La Fundació Ramon Noguera

Dissabte a la tarda. Arribo al centre-residència que a l’edifici històric de la parròquia de Sant Pau a Sarrià de Dalt té la Fundació Ramon Noguera. Ens reben (arriba també en Lluís Aymerich) la Pepita i la Lourdes. La gerent de la Fundació i la directora del centre, respectivament. Parlem del balanç de la Fundació, dels centres en marxa i dels projectes de futur. De la relació amb l’ajuntament i la resta d’administracions. De la interacció dels residents amb l’entorn sarrianenc: les visites al mercat, la Festa Major i els espantaocells, etc. Parlem, com no podria ser d’altra manera, de com la crisi econòmica també els afecta i de com ens cal treballar molt a tots per sortir-nos-en. Aprofitem el temps abans no arriba la visita que esperem. Finalment arriba la Consellera d’Acció Social i Ciutadania, la Carme Capdevila acompanyada del director dels serveis territorials a Girona, en Josep Viñas.

Recorrem totes les instal·lacions amb una doble mirada d’admiració: perquè no és fàcil dedicar-se a aquest àmbit i perquè són unes instal·lacions modèliques. La piscina, l’aula d’estimulació sensorial, el gimnàs... A cada sala (la Pepita ja ens ha avisat que els residents del cap de setmana estarien fent les activitats que els hi toca) ens reben mirades d’exitació. Ens ha fet molta gràcia (i una certa vergonya) saber que s’han volgut mudar per rebre “una senyora molt important”. En definitiva, no només hem escoltat sinó que hem vist. Hem comprovat la tasca que fa la fundació. Sabíem quina és la feina de la Fundació Ramon Noguera, ara la coneixem una mica més.

La consellera s’ha endut un collaret fet de peces de paper (molt oportú!) pels nois i noies del centre de treball, però estic convençut que també s’ha endut una gran impressió de la feina que es fa en aquest centre. Per part nostra, la Fundació s’ha emportat una vegada més, la voluntat de treballar conjuntament.

En memòria d’en Quim Pradas

Aquest cap de setmana ens ha deixat en Quim Pradas. La veritat es que la meva relació amb en Quim, des que sóc a l’alcaldia, ha estat poca, ja que malauradament ja feia més d’un any (tretze mesos, em deia la família) que arrossegava el mal que se l’ha acabat enduent. Abans, havíem omplert moltes converses: a les exposicions de la Festa Major, a la Rasa o quan incansablement feia “campanya” per a sumar més i més i més donants de sang. Una de les darreres vegades que vam parlar va ser durant l’acte de la rebuda del foc de Sant Joan. Vam parlar i riure. Aquest és un dels darrers records. Com el de la inauguració de la placa de l’escultura als Donants de Sang. Ell ja no ens hi va poder acompanyar. Però segur que els nens i nenes del CEIP Montserrat que han apadrinat l’escultura mai oblidaran que en Quim Pradas i en Joan Cassassas (que també ens va deixar fa poc) van ser els autors d’aquesta escultura davant del Pavelló Municipal. De fet, l’escultura als donants és una bona síntesi de dos aspectes fonamentals de la vida d’en Quim: l’artística i la solidària. Són les que trobarem a faltar, com les que van fer d’ell un bon veí. Un bon amic. Des d’aquí, vull donar una forta abraçada a la família.

Descansa en pau, Quim.

Les obres del TAV van avançant

Les obres del TAV van avançant. I mai tant ben dit. Igualment que si fos un cuc, les màquines van menjant terreny en direcció Girona. El túnel de Sarrià ha d’empalmar amb el de la ciutat a l’alçada de Taialà. Més de tres quilòmetres de galeria subterrània que, per bé que no deixen de trinxar-nos el territori, minoren l’impacte d’aquesta infraestructura. Tornant a les obres: fa setmanes que s’han iniciat les voladures en el terreny de les obres. Concretament, des del 22 de desembre (i gairebé cada setmana) s’han anat fent les barrinades. Ja en el seu moment, a part del control tècnic i de seguretat pertinent vam acordar amb ADIF la instal·lació de sismògrafs (aparell que marca el moviment del terreny) i l’anàlisi de les cases més properes a les obres.

Pel que fa al darrer compromís, evidentment, es van fer les comprovacions (idèntiques a les que es fan a Girona) prèviament a l’inici de les voladures, precisament per veure quin és l’estat actual i poder fer el seguiment dels problemes arquitectònics que poguessin sorgir. L’informe tècnic, servirà per fer un control exhaustiu.

L’altre acord, el del sismògraf, també es va complint. A cada explosió hi ha hagut l’aparell que ha controlat les vibracions del terra i el soroll generat. S’ha instal·lat normalment a La Rasa, a l’alçada de Can Gelada, el sector més proper a les explosions actuals. Personalment he estat present a gairebé totes les detonacions. No s’ha detectat cap dada que fugi de les normals. No hi ha motiu de preocupació perquè les vibracions i els sorolls són perfectament assumibles. Vols dir això que no es noten les voladures? No, està clar que si que es noten. Hi ha veïns que les han percebut més que d’altres, depèn de molts factors. En qualsevol cas, la setmana passada, el sismògraf es va instal·lar a la Plaça Vil·la Romana. Precisament per veure com afectava al Pla de l’Horta. Ho anirem fent als diferents barris. A tots, puntualment. En funció de com vagin avançant les obres i en el lloc que es trobin en cada cas. De moment, també, anem avisant puntualment de totes les voladures. No hi podem fer amb massa antel·lació perquè a l’ajuntament (i per raons de seguretat) se’ns notifica el dia abans.

Les obres del TAV van avançant. Amb les molèsties i precaucions evidents d’un projecte d’aquesta envergadura. Ara bé, destinem tots els nostres recursos i esforços a reduir el màxim possible les repercussions. Tanmateix, animo a tots els veïns a adreçar-se a l’ajuntament si tenen algun dubte, alguna demanda o queixa. Les obres sempre són molestes hem de procurar que ho siguin el menys possible.