Hem estrenat Biblioteca!

(foto Diputació de Girona)

El dia es va aixecar fred. Molt fred. Gràcies al sol i a la xocolata de la Ramona, però, es va anar escalfant. Era un dia important per al poble i res podia fallar. El temps tampoc. Ben aviat arriben els primers sarrianencs de seguida es veu que serem colla, molta gent. Tot el matí els més menuts ballen i canten amb l’espectacle infantil, mentre els adults esperem àvids per poder conèixer la nova biblioteca.

Finalment arriba el moment de la inauguració institucional. Intervé l’Enric Vilert, president de la Diputació de Girona. Destaca el paper de les administracions supralocals a l’hora d’ajudar els ajuntaments per poder fer equipaments com el que ahir obríem. L’Enric, que coneix perfectament Sarrià de Ter (hi va treballar durant anys) recorda també la figura de l’Emília Xargay i una cosa que sovint oblidem: que és la única Creu de Sant Jordi sarrianenca.

El conseller en funcions, Joan Manuel Tresserras, elabora un sòlid discurs en el que argumenta el perquè les biblioteques (i és clar, la cultura en general) també són una pota de l’estat del benestar. No es pot entendre, la qualitat de vida al segle XXI sense accés democràtic al coneixement i la cultura. Per això és important que el conjunt d’administracions col·laborem per fer possible espais com la Biblioteca Municipal Emília Xargay de Sarrià de Ter. Cal destacar-ho, és clar, la Generalitat i la Diputació han participat econòmicament i tècnica en la construcció i articulació de l’equipament. I no només pel que fa a l’edifici o al fons sinó també pel que fa a la gestió. No en va, es la Diputació qui durant tres anys ens finançarà la Directora.

A les 12h del dia 12 del 12 tallem la cinta i entrem per començar a guadir d’aquest centre integral de cultura. Ja tenim una biblioteca pròpia del segle XXI: àmplia, lluminosa, diàfana, moderna i adequada a les necessitats de present i els objectius de futur. Allò que va començar com una petita finestra oberta al món als baixos de l’ajuntament fa 55 anys, s’ha convertit en un espai de més de 700 metres quadrats amb tots els serveis propis de les biblioteques del present. Tenim un nou emblema de societat democràtica, de societat avançada. Perquè les biblioteques al llarg de la història han suposat un símbol de la civilització. Per això hem de sentir-nos orgullosos de la feina feta.

Feina que també han fet tots els que ens han precedit. Tots els consistoris anteriors. Els arquitectes Manuel Martin i Joan Busó per interpretar de manera fantàstica el que ens calia. Al que aspiràvem. L’Alba Martínez per la seva creativitat. Però també, perquè venim d’on venim, l’Andrés Rodríguez, M. Teresa Guardiola, Francesc Sala, la Rosa Dachs, l’Anna M. Fornells i (d’ara endavant) l’Anna Sala. Bibliotecaris i bibliotecàries que han exercit de mestres de cerimònies en aquest temple del saber. Ens han acompanyat a molts sarrianencs i sarrianenques en la descoberta de la literatura.

L’Emília Xargay va deixar dit, tal com diu la foto de més amunt: “la passió perquè sigui sempre igual, necessita intel·ligència ”. Doncs això, recordem aquest dia 12 de desembre de 2010 com un dia de passió i intel·ligència. De passió creadora i d’intel·ligència en la gestió que han fet possible aquesta nova biblioteca.

Per molts anys i enhorabona!

Ps.- articles sobre la notícia a El Punt i Diari de Girona.

Bones notícies: dues noves subvencions.

Bones notícies. Ens els darrers dies hem rebut dues noves notificacions importants per Sarrià de Ter. Les dues provenen del Departament de Governació i ens permetran, per una banda remodelar el Local Social del Pla de l’Horta i de l’altra, canviar l’escombradora que ens serveix per garantir la neteja viària.

Anem a pams. Pel que fa al local cívic, hem rebut la confirmació dels 58.000 euros (la subvenció major de les comarques de Girona) que ens ajudaran a remodelar aquest espai i adequar-lo a les necessitats del veïnat, especialment de la gent gran. Aviat podrem “reestrenar” aquest equipament que fins ara tenia mancances importants.

I pel que fa l’escombradora cal dir que la que tenim ara ja té més de 10 anys i presenta problemes mecànics sovint. Problemes que evidentment tenen un cost econòmic i les lògiques dificultats per poder prestar aquest servei quan això succeeix. És a dir, era absolutament necessari plantejar-nos, ja, un canvi. Amb tot, la Generalitat de Catalunya ens hi ajudarà de manera definitiva, amb un 70% del cost total. Està clar, una inversió de les que no són més vistoses però si imprescindibles per seguir garantint un bon servei de neteja dels nostres carrers.

En definitiva dues grans notícies i en els moments que estem, encara més.

Setembre: quatre sarrianencs i la bibliotecària.

Amb l’Andreu Gómez fa anys que ens coneixem. Hem tingut relació institucional, ell com a president del Futbol Club Sarrià i jo com a regidor i alcalde. Una relació productiva i cordial que anava molt més enllà dels les lògics contactes entre les dues institucions que representem. Amb l’Andreu som amics. I això és clar, va molt més enllà del que haguem pogut viure d’una manera formal. Amb l’Andreu som amics i per això vaig alegrar-me enormement de que la menció especial a la trajectòria esportiva del Critèrium fos per ell. S’ho mereix. No només pels anys que ha dedicat al futbol i l’esport de base sinó sobretot per la seva filosofia aplicada a la pedrera, als esportistes més joves. De fet, ell sempre diu que quan va començar (al Pla de l’Horta) la seva única meta era recrear el club de futbol que havia desaparegut amb la Guerra Civil. I a fe que, conjuntament amb molta altra gent, ho ha aconseguit. Al club hi ha fet tots els papers de l’auca –ja sol passar- i per això cal reconèixer l’esforç fet. Estic satisfet del seu premi i sé que servirà per esperonar l’esport de base, el de veritat.

En Pere Sala ens ha tornat a sorprendre. Conjuntament amb el seu “soci” Ramon Corominas han tornat a fer del patí de casa seva al Carrer Paulí Torras es convertís en un nou punt de visita obligada per la Festa. Si l’any passat era els ninots aquesta vegada han estat els nostres gegants. En Cinto, la Maria i el cosí d’en Quimet majestosos com els originals guardaven la porta de casa en Pere. Un any de feina conjunta, a no sé quantes mans (hi ha ajudat molta gent) amb dues ànimes, les d’en Pere i en Ramon, que “només s’han discutit un cop en tot l’any!”. El resultat, clar està, una excel·lent i divertida rèplica dels gegants, amb moviment i tot. Una feinada sí però que ha donat resultats: una sofisticació d’espantaocells que fins i tot en Cinto i la Maria de veritat els van anar a visitar. Pere i Ramon, gràcies i per molt anys !.

Vam anar a visitar l’espantocells la tarda de la diada. Al matí, com ja es tradicional, l’acte institucional. Al Patronat i el seu renovat patí vam escoltar les paraules de l’Enric Saguer, historiador que aquesta edició va ser l’encarregat de fer la conferència. L’Enric va ser un clar exemple dels valors intel·lectuals del poble. Evidentment, Sarrià de Ter produeix persones amb una gran capacitat que, és clar, cultiven uns coneixements i una expertesa que volem aprofitar. I entre d’altres se’ns acut poder gaudir-los durant la diada. Aquesta vegada, la història econòmica rural de Catalunya. Paisatges i personatges, formes de vida no massa allunyades i conegudes per una bona part dels que l’escoltaven.

Paraules expertes, com les de l’Anna M. Fornells. La dedicació constant fan que al cap del temps un no només sigui un expert en l’activitat, la disciplina, la feina que fa sinó que precisament aquestes es converteixin en part fonamental de la teva vida. I amb això, és clar, passa que al recordar els episodis professionals s’està evocant la pròpia vida. Això és el que li va passar a l’Anna Maria. Enguany, protagonista indiscutible de l’inici de la Festa Major. Com que aquest serà l’any de la nova Biblioteca enteníem que no hi havia sarrianenc o sarrianenca més adequat per fer el pregó. Donar el tret de sortida a la festa des del balcó de l’ajuntament no deixa de ser un privilegi i un homenatge que els veïns i veïnes fem a un conciutadà o conciutadana. Doble homenatge doncs, aquesta festa: per un costat la nostra bibliotecària que es jubila aviat i de l’altra, un tribut a l’espai que ha regentat durant més de 20 anys, la nostra biblioteca. Tancament d’una etapa i obertura d’un altra: ben aviat estrenarem la nova Biblioteca Municipal Emília Xargay. L’Anna Maria no hi serà darrera el taulell com fins ara, però segur que li trobarem remenant llibres.