Ratafia: altra vegada.

La meva no ha estat pas res de l’altre món, enguany. Va ser millor la de l’any passat. Vet aquí, el secret de la ratafia que, no saps com, a vegades surt pitjor i a vegades millor. Com a l’Assumpció Grimal que aquest any ha guanyat el 28è concurs de la Ratafia de Sta. Coloma de Farners. Tret de l’any 2007, han estat ja uns quants amb el primer premi. És un orgull veure com gairebé cada any una sarrianenca o un sarrianenc s’enduen algun dels premis de Santa Coloma de Farners. Però en realitat tan se val perquè encara que a Sarrià mai haguéssim tingut cap victòria en el concurs, nosaltres ja hi hauríem guanyat.

Perquè com diem sempre, l’important es que cada vegada siguem més els que (re)trobem aquesta tradició. Que, de nou o de sempre, ens la fem nostra. Que en parlem, que en gaudim, que en fem cultura. I en fem. Perquè la gastronomia és també cultura. La que ens lliga directament amb el paisatge (que diria en Pla) i que a nosaltres ens transporta riera d’en Xuncla amunt.

Sempre és de justícia admetre la feina ben feta. Per això cal reconèixer el primer premi de l’Assumpció. Enhorabona! A la guanyadora però també a totes les Dones Més que Mai. Per haver fet la millor ratafia i sobretot per haver fet el millor per la ratafia.

La biblioteca municipial.

Les obres de la Biblioteca Municipal van a bon ritme. Van avançant segons el calendari previst amb l’hortizó del 2010 per enllestir el projecte i perquè pugui ser ja operativa. Encara falta, és clar, però va ben encaminada.

Durant els darrers mesos hem resolt les qüestions que restaven pendents: superfície i finançament. Per un costat vam tancar la discussió amb l’empresa constructora de la urbanització pel que fa a la grandària que havia de tenir l’equipament públic. Finalment, disposem de 2.228 m2. 20 metres més dels que s’havien previst en el conveni que existia des del 2004. Hi hem guanyat una mica. En total, en aquest tot aquest espai no només hi haurà la Biblioteca, amb més de 800 metres quadrats sinó que també s’hi inclourà més endavant, l’Auditori i la Sala Polivalent, en un complex cultural molt potent.

Pel que fa a la qüestió dels diners. Cal dir que aquí també vam aconseguir una petita victòria, ja que hem rebut, per part de la mateixa constructora 70.000 euros. Evidentment, aquests diners ens ajuden a finançar part del projecte. Ara a més, s’ha confirmat el que ja vaig avançar en un passat ple: una important aportació de la Diputació de Girona. Enguany són 135.572 euros. Als quals caldrà sumar una aportació idèntica el proper any. És a dir, en total uns 271.000 euros que ens permetran acabar aquest gran equipament.

Anem treballant en el continent, però també en el contingut. Ja n’anirem parlant més endavant. De moment, només podem avançar que estem buscant el suport (més enllà del nostre terme municipal) per fer front a les despeses de gestió d’aquesta infraestructura. De la mateixa manera que seguim caminant per aconseguir que la nostra Biblioteca, l’Emília Xargay, sigui també un referent metropolità. Ja n’hem començat a parlar amb els municipis de l’entorn i anem en molt bona línia.

En definitiva, la biblioteca, va agafant forma. Ja no estem davant el full en blanc sinó que se’n van escrivint les millors pàgines. Les anirem llegint.

amatl

(foto de Quim Llunell)

A dalt, una nena escolta el mariachi el dia de la Fira del Paper.

Al mig, un sorprès Tintin de l'exposició de Ventura & Hosta.

A sota, l'Anotni Font amb en Lluís Aymerich i un servidor.

De paper va la cosa. El passat dia, l'Antoni Font cedia al municipi de Sarrià els butlletins informatius de la Torras. Els butlletins van des de l'any 62, el primer, al 82, el darrer. Fa gràcia veure com amics i coneguts hi apareixen (més joves que ara) en l'apartat de les noves incorporacions a la fàbrica. Era la vida interna d'una gran fàbrica, ara és història d'un poble. A través de les seves pàgines no només es dibuixa el dia a dia de Torras Papel sinó que es testimonia una època.

Ha estat prudent i encertada la decisió d'en Tonet de guardar durant tots aquests anys totes aquestes publicacions. Interessant i digne d’agrair el fet de cedir-ho al poble. Té el valor de ser una col·lecció complerta que engruixirà el fons arxivístic de Sarrià. Són “petites joies” documentals que ajudaran a entendre el nostre poble i la nostra manera de fer.

I del paper imprès al paper maché. Dimarts, 22 de setembre, amb en Sergi Torrentà, regidor de cultura, vam anar a l'acte d'entrega del títol de Mestre Artesà a en David Ventura. Autor dels nostres gegants, en David conjuntament amb la seva companya, la Neus Hosta són "els culpables" de gegants, cap grossos, bestiari i tot un reguitzell de figures deliciosament aconseguides. L'art de Ventura i Hosta, el de les figures de paper maché, és un plaer infantilment adult. Mirem les obres amb la barreja del reconeixement de la maduresa i un somriure que ens transporta a la infantesa.

Una infantesa on els còmics jugaven un paper essencial. En parlem amb la família Sansalvador abans d’inaugurar l’exposició. Quin Tintin ? És clar, coses de tintinaires. Les figures més arrelades a la nostra cultura popular comparteixen espai amb d’altres més pròpies de l’imaginari global. I es que precisament, si quelcom ha aconseguit aquestes XI Jornades del Paper ha estat conjugar les nostres arrels amb una visió globalitzada del paper i les seves manifestacions populars. Li ha tocat a Mèxic ser l’exponent d’una cultura en la qual l’“amatl” (paper, en les llengües precolombines) té un lloc predominant.

Hem gaudit de la senzillesa i contundència a la vegada de les paraules i les imatges. D’imatges com les de les aquarel·les d’en Francesc Bardallo que sintetitzen tota la força d’un paissatge, d’una terra, de la natura en un punt molt concret. En una instantània que des de la subtilesa del detall fa que puguis imaginar-te la força i complexitat del conjunt. Les exposicions de Ventura & Hosta i Bardallo (B. Quelart) han aportat el contrapunt artístic a unes noves jornades marcades per la presència de la civilització convidada.

Aquestes jornades ens han servit per endinsar-nos en la cultura mexicana i repassar la nostra. Allò que s’ha fet i es fa aquí amb allò que es fa allà. De fet, l’any passat va suposar la internacionalització de les Jornades i enguany hi hem contribuït encara més. Aquest any era com una revàlida, després de l’importantíssim èxit de l’any passat, tancàvem un cicle. I calia obrir-ne un de nou amb nota. Ho hem fet. Amb participació i contingut. En qualitat i quantitat hem reeixit. Comencem a treballar per les XII, amb la força de saber que les coses han anat bé.