20/10/08

Els Espais de la Memòria: el museu d’història de Sarrià.

Ens reunim amb en Javier Anton Pelayo, historiador sarrianenc i autor del Quadern de la Revista de Girona, dedicat a Sarrià de Ter, per plantejar-li la possibilitat d’impulsar el projecte “Sarrià Terra de Pas”. El propòsit es recuperar (i difondre, sobretot, difondre) els escenaris sarrianencs on s’ha desenvolupat alguns dels episodis més importants de la nostra història. Les excavacions de la Vil·la Romana i la necròpolis visigoda, en són dos de clars, però no ens volem quedar aquí.

Moltes vegades d’allò concret se’n esdevé alguna cosa més general. Més àmplia. Aquest és el cas d’aquest projecte. Que neix de la voluntat d’explicar el perquè hi ha un espai de Sarrià de Dalt que es diu el Pi de la Bateria. I recordar (aquest tipus d’accions han de servir per això, per recordar) que allà, una vegada s’hi va instal·lar una bateria francesa durant els setges de Girona.

I es així, a partir d’aquest element concret, com apareix el concepte dels espais de la memòria. Moltes vegades pensem en la història lligada a monuments, edificis, restes, objectes en definitiva. Però en els darrers temps ha aparegut una nova idea la dels espais protagonistes de la història. Ho destacava en Javier i ho podíem entendre en el Congrés Internacional dels Arxius i els Drets Humans de Sarrià. Que la història no ens hagi deixat quelcom tangible, no vol dir que haguem d'oblidar. Al contrari, precisament perquè no hi ha restes l'esforç ha de ser més gran. I aquesta és precisament la idea. Nosaltres també volem el nostre museu d’història local. Però el volem al carrer. L’objectiu final es que podem recórrer la nostra trajectòria històrica a través dels escenaris a on s’ha viscut. A on s’ha fet.

Ho dèiem: hem començat amb la necròpolis. Hem continuat amb la vil·la romana. Resta pendent, el Pi de la Bateria (nosaltres també hem estat escenari fonamental de la Guerra del Francès!), però també el camí de Sant Jaume (recentment senyalitzat), el Pont de l’Aigua, l’Església de la Misericòrdia, el molí d’en Xuncla, i així, tants altres racons per on s’ha anat definint la vida dels sarrianencs. I a voltes, del país!

Aquest ha de ser el nostre museu d’història. Un museu a l’aire lliure. Un recorregut imaginari per la història a través precisament, d’un recorregut físic pel nostre poble. Acabarem de veure com es concreta a la pràctica aquest projecte. Les bases, però, estan ben assentades.