1/6/09

En Sidro

Em truca en Josep M. i m’informa. I immediatament penso en la darrera conversa que vam tenir. No fa gaire, just abans d’aquesta darrera batalla que finalment se l’ha endut, parlàvem encara de la bicicleta. De ciclisme, una de les seves grans passions, i d’altres coses de la vida. Les cames! -es lamentava-, les cames. Premonició, perquè certament, poc després (m’ho deia la Lolita) en Sidro era a l’hospital. Hi ha desenllaços que per molt que siguin esperats no deixen de ser dolorosos.

Ens ha deixat l’Isidre Palomeras, amb qui més enllà de la nostra relació a través de l’Esplai, érem amics. Havíem enfortit una relació personal que es basa en com era en Sidro: tot sinceritat, tot humanitat. El trobarem a faltar tots. Particularment aquells que se’n havien fet un fart (amb ell) de posar cadires, de preparar la sala, d’organitzar el ball. Trobarem a faltar bon sarrianenc, un bon amic, una bona persona. Tots. Sobretot la família (una abraçada des d’aquí) i sobretot la Lolita. Ell ha demostrat molta força. Ha demostrat la fortalesa i la integritat d’algú que malgrat les dificultats ha tirat endavant. D’això n’hem d’aprendre tots.

Sidro, et trobarem a faltar.