Setembre: quatre sarrianencs i la bibliotecària.

Amb l’Andreu Gómez fa anys que ens coneixem. Hem tingut relació institucional, ell com a president del Futbol Club Sarrià i jo com a regidor i alcalde. Una relació productiva i cordial que anava molt més enllà dels les lògics contactes entre les dues institucions que representem. Amb l’Andreu som amics. I això és clar, va molt més enllà del que haguem pogut viure d’una manera formal. Amb l’Andreu som amics i per això vaig alegrar-me enormement de que la menció especial a la trajectòria esportiva del Critèrium fos per ell. S’ho mereix. No només pels anys que ha dedicat al futbol i l’esport de base sinó sobretot per la seva filosofia aplicada a la pedrera, als esportistes més joves. De fet, ell sempre diu que quan va començar (al Pla de l’Horta) la seva única meta era recrear el club de futbol que havia desaparegut amb la Guerra Civil. I a fe que, conjuntament amb molta altra gent, ho ha aconseguit. Al club hi ha fet tots els papers de l’auca –ja sol passar- i per això cal reconèixer l’esforç fet. Estic satisfet del seu premi i sé que servirà per esperonar l’esport de base, el de veritat.

En Pere Sala ens ha tornat a sorprendre. Conjuntament amb el seu “soci” Ramon Corominas han tornat a fer del patí de casa seva al Carrer Paulí Torras es convertís en un nou punt de visita obligada per la Festa. Si l’any passat era els ninots aquesta vegada han estat els nostres gegants. En Cinto, la Maria i el cosí d’en Quimet majestosos com els originals guardaven la porta de casa en Pere. Un any de feina conjunta, a no sé quantes mans (hi ha ajudat molta gent) amb dues ànimes, les d’en Pere i en Ramon, que “només s’han discutit un cop en tot l’any!”. El resultat, clar està, una excel·lent i divertida rèplica dels gegants, amb moviment i tot. Una feinada sí però que ha donat resultats: una sofisticació d’espantaocells que fins i tot en Cinto i la Maria de veritat els van anar a visitar. Pere i Ramon, gràcies i per molt anys !.

Vam anar a visitar l’espantocells la tarda de la diada. Al matí, com ja es tradicional, l’acte institucional. Al Patronat i el seu renovat patí vam escoltar les paraules de l’Enric Saguer, historiador que aquesta edició va ser l’encarregat de fer la conferència. L’Enric va ser un clar exemple dels valors intel·lectuals del poble. Evidentment, Sarrià de Ter produeix persones amb una gran capacitat que, és clar, cultiven uns coneixements i una expertesa que volem aprofitar. I entre d’altres se’ns acut poder gaudir-los durant la diada. Aquesta vegada, la història econòmica rural de Catalunya. Paisatges i personatges, formes de vida no massa allunyades i conegudes per una bona part dels que l’escoltaven.

Paraules expertes, com les de l’Anna M. Fornells. La dedicació constant fan que al cap del temps un no només sigui un expert en l’activitat, la disciplina, la feina que fa sinó que precisament aquestes es converteixin en part fonamental de la teva vida. I amb això, és clar, passa que al recordar els episodis professionals s’està evocant la pròpia vida. Això és el que li va passar a l’Anna Maria. Enguany, protagonista indiscutible de l’inici de la Festa Major. Com que aquest serà l’any de la nova Biblioteca enteníem que no hi havia sarrianenc o sarrianenca més adequat per fer el pregó. Donar el tret de sortida a la festa des del balcó de l’ajuntament no deixa de ser un privilegi i un homenatge que els veïns i veïnes fem a un conciutadà o conciutadana. Doble homenatge doncs, aquesta festa: per un costat la nostra bibliotecària que es jubila aviat i de l’altra, un tribut a l’espai que ha regentat durant més de 20 anys, la nostra biblioteca. Tancament d’una etapa i obertura d’un altra: ben aviat estrenarem la nova Biblioteca Municipal Emília Xargay. L’Anna Maria no hi serà darrera el taulell com fins ara, però segur que li trobarem remenant llibres.

Els peus en remull

Amb en Jordi, fent-la petar una mica a l'estil de les termes romanes

Amb l'Ernest Cahué de TV3

Aquest matí, ens hem remullat. Esperàvem la connexió en directe i hem estat una bona estona amb els peus dins l’aigua termal. Brolla a uns 31 graus, una temperatura que a l’estiu resulta agradablement fresqueta (i més avui amb la cleca de sol que feia) però que a l’hivern –i per contrast tèrmic- serà soprenentment calenta. Es podria dir que hem fet el bany inaugural. Els Matins de TV3 han volgut connectar en directe per fer una crònica del nostre “caldarium”. I com que avui era el primer dia que la piscina era plena, l’hem estrenat. La veritat es que tan nosaltres com la gent de TV3 han pogut comprovar que agradable és seure a la vora, posar les cames dins l’aigua i petar la xerrada. Ja es feia quan, als anys seixanta, es va perforar aquest pou i alguns veïns aprofitaven les qualitats d’aquesta aigua (ferroginosa i sulfurosa). Ara l’hem recuperat. Ens feia il·lusió que no es perdés un pou que treu l’aigua de manera natural. Per això ens vam plantejar aquesta modesta piscina d’ús públic. Són projectes d'aquests que d'alguna manera ens ajuden a ser més coneguts i sobretot, ens ajuden a fer veure que Sarrià no és només l'autovia, la indústria i poca cosa més. Ens serveix per explicar al món que hi vivim bé i que tenim coses a ensenyar i gaudir. Estarà oberta aviat. De moment, avui hem fet el bany inaugural. “Com a Palomares” - deia el periodista de TV3- però sense Fraga,això si.

Per Sant Jordi: un llibre.

Amb Sant Jordi pel mig, l’abril sol ser un mes literari. És lògic, la major part de les vendes es concentren aquesta diada. Novetats, edicions, reedicions, autors, escriptors es succeeixen els dies anteriors. Així doncs, pels volts del 23 d’abril es concentra bona part de la “vida social” literària.

Dies de llibres. També a Sarrià de Ter. Com sempre celebrem amb tota la dignitat i orgull que sabem la nostra cita literària a través dels premis Sant Jordi. Enguany, com l’any passat, amb la celebració de l’esmorzar el dia 24 d’abril. Tot un encert d’organització perquè resulta un acte extraordinari. Podem prestar l’atenció que es mereixen els guanyadors dels premis i gaudim d’un excel·lent acte a l’aire lliure. Aquest any, però a més a més hem estrenat escenari.

De fet no l’estrenàvem, és evident, en tot cas el reestrenàvem. Després de la remodelació que hi hem fet durant els darrers mesos, hem fet el primer acte en aquest espai renovat. Estèticament molt ben aconseguit. Un excel·lent treball en equip però amb la innegable mà de la M. Mercè Corominas al capdavant. En resum, un espai bonic que ha guanyat en noblesa. Ideal per fer actes com el de Sant Jordi, perquè més que un pati ha de ser una plaça. Ho serà. I encara més quan puguem traslladar la Biblioteca Municipal al nou equipament de l’Avinguda de França. Llavors, la biblioteca actual serà també una nova entrada al consistori de manera que la façana del Patronat no serà una façana posterior, sinó una segona façana principal. I el pati del Patronat un nou i fantàstic espai cívic (començarem a donar la raó a en Josep M. Sansalvador quan el compara amb el pati del Palau de Pedralbes).

El pati del Patronat no era la única novetat. Ho reivindicava en Sansalvador l’any passat i tenia tota la raó: La trentena edició dels premis literaris de Sant Jordi bé es valien un llibre. Hem fet un esforç (ens hi ha ajudat la Diputació) per aplegar totes les obres guanyadores de narrativa en un sol volum. Des del 1980 fins avui hem anat cosint (com si fos patchwork) les obres premiades tots aquests anys. En Quim Rodríguez i en Matíes Martí van impulsar un certamen que ha anat caminant, amb la feina de tots els que han vingut després, fins arribar a aquests darrers anys. Unes darreres edicions en que, gràcies al treball d’en Sergi Torrentà, el nou marc d’entrega dels premis s’ha prestigiat. I finalment: el llibre que n’ha certificat la bona salut i les ganes de tirar endavant. Estic convençut que no haurem d’esperar trenta anys més per poder gaudir d’un altre treball com aquest, per si de cas, ja tenim el testimoni literari i històric de les tres dècades que acabem de viure. Per Sant Jordi: un llibre.

ps (1).- Per cert, excel·lents les intervencions d'en Josep M. Sansalvador i el recital "paraula i sentiment" de Jaume Calatayud i Vicente Monera.

ps (2).- enhorabona a en Jon, en Francesc, la Montserrat i l'Alejandra pels seus guardons.