27/6/11

Seguir el camí (discurs d'investidura 2011)

En primer lloc vull agrair el suport dels regidors per haver-me fet confiança. Gràcies per haver-me escollit alcalde. Tampoc vull deixar passar l’ocasió de reconèixer i agrair, un cop més, la participació de tots els sarrianencs i sarrianenques en les passades eleccions municipals. A tots els que a través de la seva acció van escollir els seus representants en aquest ple. A tots els nostres veïns i veïnes que, amb el seu senzill però fonamental gest, han contribuït a la concreció de l’essència de la democràcia. És a dir, a l’elecció de les persones que han de regir els afers públics del nostre poble.

I en aquests moments en que es poden posar en dubte certs valors i creences aquest és un fet molt destacable. Perquè precisament la lògica democràtica es el que ens defineix com a societat civilitzada. La democràcia és l’instrument que ens ajuda a saldar el deute que guardem amb la nostra història i a complir el compromís que tenim amb el nostre futur. Es per això que tots 11 regidors i regidores municipals que avui prenem possessió, hem de ser conscients de l’honor i la responsabilitat que suposa seure aquí on ho fem avui i ho farem els propers quatre anys.

Hem estat triats pels nostres conciutadans. Pels nostres iguals. I això, sempre és una satisfacció. Però encara ho és més en un municipi com Sarrià de Ter, on ens coneixem tots. És aquí, a casa, no aquest contacte directe fa que la nostra elecció sigui més significativa que en altres àmbits on la política es més allunyada dels ciutadans. Aquí no hi ha intermediaris, no hi ha obstacles ni distància entre els respresentants i representats. Entre regidors i ciutadans. I això és precisament el millor i més agraït d’aquesta tasca que farem, però també és el que ens ha de fer despertar el major sentit de la responsabilitat.

Regidors i regidores us emplaço, durant aquest mandat que avui comença, a contribuir a ennoblir la pràctica política. A elevar l’art del diàleg i el consens en la pressa de decisions municipals. A participar activament i amb vocació constructiva del debat públic. No en va, diferents visions de Sarrià, diverses maneres de ser i de pensar, distintes voluntats i objectius es trobaran en aquest nou ple que avui s’estrena. I sé que totes conviuran amb esperit positiu amb l’única condició del treball constant i el sol objectiu de la millora permanent del poble que compartim.

Estic convençut, regidors i regidores, que sabreu fer-vos dignes del privilegi que ens han atorgat els nostres veïns.
Com ho han sabut fer els regidors i regidores que avui donen pas a tots els que entreu de nou. Exregidors i exregidores, als qui, aprofitant una diada tan solemne com aquesta, vull agrair-los la seva dedicació al poble. Gràcies de veritat per haver participat de la construcció de Sarrià de Ter. Gràcies per haver contribuït a l’avenç social de la nostra comunitat. Tots aquells que heu aportat el vostre esforç, estigueu tranquils, perquè els nous sabran agafar el relleu en aquesta nova legislatura. Ens comprometem a assumir i ampliar no només la feina feta aquests darrers anys sinó el llegat de les més de tres dècades de tradició democràtica i de vida municipalista a casa nostra que ens precedeixen.

A Sarrià de Ter avui comença la vuitena legislatura democràtica. S’inicia un nou mandat en la que he rebut, de nou, l’encàrrec de ser el vostre alcalde. Res em podia causar més orgull. Perquè ser l’alcalde del teu poble, n’estic més que convençut, és el màxim honor que et poden fer.

I es en aquest punt, si em permeteu la llicència, que m’agradaria fer una pinzellada personal. Per donar les gràcies a tots els meus companys i companyes de grup que en algun moment de la seva vida van decidir acompanyar-me en aquest aventura. Espero seguir-me fent mereixedor de la seva confiança. I a la meva família. A la meva dona i a la meva filla que ja saben, d’entrada, que no els hi podré dedicar totes les estones que es mereixen. Els demano, doncs, paciència i disculpes a l’avançada.

Han passat quatre anys des que em referia també a les aspiracions personals i col·lectives que emmarcaven el principi d’un canvi polític històric a Sarrià de Ter. Avui, el panorama és diferent. L’arquitectura d’aquest nou plenari s’ha transformat i hem passat d’un govern de coalició a una àmplia majoria. L’aritmètica ha canviat perquè les circumstàncies són diferents. Però que la composició del ple i el govern siguin diferents no modificarà, creieu-me, ni les pretensions, ni encara menys les maneres d’actuar.

No canviarem el tarannà al govern perquè som plenament conscients de que les majories s’han de prendre com el que són: un estímul que ens ha d’esperonar a treballar i no pas un xec en blanc al govern. I per exemplificar-ho manllevo les paraules (escoltades recentment) del Professor Fabià Estapé que deia que: majoria absoluta no és veritat absoluta.

I precisament, sabedor d’aquesta certesa, vull encetar aquest període de la mateixa manera que hem tancat el darrer: amb la mà estesa. Amb la màxima voluntat de comunicació i transparència. Farem del diàleg una constant en la tasca diària d’aquest govern. Cultivarem, sense defallir en cap moment, la proximitat i la comunicació.

Deia, ara fa quatre anys, que us atendria a tots i totes. I avui em reafirmo: escoltaré a tothom. Vull que el nostre sigui un govern amic. I els amics, ja se sap, són aquells que et diuen les coses pel seu nom, sense emmascarar la realitat. Però també són aquells que hi són sempre que els necessites.

Procuraré el diàleg obert i permanent amb tots i cadascun de vosaltres. Envers els ciutadans d’aquest poble, òbviament, però també, és clar, cap als membres de l’oposició amb qui trobarem mecanismes de col·laboració –n’estic segur- més enllà d’aquest ple. Els grans temes de futur del nostre municipi es mereixen que siguem capaços de posar-nos d’acord per sobre de colors, per sobre de sigles.

No voldria que ningú se sentis apartat del debat. No m’agradaria que ningú pugui dir que no ha estat escoltat. Si això passa, ho viuré com un fracàs personal. I més en una legislatura que serà complicada. No serà, no ens enganyem, un període fàcil. No ho han estat els anys que hem viscut, tampoc ho seran els que ens venen.

Es per això que aquesta que avui inaugurem haurà de ser la legislatura de la serietat, la responsabilitat i la coherència. Són moments de diàleg i contenció. De treball constant i callat per garantir la cohesió social. Són moments en els que entre tots haurem de procurar conservar i mantenir el que tenim. Haurem de defensar a capa i espasa el que hem aconseguit al llarg de tots aquest temps.

I en conseqüència, l’obra de govern d’aquest nou mandat tindrà dos grans pilars: els serveis a les persones i la promoció econòmica. Cal assegurar que tots els veïns i veïnes amb dificultats puguin tenir coberts els elements més bàsics per a desenvolupar-se. Que ningú no quedi ressagat, aquest és la nostra meta. Com també ho serà la creació d’ocupació la generació de riquesa. No estarem, en cap cas, plegats de braços esperant temps més propicis. Al contrari, serem proactius alhora de buscar noves inversions, noves activitats en definitiva, un nou model econòmic per al poble.

Perquè els que venen seran els anys en que sortirem de la crisi. I quan això passi, volem que ningú hagi quedat enrere, al contrari, volem sortir d’aquesta situació més reforçats que mai. Són temps també d’oportunitats.

Això es en síntesi el que oferim. Un programa concret i seriós de govern amb mesures específiques en cada àmbit. I per aplicar-lo la combinació justa d’il·lusió i experiència acumulada en la gestió. Però més enllà d’això. Per sobre de la feina que farem hi ha un objectiu global: procurar la màxima unitat. La vocació de sumar esforços. Nosaltres sols, aquests 11 homes i dones que formaran el ple municipal a partir d’aquest 11 de juny, no ens en sortirem. Si no sabem teixir la xarxa de complicitats necessària no avançarem. Nosaltres hem estat cridats a liderar aquesta obra permanent i canviant que és el poble, però es fonamental que hi treballem tots plegats.

Per fer del municipi on vivim on espai millor. Com ho hem fet els darrers anys. Perquè Sarrià de Ter és avui millor que el 2007. A partir d’ara no descansaré ni un moment fins assegurar que el Sarrià del 2015 sigui millor que el d’avui.

Ho faré amb la mateixa abnegació i constància que em va portar, quan només tenia 19 anys, a seure en el plenari municipal per primera vegada. Dotze anys després, assumeixo, per segon cop, l’alcaldia. I ho faig amb les mateixes ganes de treballar que tenia aquell noi que aprenia cada dia dels seus companys de consistori. Durant tot aquests temps el meu poble ha estat la meva única prioritat. Els propers quatre anys també.

Com ho serà sens dubte, per tots els regidors i regidores que avui comencem aquest nou camí. Sé que no decebrem als qui esperen el millor de nosaltres.

Moltes gràcies i Visca Sarrià.

15/3/11

Ganes de viure

Amb en Josep Dalí a casa seva al Pla de l'Horta


En Josep Dalí ha fet, enguany, 100 anys. Aviat es dit. Un segle. Un centenar d’aniversaris per viure gairebé tot el segle XX i part del XXI. Ell diu que això no té gaire mèrit perquè es tracta d’anar sumant anys. Home, que voleu que us digui! No és poca feina viure. I en Josep ha viscut i molt. Cent hiverns, ni més ni menys. I això que no es diu ni es fa cada dia, ha estat a Sarrià de Ter. En Josep és veí nostre de fa alguns anys, però es fill de Cadaqués. Allà hi va començar a aprendre de flequer (tot i que a casa eren sastres) i del poble del salar va anar rodant el món. El petit món de l’Empordà passant per Deusto on va ser empresonat en acabar la Guerra i anant a petar a Celrà on va fer durant molt de temps de ferroviari. Viure la satisfacció amb la que algú expressa que ha fet un segle és un privilegi. Gairebé diria que fins i tot, es veu amb un punt d’enveja. Enveja sana perquè el besavi parla de la trajectòria vital (a voltes més que dura) però amb l’alleugeriment de saber que ha passat per aquest món i hi ha deixat empremta. Aviat és dit, cent anys. I resulta que en Josep hi arriba amb el cap més que clar. Tan es així que quan li dic que ha viscut el segle més transcendental de la història de la humanitat, serra els llavis i fa que si amb el cap. No n’hi ha per menys. Xerrem amb ell i li explico que a Sarrià hi tenim un altre veí centenari, el Doctor Garriga (102) i alguns a punt d’arribar-hi. Està content –diria jo- de poder sortir encara a passejar (malgrat el reguitzell de mals que em repassa) i poder parlar amb en Miquel i anar fins al Local Social del Pla de l’Horta quan el dia acompanya. Xerra. I a nosaltres ens agrada escoltar la seva vida. Segurament es necessita una mica de sort, però segur que als cent anys no sense unes irremaiables ganes de viure.

10/2/11

Entrevista amb el President Mas.



Fotos: Federació de Municipis de Catalunya.

Fa tres anys que formo part de la Comissió Municipalista de Catalunya. Un òrgan que agrupa alguns alcaldes representatius del tot el país, de tots els colors polítics i tan de la Federació de Municipis de Catalunya com de l'Associació Catalana de Municipis. Aquest és precisament el principal mèrit de la Comissió: la unió. Unió d'alcaldes que, més enllà de les problemàtiques de cada municipi, la mida del seu poble o la seva ciutat. Més enllà dels nostres grups polítics i la nostra entitat municipalista ens trobem per treballar gremialment en pro de les institucions locals de Catalunya.

Lamentablement, el tema principal dels darrers mesos i anys al sí de la Comissió ha estat les dificultats econòmiques dels Ajuntaments. Tan amb el President Montilla com ara amb el President Mas, les trobades que hem pogut tenir amb la Generalitat de Catalunya han estat per defensar la necessitat més que evident de trobar mecanismes (conjunturals i sobretot estructurals) per pal·liar la migradesa de les hisendes locals. Dimarts passat ens vam trobar amb el President de la Generalitat per posar-nos a la seva disposició a l’hora de fer un esforç de contenció i responsabilitat però també per reiterar aquesta demanda de solucions pràctiques des d’un punt de vista de les economies dels consistoris.

Tots som conscients de la dificultat del moment. Som plenament sabedors de la necessitat de implementar retallades en la despesa pública per fer-hi front. I en aquest sentit, farem el que correspongui. Però també cal dir que els ajuntaments hem de poder rebre aquelles transferències, subvencions i altres ajuts pactats, ja. Que les polítiques socials i de cohesió són les que han de patir menys les retallades perquè ens són essencials per gestionar la situació. I finalment, que busquem l’encaix definitiu del sistema financer de les administracions públiques.

Nosaltres, els ajuntaments, també som govern de la Generalitat. En formem part de l’entramat. I per això, més enllà de colors i entitats diverses, remarem en la direcció que toqui. Volem ajudar (i ho estem fent) a tirar el país endavant. Ara bé, també ens convé diàleg. També ens convé que se’ns escolti.
Ps.- Notícia ACM, FMC.