Em truca en Josep M. i m’informa. I immediatament penso en la darrera conversa que vam tenir. No fa gaire, just abans d’aquesta darrera batalla que finalment se l’ha endut, parlàvem encara de la bicicleta. De ciclisme, una de les seves grans passions, i d’altres coses de la vida. Les cames! -es lamentava-, les cames. Premonició, perquè certament, poc després (m’ho deia la Lolita) en Sidro era a l’hospital. Hi ha desenllaços que per molt que siguin esperats no deixen de ser dolorosos.
Ens ha deixat l’Isidre Palomeras, amb qui més enllà de la nostra relació a través de l’Esplai, érem amics. Havíem enfortit una relació personal que es basa en com era en Sidro: tot sinceritat, tot humanitat. El trobarem a faltar tots. Particularment aquells que se’n havien fet un fart (amb ell) de posar cadires, de preparar la sala, d’organitzar el ball. Trobarem a faltar bon sarrianenc, un bon amic, una bona persona. Tots. Sobretot la família (una abraçada des d’aquí) i sobretot la Lolita. Ell ha demostrat molta força. Ha demostrat la fortalesa i la integritat d’algú que malgrat les dificultats ha tirat endavant. D’això n’hem d’aprendre tots.
Sidro, et trobarem a faltar.
1/6/09
30/4/09
El Dr. Garriga
Anna Maria Garriga, Maria Dolors Garriga, Lluís Aymerich (tinent d'Alcalde), Matíes Martí i Roger Torrent amb el Dr. Josep Garriga al centre.
Fa mesos, un diumenge, en Matíes Martí em va dir: “penseu en l’obra del Dr. Garriga”. En vam parlar. De les sardanes, de la vida d’un home centenari, del patrimoni i és clar, del llegat del doctor. Pocs dies després ja ens vam trobar amb en Matíes, el Dr. Josep Garriga i les seves filles, l’Anna Maria i la Maria Dolors. Des de la cantonada entre el Carrer Major amb Passatge de l’Església, repassàvem la vida i les obres del Sr. Garriga. Les dotze sardanes que va composar i la seva llarga trajectòria professional. Un segle. I no qualsevol: el s. XX. Per això allò que hagi pogut anar recollint durant la seva vida té un gran valor social i històric pel poble. Història i patrimoni viu de Sarrià.
De seguida, l’Anna Maria va estar d’acord amb el que li proposàvem. Un Fons Dr. Josep Garriga i March a l’arxiu municipal. I tant! Mentre repassàvem (en Matíes amb ulls ben oberta, gairebé com si es tractés d’un explorador melòman) les partitures de les sardanes. Per nosaltres té un gran valor. Perquè Sarrià de Ter té una rica història, però l’hem de valorar. L’hem de posar en valor, prestigiar-la i és clar, difondre-la. No costarà gaire amb gestos com el de la família Garriga. Volem protegir i custodiar com es mereixen, els documents del Dr. Garriga. I les seves sardanes! Quanta gent jove sap que a Sarrià de Ter tenim un compositor de sardanes?
Estem treballant perquè aquest any del centenari del seu naixement podem fer un acte públic d’homenatge. Hem de fer aquest difusió i gairebé diria que “presumir” del nostre patrimoni. Això serà més endavant. De moment, la qüestió és que uns mesos més tard d’aquella conversa a la Placeta de la Font, podem dir que part de la documentació del Dr. Garriga serà accessible per tothom. Enhorabona a tots plegats. Fruit de la voluntat d’en Matíes (per defensar la nostra cultura) i la generositat de la família del Doctor a qui haig de donar les més sinceres i àmplies gràcies en nom del poble, tindrem un nou fons al nostre arxiu.
Una setmana de Sant Jordi
Climatològicament parlant, la setmana de Sant Jordi, ha estat variada. Coses de la primavera, diuen els meteoròlegs i corrobora el refranyer popular. Setmana variada, setmana intensa. Culturalment intensa perquè a Sarrià a més de la preceptiva diada (roses i llibres inclosos) hem tingut l’entrega dels premis literaris i diferents celebracions. Enguany, amb la màxima participació. Primera bona notícia: hem incrementat el nombre d’obres rebudes respecte anys anteriors. Però també amb més públic: segon element positiu.
Començàvem dijous amb diferents racons del poble tenyits del vermell de les roses i del groc de les senyeres. Flors i llibres (com els de la parada de l’Anna M. de la Biblioteca Municipal).
Seguíem divendres. Era el torn dels Centres Educatius del poble. A primera hora de la tarda, els guanyadors i guanyadores dels premis en categories infantils compartien el seu èxit amb tots els i les alumnes del CEIP Montserrat. Tots van poder gaudir de la Festa: alumnes, molts pares i mares i el claustre de professors al complert. Fins i tot la biblioteca del CEIP que va rebre (puntualment) els lots de llibres. Els petits sarrianencs i sarrianenques escriptors (i una noia de Terrassa) rebien l’obsequi pertinent. Ep! Aquest any amb novetat inclosa: el conte de la Llegenda de Sant Jordi, editat i il·lustrat per un sarrianenc, l’Àlex Martin. Més petits encara, eren els espectadors de l’hora del conte programada a l’Escola Bressol Municipal Confetti. Relats i la xocolata de la Ramona per començar a viure la festa.
I dissabte: els grans. El matí (malgrat l’amenaça) va ser, a la fi, benigne i ens va permetre gaudir d’un entorn ideal. Estrenàvem format, l’esmorzar literari. L’excel·lent mestre de cerimònies, en Josep M. Sansalvador, deia que res no tenia a envejar al Palau de Pedralbes. No sé si va ser una exageració (o, tractant-se de Sant Jordi, una llicència poètica), en qualsevol cas, el jardí de l’Hotel Nord Gironí va ser un escenari idoni per rebre com es mereixen els guanyadors dels premis literaris. Enguany van ser en Santiago Diaz en narrativa, l’Albert Garcia en poesia i en Francesc Orenes en la modalitat de haikus. Als quals s’ha d’afegir el presentador, en Josep M. Sansalvador, que amb les seves aportacions literàries va perfeccionar l’acte.
Potser fins ara no prestàvem prou atenció als guanyadors del concurs. No els donàvem el protagonisme que els tocava. Vam poder prestar tota l’atenció que es mereixien a les obres guanyadores. Amb aquest nou acte vam poder gaudir amb tota la intensitat de l’acte d’entrega dels premis, dels autors i les obres i de la música de l’Helena. Un bon programa per un fi de festa de Sant Jordi. Una edició més (i ja en són 29) de la nostra petita contribució a la defensa i promoció de la nostra llengua i la nostra cultura. El nostre petit granet de sorra en la normalització del nostre país. Aquest és l’esforç que fa l’Ajuntament, aquesta és nostra contribució: no només a la dinamització de la vida cultural del poble sinó també a l’impuls de la cultura catalana arreu dels Països Catalans.
Començàvem dijous amb diferents racons del poble tenyits del vermell de les roses i del groc de les senyeres. Flors i llibres (com els de la parada de l’Anna M. de la Biblioteca Municipal).
Seguíem divendres. Era el torn dels Centres Educatius del poble. A primera hora de la tarda, els guanyadors i guanyadores dels premis en categories infantils compartien el seu èxit amb tots els i les alumnes del CEIP Montserrat. Tots van poder gaudir de la Festa: alumnes, molts pares i mares i el claustre de professors al complert. Fins i tot la biblioteca del CEIP que va rebre (puntualment) els lots de llibres. Els petits sarrianencs i sarrianenques escriptors (i una noia de Terrassa) rebien l’obsequi pertinent. Ep! Aquest any amb novetat inclosa: el conte de la Llegenda de Sant Jordi, editat i il·lustrat per un sarrianenc, l’Àlex Martin. Més petits encara, eren els espectadors de l’hora del conte programada a l’Escola Bressol Municipal Confetti. Relats i la xocolata de la Ramona per començar a viure la festa.
I dissabte: els grans. El matí (malgrat l’amenaça) va ser, a la fi, benigne i ens va permetre gaudir d’un entorn ideal. Estrenàvem format, l’esmorzar literari. L’excel·lent mestre de cerimònies, en Josep M. Sansalvador, deia que res no tenia a envejar al Palau de Pedralbes. No sé si va ser una exageració (o, tractant-se de Sant Jordi, una llicència poètica), en qualsevol cas, el jardí de l’Hotel Nord Gironí va ser un escenari idoni per rebre com es mereixen els guanyadors dels premis literaris. Enguany van ser en Santiago Diaz en narrativa, l’Albert Garcia en poesia i en Francesc Orenes en la modalitat de haikus. Als quals s’ha d’afegir el presentador, en Josep M. Sansalvador, que amb les seves aportacions literàries va perfeccionar l’acte.
Potser fins ara no prestàvem prou atenció als guanyadors del concurs. No els donàvem el protagonisme que els tocava. Vam poder prestar tota l’atenció que es mereixien a les obres guanyadores. Amb aquest nou acte vam poder gaudir amb tota la intensitat de l’acte d’entrega dels premis, dels autors i les obres i de la música de l’Helena. Un bon programa per un fi de festa de Sant Jordi. Una edició més (i ja en són 29) de la nostra petita contribució a la defensa i promoció de la nostra llengua i la nostra cultura. El nostre petit granet de sorra en la normalització del nostre país. Aquest és l’esforç que fa l’Ajuntament, aquesta és nostra contribució: no només a la dinamització de la vida cultural del poble sinó també a l’impuls de la cultura catalana arreu dels Països Catalans.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)