31/3/10

Més Obres


Fa uns deies que tenim obres en marxa. S’han encavalcat unes amb les altres. Han coincidit en el temps feines que feia temps que estaven programades i d’altres que hem iniciat aquest any. Algunes van acabant, altres comencen. Aquesta setmana hem enllestit l’asfaltat del Carrer Sant Gaietà, queden alguns detalls, però segur que els problemes dels dies plujosos s’hauran acabat. Tampoc es faran més basses al aparcament del Pla de Vinyers (entre el Carrer Margarida Cases i Agustí Riera), perquè també s’ha arreglat. I alhora sembla que també s’acaba definitivament l’arranjament de l’esboranc de l’Avinguda de França per part de Fomento. I mentre això passa es comencen altres obres: les de la piscina municipal i les del pou del Molí d’en Xuncla.

Les primeres impulsades per nosaltres, per l’Ajuntament. Un canvi de cara (de tot el paviment de la platja) i intern (modifiquem la pràctica totalitat dels circuits de recollida i tractament de l’aigua). La veritat es que ja li convenia, perquè l’edat i les circumstàncies no solen fallar i feia temps que no es feia una inversió d’aquestes característiques a la Piscina Municipal. Segur que en podrem gaudir –aquest estiu- encara amb més qualitat que els darrers anys.

I com que d’aigua va la cosa, l’altre obra que tenim iniciada és la del pou del Molí d’en Xuncla. Pou que haurà d’alimentar la nova font que substituirà la que es va secar aquest estiu passat. ADIF es va comprometre davant de l’Ajuntament a restablir-lo i ja han iniciat les perforacions. Ara, caldrà analitzar l’aigua i concretar de quina manera es farà la nova font.

Bé, l’important es l’activitat. Que anem fent aquetes obres (més grans o més petites) que teníem pendents.

El Centre d’Acollida de Visitants del Gironès:

Quan l’equip de govern de Sarrià va decidir cedir al Consell Comarcal els terrenys (2.641m2) per a fer la Deixalleria Comarcal per 50 anys, nosaltres no ens hi vam oposar en absolut. Estàvem, llavors, a la oposició i sense cap voluntat de fer demagògia (ans al contrari) vam recolzar la decisió. Aquells terrenys haguessin pogut servir per infinitat de coses (per exemple, el viver d’empreses que ara surt a debat), però vam entendre la oportunitat. Sarrià de Ter tenia un equipament més.

Aquesta decisió es va prendre la passada legislatura. I no va ser l’única vegada que es va parlar de cessions. L’equip de govern també va proposar cedir els 2.000 m2 de la zona d’equipaments del Pla de Vinyers per fer-hi un centre assistencial d’una fundació privada. Finalment, aquesta opció no es va dur a terme tot i que l’equip de govern la defensava. Es tractava, també, d’una cessió per cinquanta anys (el màxim que permet la llei).

En definitiva, la cessió de terrenys i equipaments a altres administracions (o fins i tot privats, com volia fer l’anterior equip de govern) forma part de les fórmules de que disposa un Ajuntament per aconseguir serveis, inversions i oportunitats per al seu poble. Els beneficis poden ser amplis, des de la inversió directa a la creació d’ocupació. De la generació de riquesa a la consolidació d’una imatge.

Això és el que assolirem amb el Centre d’Acollida de Visitants del Gironès. Un equipament que hem aconseguit per a Sarrià de Ter davant d’altres propostes perquè hem sabut oferir un bon emplaçament. S’ubicarà a Cobega, en un espai entre l’Avinguda de França i el Carrer Sant Jordi al costat de la nova Biblioteca Municipal i de l’Auditori. Allà hi cedim uns 1000 m2 de sostre, és a dir, uns 500 de superfície (4 vegades menys del que es va cedir per a la Deixalleria). La cessió serà per 20 anys (s’ha escrit que seria per 99 anys o per sempre), mentre la que es va fer per la Deixalleria era, com hem dit, per cinc dècades. Amb tot, aconseguirem una inversió de més de 1.000.000 euros, uns diners dels que nosaltres, avui, no disposem i que pagarà integrament la Unió Europea (la primera vegada que inverteix a Sarrià) i el Consell Comarcal. L’ajuntament no haurà d’aportar directament cap euro per aquest concepte. I està clar que en temps de crisi econòmica no ens podem permetre el luxe de deixar perdre injeccions de diners vinguts d’altres administracions.

En definitiva, el Centre d’Acollida de Visitants del Gironès compleix el que s’espera de qualsevol cessió. Es tracta d’un equipament que ens posa al mapa: Sarrià de Ter serà porta d’entrada per a qualsevol turista a la nostra comarca. Sarrià de Ter serà referència. Abans, el nostre poble era conegut per altres coses no tan positives, ara ho serem des d’un punt de vista turístic-comercial. Amb aquesta mesura, doncs, contribuïm també a consolidar un canvi en el model econòmic i per tant, a generar activitat econòmica nova a casa nostra.

Serà un espai on la història del nostre municipi i la nostra comarca es promourà conjuntament amb el paquet turístic del nostre entorn. On es difondrà l’oferta gastronòmica i artesanal del Gironès. Des d’on es derivaran tots els itineraris i activitats lúdiques del públic que arribi, des d’on es podrà explicar el nostre patrimoni i on el sector hoteler, de la restauració i cultural tindrà un aparador. És per això que el Centre de Visitants crearà riquesa. No només pel projecte en sí: dinamitzant el sector turístic sinó per les dinàmiques positives que crearà al seu voltant. No en va, es preveu que hi passin més de 30.000 visitants a l’any. Amb el que això comporta no només de prestigi sinó, també ho hem esmentat, d’activitat al seu voltant.

I és cert que els sarrianencs no hi anirem cada dia. Potser ni tan sols, una vegada a la vida. És veritat que no serà un equipament d’ús freqüent dels veïns. Però quants sarrianencs faran servir directament la Facultat de Medicina? I oi que a ningú se li acut discutir els beneficis que comporta el Campus de la Salut? Doncs amb el Centre de Visitants passa el mateix.

Aquest no és el debat. Això es evident. Perquè està clar que la riquesa que ens aporta el Centre va més enllà. El que estem buscant es que vingui gent de fora. O no és el que es pretenia també quan s’imaginava un museu? Quin sentit tindria aleshores preveure un equipament d’aquest tipus sinó era atreure forans? Atreure a turistes? Perquè suposo que no es pretenia que 30.000 sarrianencs (per posar les xifres del Centre) visitessin “el seu” museu cada any. Es parla també d’Arxiu Històric: una eina interessantíssima (i ho dic jo, que sóc dels que he utilitzat el de Sant Josep a Girona on es va decidir portar els documents històrics de Sarrià de Ter) però que tampoc es un equipament de masses. En fi, és obvi que és més fàcil que sigui el Centre de Visitants que ens aporti aquests visitants a casa nostra. I tot sense renunciar a cap possibilitat.

I es que tindrem el Centre de Visitants però volem anar més enllà. Volem difondre el nostre patrimoni, però fer-ho bé. Aquest és el model: si volem museus, siguem ambiciosos. No podem parlar de vestigis arqueològics, de patrimoni paperer i de llegat artístic barrejats. Quin mèrit té un espai sense un discurs museístic clar i definit? Quants museus de poble coneixem que no tenen més interès que el que puguin generar els seus propis conciutadans? En aquest sentit, només serem atractius si som únics. Si som potents.

Aquesta és la voluntat que ens ha mogut aquesta legislatura, quan hem iniciat les excavacions de la Vil·la Romana al Pla de l’Horta i ja estem treballant conjuntament amb la Diputació de Girona i la Universitat en un Centre d’Interpretació de la Vil·la Romana i un museu de les restes arqueològiques in situ. Com que ens ho creiem treballem perquè el nostre passat romà tingui el lloc i la repercussió que es mereix. Aquest és el camí. I el mateix passa amb el patrimoni de l’Emília Xargay o la nostra tradició paperera. Si el volem mostrar, fem-ho adequadament i sobretot que desperti curiositat més enllà del nostre terme municipal. Perquè sinó, per a que fem museus?

Això, però, és un debat paral·lel. Ara del que hem de parlar es del Centre de Visitants del Gironès. Una oportunitat aprofitada. Un tren que passava ara i que no ens podíem permetre el luxe de deixar escapar. No ho hem fet amb el Campus Universitari de la Salut i tampoc ho hem fet amb el Centre de Visitants. I això ens garanteix una manera de lligar futur i passat. Promoció econòmica i divulgació de la nostra riquesa patrimonial. Així doncs, no només es tracta, fent balanç, d’un projecte molt positiu per a Sarrià sinó que a més, permet fer-lo compatible amb totes les altres idees, reflexions o desitjos que es tinguessin.

Tots estem d’acord que aquest és un projecte interessant per a Sarrià de Ter i la cessió de l’espai és l’eina necessària per aconseguir-lo. La mateixa eina que s’ha usat per fer venir la Universitat de Girona a Sarrià i que es va fer servir per la Deixalleria Comarcal. Els ajuntaments hi som per això, per aconseguir inversions interessants per al nostre poble.