Bones notícies: dues noves subvencions.

Bones notícies. Ens els darrers dies hem rebut dues noves notificacions importants per Sarrià de Ter. Les dues provenen del Departament de Governació i ens permetran, per una banda remodelar el Local Social del Pla de l’Horta i de l’altra, canviar l’escombradora que ens serveix per garantir la neteja viària.

Anem a pams. Pel que fa al local cívic, hem rebut la confirmació dels 58.000 euros (la subvenció major de les comarques de Girona) que ens ajudaran a remodelar aquest espai i adequar-lo a les necessitats del veïnat, especialment de la gent gran. Aviat podrem “reestrenar” aquest equipament que fins ara tenia mancances importants.

I pel que fa l’escombradora cal dir que la que tenim ara ja té més de 10 anys i presenta problemes mecànics sovint. Problemes que evidentment tenen un cost econòmic i les lògiques dificultats per poder prestar aquest servei quan això succeeix. És a dir, era absolutament necessari plantejar-nos, ja, un canvi. Amb tot, la Generalitat de Catalunya ens hi ajudarà de manera definitiva, amb un 70% del cost total. Està clar, una inversió de les que no són més vistoses però si imprescindibles per seguir garantint un bon servei de neteja dels nostres carrers.

En definitiva dues grans notícies i en els moments que estem, encara més.

Setembre: quatre sarrianencs i la bibliotecària.

Amb l’Andreu Gómez fa anys que ens coneixem. Hem tingut relació institucional, ell com a president del Futbol Club Sarrià i jo com a regidor i alcalde. Una relació productiva i cordial que anava molt més enllà dels les lògics contactes entre les dues institucions que representem. Amb l’Andreu som amics. I això és clar, va molt més enllà del que haguem pogut viure d’una manera formal. Amb l’Andreu som amics i per això vaig alegrar-me enormement de que la menció especial a la trajectòria esportiva del Critèrium fos per ell. S’ho mereix. No només pels anys que ha dedicat al futbol i l’esport de base sinó sobretot per la seva filosofia aplicada a la pedrera, als esportistes més joves. De fet, ell sempre diu que quan va començar (al Pla de l’Horta) la seva única meta era recrear el club de futbol que havia desaparegut amb la Guerra Civil. I a fe que, conjuntament amb molta altra gent, ho ha aconseguit. Al club hi ha fet tots els papers de l’auca –ja sol passar- i per això cal reconèixer l’esforç fet. Estic satisfet del seu premi i sé que servirà per esperonar l’esport de base, el de veritat.

En Pere Sala ens ha tornat a sorprendre. Conjuntament amb el seu “soci” Ramon Corominas han tornat a fer del patí de casa seva al Carrer Paulí Torras es convertís en un nou punt de visita obligada per la Festa. Si l’any passat era els ninots aquesta vegada han estat els nostres gegants. En Cinto, la Maria i el cosí d’en Quimet majestosos com els originals guardaven la porta de casa en Pere. Un any de feina conjunta, a no sé quantes mans (hi ha ajudat molta gent) amb dues ànimes, les d’en Pere i en Ramon, que “només s’han discutit un cop en tot l’any!”. El resultat, clar està, una excel·lent i divertida rèplica dels gegants, amb moviment i tot. Una feinada sí però que ha donat resultats: una sofisticació d’espantaocells que fins i tot en Cinto i la Maria de veritat els van anar a visitar. Pere i Ramon, gràcies i per molt anys !.

Vam anar a visitar l’espantocells la tarda de la diada. Al matí, com ja es tradicional, l’acte institucional. Al Patronat i el seu renovat patí vam escoltar les paraules de l’Enric Saguer, historiador que aquesta edició va ser l’encarregat de fer la conferència. L’Enric va ser un clar exemple dels valors intel·lectuals del poble. Evidentment, Sarrià de Ter produeix persones amb una gran capacitat que, és clar, cultiven uns coneixements i una expertesa que volem aprofitar. I entre d’altres se’ns acut poder gaudir-los durant la diada. Aquesta vegada, la història econòmica rural de Catalunya. Paisatges i personatges, formes de vida no massa allunyades i conegudes per una bona part dels que l’escoltaven.

Paraules expertes, com les de l’Anna M. Fornells. La dedicació constant fan que al cap del temps un no només sigui un expert en l’activitat, la disciplina, la feina que fa sinó que precisament aquestes es converteixin en part fonamental de la teva vida. I amb això, és clar, passa que al recordar els episodis professionals s’està evocant la pròpia vida. Això és el que li va passar a l’Anna Maria. Enguany, protagonista indiscutible de l’inici de la Festa Major. Com que aquest serà l’any de la nova Biblioteca enteníem que no hi havia sarrianenc o sarrianenca més adequat per fer el pregó. Donar el tret de sortida a la festa des del balcó de l’ajuntament no deixa de ser un privilegi i un homenatge que els veïns i veïnes fem a un conciutadà o conciutadana. Doble homenatge doncs, aquesta festa: per un costat la nostra bibliotecària que es jubila aviat i de l’altra, un tribut a l’espai que ha regentat durant més de 20 anys, la nostra biblioteca. Tancament d’una etapa i obertura d’un altra: ben aviat estrenarem la nova Biblioteca Municipal Emília Xargay. L’Anna Maria no hi serà darrera el taulell com fins ara, però segur que li trobarem remenant llibres.

Els peus en remull

Amb en Jordi, fent-la petar una mica a l'estil de les termes romanes

Amb l'Ernest Cahué de TV3

Aquest matí, ens hem remullat. Esperàvem la connexió en directe i hem estat una bona estona amb els peus dins l’aigua termal. Brolla a uns 31 graus, una temperatura que a l’estiu resulta agradablement fresqueta (i més avui amb la cleca de sol que feia) però que a l’hivern –i per contrast tèrmic- serà soprenentment calenta. Es podria dir que hem fet el bany inaugural. Els Matins de TV3 han volgut connectar en directe per fer una crònica del nostre “caldarium”. I com que avui era el primer dia que la piscina era plena, l’hem estrenat. La veritat es que tan nosaltres com la gent de TV3 han pogut comprovar que agradable és seure a la vora, posar les cames dins l’aigua i petar la xerrada. Ja es feia quan, als anys seixanta, es va perforar aquest pou i alguns veïns aprofitaven les qualitats d’aquesta aigua (ferroginosa i sulfurosa). Ara l’hem recuperat. Ens feia il·lusió que no es perdés un pou que treu l’aigua de manera natural. Per això ens vam plantejar aquesta modesta piscina d’ús públic. Són projectes d'aquests que d'alguna manera ens ajuden a ser més coneguts i sobretot, ens ajuden a fer veure que Sarrià no és només l'autovia, la indústria i poca cosa més. Ens serveix per explicar al món que hi vivim bé i que tenim coses a ensenyar i gaudir. Estarà oberta aviat. De moment, avui hem fet el bany inaugural. “Com a Palomares” - deia el periodista de TV3- però sense Fraga,això si.