1/6/09

En Sidro

Em truca en Josep M. i m’informa. I immediatament penso en la darrera conversa que vam tenir. No fa gaire, just abans d’aquesta darrera batalla que finalment se l’ha endut, parlàvem encara de la bicicleta. De ciclisme, una de les seves grans passions, i d’altres coses de la vida. Les cames! -es lamentava-, les cames. Premonició, perquè certament, poc després (m’ho deia la Lolita) en Sidro era a l’hospital. Hi ha desenllaços que per molt que siguin esperats no deixen de ser dolorosos.

Ens ha deixat l’Isidre Palomeras, amb qui més enllà de la nostra relació a través de l’Esplai, érem amics. Havíem enfortit una relació personal que es basa en com era en Sidro: tot sinceritat, tot humanitat. El trobarem a faltar tots. Particularment aquells que se’n havien fet un fart (amb ell) de posar cadires, de preparar la sala, d’organitzar el ball. Trobarem a faltar bon sarrianenc, un bon amic, una bona persona. Tots. Sobretot la família (una abraçada des d’aquí) i sobretot la Lolita. Ell ha demostrat molta força. Ha demostrat la fortalesa i la integritat d’algú que malgrat les dificultats ha tirat endavant. D’això n’hem d’aprendre tots.

Sidro, et trobarem a faltar.

3 comentaris:

DAVID ha dit...

Sóc en David, veí de Sarrià de Ter, concretament visc a la plaça de l’església Nº4. Si m’he animat escriure, ha estat per dos motius, els quals us intentaré detallar de la millor manera possible.
El primer motiu del perquè d’aquestes línees, es, simplement per la ironia que te la vida, diguem-li ironia, diguem-li destí.
Vaig topar amb el Dr. Garriga, com us deia en les línees anterior per
qüestions del destí. Jo tornava de anar a buscar diners a la "Caixa de Pensions", quant de sobte, una dona tota intranquil•la m’he atura per el carrer. -Señor, señor. (M’he parla amb castellà, per motius que ara no venen el cas). - I jo li dic, digui’m, digui’m.... Es que ha caigut el meu pare de la butaca i li voldria demanar si entre els dos el poder aixecar.
Certament la imatge, de veure, una persona gran al terra, torna a ser, permeteu-me la comparació com quan un es un xavalet de mesos aprenent a prendre a caminar, però, no es el cas naturalment, el factor es a la inversa. Jo n’hi tan sols sabia qui estava ajudant. I si, entre els dos, la filla i el que us escriu, el va poguer aixecar.
Tot van ser agraïments capa la meva persona, de fet, jo no vaig fer res extraordinari, simplement vaig ajudar algú. Vaig marxar capa casa i vaig continua fen la meva vida. Fins que avui, en que entrat el bloc d’en Roger i he vist la noticia. Vaig ajudar el Dr. Garriga, fill, espòs, pare, Doctor, compositor.... El Segon motiu del perquè d’aquests línees es, per que jo estudio musica. I, jo tenia un compositor de musica (sardanes) a 100 metres encara no, de casa meva i no ho sabia. La meva conclusió final, com la conclusió d’en Roger (Permetem la confiança, per el tracte de tu), es de potencia la cultura del nostre poble, obrir horitzons. La musica, la literatura, la pintura....com qualsevol art, son emocions. I es en un poble on trobem la veritable essència de la cultura.
Envio una forta abraçada, a la família d’en Josep i en Roger, per deixar-nos un espai d’expressió.

David

Roger Torrent ha dit...

David,

Primer de tot, gràcies per llegir aquest bloc. Precisament, té la voluntat de ser un diàleg, per
tant, t'animo (us animo) a participar. A dir coses. I més si són tan emotives com les que ens
contes.

En segon lloc, estic molt d'acord amb tu en agraïr el gest fet per la família del Dr. Garriga. Han
fet un esforç important, perquè no és senzill pensar de manera col•lectiva. I deixa'm tornar a
recordar la tasca feta per en Matíes Martí: ell en va ser l'ideòleg, els altres, els executors.

Per això és un èxit per Sarrià. Per, com bé dius, poder recollir i difondre (sobretot difondre) el
nostra cultura. El llegat del Dr. Garriga és fruit del treball personal, però també és un patrimoni
local que hem de conservar i explicar.

Aprofito per dir que el proper mes de novembre farem l'homenatge al Dr. Garriga (enguany fa cent
anys) a través d'un concert de la Principal de la Bisbal. Ja tindrem temps de parlar-ne.

Finalment, David, sort i treball en la teva carrera musical. També formes part de la cultura
d'aquest poble. Espero que en el futur podem parlar de tu amb els mateixos termes que del Dr.
Garriga.

Una forta abraçada,

Roger Torrent

DAVID ha dit...

Gràcies, Roger, Jo tambe et desitjo lo millor en lo professional i en l'ho personal.
En l'ho professional, fer politica per tothom es dificil i t'animo a seguir endavant, en realitat no importa de quin equip politic es representa, mès aviat, la volutat de la persona qui ho representa.
En lo personal, salud a tu i aquells que estimes.
I per Sarrià de Ter, persones com el Dr. Garriga, Maties Marti ....

Salud, David