23/12/10

Sempre noves conquestes. Bon Nadal.




"...No et nodreixen tempestes ni malastres:


-Als qui vencen els cels, dóna la faç,


I al gosat dels teus fons, noves conquestes!"




(J. V. Foix, Sol i de dol, fragment)


il·lustració de Maria Mercè Sansalvador (4rt B CEIP Montserrat, Sarrià de Ter)

13/12/10

Hem estrenat Biblioteca!


(foto Diputació de Girona)




El dia es va aixecar fred. Molt fred. Gràcies al sol i a la xocolata de la Ramona, però, es va anar escalfant. Era un dia important per al poble i res podia fallar. El temps tampoc. Ben aviat arriben els primers sarrianencs de seguida es veu que serem colla, molta gent. Tot el matí els més menuts ballen i canten amb l’espectacle infantil, mentre els adults esperem àvids per poder conèixer la nova biblioteca.

Finalment arriba el moment de la inauguració institucional. Intervé l’Enric Vilert, president de la Diputació de Girona. Destaca el paper de les administracions supralocals a l’hora d’ajudar els ajuntaments per poder fer equipaments com el que ahir obríem. L’Enric, que coneix perfectament Sarrià de Ter (hi va treballar durant anys) recorda també la figura de l’Emília Xargay i una cosa que sovint oblidem: que és la única Creu de Sant Jordi sarrianenca.

El conseller en funcions, Joan Manuel Tresserras, elabora un sòlid discurs en el que argumenta el perquè les biblioteques (i és clar, la cultura en general) també són una pota de l’estat del benestar. No es pot entendre, la qualitat de vida al segle XXI sense accés democràtic al coneixement i la cultura. Per això és important que el conjunt d’administracions col·laborem per fer possible espais com la Biblioteca Municipal Emília Xargay de Sarrià de Ter. Cal destacar-ho, és clar, la Generalitat i la Diputació han participat econòmicament i tècnica en la construcció i articulació de l’equipament. I no només pel que fa a l’edifici o al fons sinó també pel que fa a la gestió. No en va, es la Diputació qui durant tres anys ens finançarà la Directora.

A les 12h del dia 12 del 12 tallem la cinta i entrem per començar a guadir d’aquest centre integral de cultura. Ja tenim una biblioteca pròpia del segle XXI: àmplia, lluminosa, diàfana, moderna i adequada a les necessitats de present i els objectius de futur. Allò que va començar com una petita finestra oberta al món als baixos de l’ajuntament fa 55 anys, s’ha convertit en un espai de més de 700 metres quadrats amb tots els serveis propis de les biblioteques del present. Tenim un nou emblema de societat democràtica, de societat avançada. Perquè les biblioteques al llarg de la història han suposat un símbol de la civilització. Per això hem de sentir-nos orgullosos de la feina feta.

Feina que també han fet tots els que ens han precedit. Tots els consistoris anteriors. Els arquitectes Manuel Martin i Joan Busó per interpretar de manera fantàstica el que ens calia. Al que aspiràvem. L’Alba Martínez per la seva creativitat. Però també, perquè venim d’on venim, l’Andrés Rodríguez, M. Teresa Guardiola, Francesc Sala, la Rosa Dachs, l’Anna M. Fornells i (d’ara endavant) l’Anna Sala. Bibliotecaris i bibliotecàries que han exercit de mestres de cerimònies en aquest temple del saber. Ens han acompanyat a molts sarrianencs i sarrianenques en la descoberta de la literatura.

L’Emília Xargay va deixar dit, tal com diu la foto de més amunt: “la passió perquè sigui sempre igual, necessita intel·ligència ”. Doncs això, recordem aquest dia 12 de desembre de 2010 com un dia de passió i intel·ligència. De passió creadora i d’intel·ligència en la gestió que han fet possible aquesta nova biblioteca.

Per molts anys i enhorabona!
Ps.- articles sobre la notícia a El Punt i Diari de Girona.

26/10/10

Bones notícies: dues noves subvencions.

Bones notícies. Ens els darrers dies hem rebut dues noves notificacions importants per Sarrià de Ter. Les dues provenen del Departament de Governació i ens permetran, per una banda remodelar el Local Social del Pla de l’Horta i de l’altra, canviar l’escombradora que ens serveix per garantir la neteja viària.

Anem a pams. Pel que fa al local cívic, hem rebut la confirmació dels 58.000 euros (la subvenció major de les comarques de Girona) que ens ajudaran a remodelar aquest espai i adequar-lo a les necessitats del veïnat, especialment de la gent gran. Aviat podrem “reestrenar” aquest equipament que fins ara tenia mancances importants.

I pel que fa l’escombradora cal dir que la que tenim ara ja té més de 10 anys i presenta problemes mecànics sovint. Problemes que evidentment tenen un cost econòmic i les lògiques dificultats per poder prestar aquest servei quan això succeeix. És a dir, era absolutament necessari plantejar-nos, ja, un canvi. Amb tot, la Generalitat de Catalunya ens hi ajudarà de manera definitiva, amb un 70% del cost total. Està clar, una inversió de les que no són més vistoses però si imprescindibles per seguir garantint un bon servei de neteja dels nostres carrers.

En definitiva dues grans notícies i en els moments que estem, encara més.

30/9/10

Setembre: quatre sarrianencs i la bibliotecària.











Amb l’Andreu Gómez fa anys que ens coneixem. Hem tingut relació institucional, ell com a president del Futbol Club Sarrià i jo com a regidor i alcalde. Una relació productiva i cordial que anava molt més enllà dels les lògics contactes entre les dues institucions que representem. Amb l’Andreu som amics. I això és clar, va molt més enllà del que haguem pogut viure d’una manera formal. Amb l’Andreu som amics i per això vaig alegrar-me enormement de que la menció especial a la trajectòria esportiva del Critèrium fos per ell. S’ho mereix. No només pels anys que ha dedicat al futbol i l’esport de base sinó sobretot per la seva filosofia aplicada a la pedrera, als esportistes més joves. De fet, ell sempre diu que quan va començar (al Pla de l’Horta) la seva única meta era recrear el club de futbol que havia desaparegut amb la Guerra Civil. I a fe que, conjuntament amb molta altra gent, ho ha aconseguit. Al club hi ha fet tots els papers de l’auca –ja sol passar- i per això cal reconèixer l’esforç fet. Estic satisfet del seu premi i sé que servirà per esperonar l’esport de base, el de veritat.

En Pere Sala ens ha tornat a sorprendre. Conjuntament amb el seu “soci” Ramon Corominas han tornat a fer del patí de casa seva al Carrer Paulí Torras es convertís en un nou punt de visita obligada per la Festa. Si l’any passat era els ninots aquesta vegada han estat els nostres gegants. En Cinto, la Maria i el cosí d’en Quimet majestosos com els originals guardaven la porta de casa en Pere. Un any de feina conjunta, a no sé quantes mans (hi ha ajudat molta gent) amb dues ànimes, les d’en Pere i en Ramon, que “només s’han discutit un cop en tot l’any!”. El resultat, clar està, una excel·lent i divertida rèplica dels gegants, amb moviment i tot. Una feinada sí però que ha donat resultats: una sofisticació d’espantaocells que fins i tot en Cinto i la Maria de veritat els van anar a visitar. Pere i Ramon, gràcies i per molt anys !.

Vam anar a visitar l’espantocells la tarda de la diada. Al matí, com ja es tradicional, l’acte institucional. Al Patronat i el seu renovat patí vam escoltar les paraules de l’Enric Saguer, historiador que aquesta edició va ser l’encarregat de fer la conferència. L’Enric va ser un clar exemple dels valors intel·lectuals del poble. Evidentment, Sarrià de Ter produeix persones amb una gran capacitat que, és clar, cultiven uns coneixements i una expertesa que volem aprofitar. I entre d’altres se’ns acut poder gaudir-los durant la diada. Aquesta vegada, la història econòmica rural de Catalunya. Paisatges i personatges, formes de vida no massa allunyades i conegudes per una bona part dels que l’escoltaven.

Paraules expertes, com les de l’Anna M. Fornells. La dedicació constant fan que al cap del temps un no només sigui un expert en l’activitat, la disciplina, la feina que fa sinó que precisament aquestes es converteixin en part fonamental de la teva vida. I amb això, és clar, passa que al recordar els episodis professionals s’està evocant la pròpia vida. Això és el que li va passar a l’Anna Maria. Enguany, protagonista indiscutible de l’inici de la Festa Major. Com que aquest serà l’any de la nova Biblioteca enteníem que no hi havia sarrianenc o sarrianenca més adequat per fer el pregó. Donar el tret de sortida a la festa des del balcó de l’ajuntament no deixa de ser un privilegi i un homenatge que els veïns i veïnes fem a un conciutadà o conciutadana. Doble homenatge doncs, aquesta festa: per un costat la nostra bibliotecària que es jubila aviat i de l’altra, un tribut a l’espai que ha regentat durant més de 20 anys, la nostra biblioteca. Tancament d’una etapa i obertura d’un altra: ben aviat estrenarem la nova Biblioteca Municipal Emília Xargay. L’Anna Maria no hi serà darrera el taulell com fins ara, però segur que li trobarem remenant llibres.

26/8/10

Els peus en remull

Amb en Jordi, fent-la petar una mica a l'estil de les termes romanes

Amb l'Ernest Cahué de TV3



Aquest matí, ens hem remullat. Esperàvem la connexió en directe i hem estat una bona estona amb els peus dins l’aigua termal. Brolla a uns 31 graus, una temperatura que a l’estiu resulta agradablement fresqueta (i més avui amb la cleca de sol que feia) però que a l’hivern –i per contrast tèrmic- serà soprenentment calenta. Es podria dir que hem fet el bany inaugural. Els Matins de TV3 han volgut connectar en directe per fer una crònica del nostre “caldarium”. I com que avui era el primer dia que la piscina era plena, l’hem estrenat. La veritat es que tan nosaltres com la gent de TV3 han pogut comprovar que agradable és seure a la vora, posar les cames dins l’aigua i petar la xerrada. Ja es feia quan, als anys seixanta, es va perforar aquest pou i alguns veïns aprofitaven les qualitats d’aquesta aigua (ferroginosa i sulfurosa). Ara l’hem recuperat. Ens feia il·lusió que no es perdés un pou que treu l’aigua de manera natural. Per això ens vam plantejar aquesta modesta piscina d’ús públic. Són projectes d'aquests que d'alguna manera ens ajuden a ser més coneguts i sobretot, ens ajuden a fer veure que Sarrià no és només l'autovia, la indústria i poca cosa més. Ens serveix per explicar al món que hi vivim bé i que tenim coses a ensenyar i gaudir. Estarà oberta aviat. De moment, avui hem fet el bany inaugural. “Com a Palomares” - deia el periodista de TV3- però sense Fraga,això si.

3/5/10

Per Sant Jordi: un llibre.






Amb Sant Jordi pel mig, l’abril sol ser un mes literari. És lògic, la major part de les vendes es concentren aquesta diada. Novetats, edicions, reedicions, autors, escriptors es succeeixen els dies anteriors. Així doncs, pels volts del 23 d’abril es concentra bona part de la “vida social” literària.

Dies de llibres. També a Sarrià de Ter. Com sempre celebrem amb tota la dignitat i orgull que sabem la nostra cita literària a través dels premis Sant Jordi. Enguany, com l’any passat, amb la celebració de l’esmorzar el dia 24 d’abril. Tot un encert d’organització perquè resulta un acte extraordinari. Podem prestar l’atenció que es mereixen els guanyadors dels premis i gaudim d’un excel·lent acte a l’aire lliure. Aquest any, però a més a més hem estrenat escenari.

De fet no l’estrenàvem, és evident, en tot cas el reestrenàvem. Després de la remodelació que hi hem fet durant els darrers mesos, hem fet el primer acte en aquest espai renovat. Estèticament molt ben aconseguit. Un excel·lent treball en equip però amb la innegable mà de la M. Mercè Corominas al capdavant. En resum, un espai bonic que ha guanyat en noblesa. Ideal per fer actes com el de Sant Jordi, perquè més que un pati ha de ser una plaça. Ho serà. I encara més quan puguem traslladar la Biblioteca Municipal al nou equipament de l’Avinguda de França. Llavors, la biblioteca actual serà també una nova entrada al consistori de manera que la façana del Patronat no serà una façana posterior, sinó una segona façana principal. I el pati del Patronat un nou i fantàstic espai cívic (començarem a donar la raó a en Josep M. Sansalvador quan el compara amb el pati del Palau de Pedralbes).

El pati del Patronat no era la única novetat. Ho reivindicava en Sansalvador l’any passat i tenia tota la raó: La trentena edició dels premis literaris de Sant Jordi bé es valien un llibre. Hem fet un esforç (ens hi ha ajudat la Diputació) per aplegar totes les obres guanyadores de narrativa en un sol volum. Des del 1980 fins avui hem anat cosint (com si fos patchwork) les obres premiades tots aquests anys. En Quim Rodríguez i en Matíes Martí van impulsar un certamen que ha anat caminant, amb la feina de tots els que han vingut després, fins arribar a aquests darrers anys. Unes darreres edicions en que, gràcies al treball d’en Sergi Torrentà, el nou marc d’entrega dels premis s’ha prestigiat. I finalment: el llibre que n’ha certificat la bona salut i les ganes de tirar endavant. Estic convençut que no haurem d’esperar trenta anys més per poder gaudir d’un altre treball com aquest, per si de cas, ja tenim el testimoni literari i històric de les tres dècades que acabem de viure. Per Sant Jordi: un llibre.

ps (1).- Per cert, excel·lents les intervencions d'en Josep M. Sansalvador i el recital "paraula i sentiment" de Jaume Calatayud i Vicente Monera.
ps (2).- enhorabona a en Jon, en Francesc, la Montserrat i l'Alejandra pels seus guardons.

26/4/10

De Rosa a Rosa

La Rosa Dachs ha escrit aquest comentari al meu bloc. Crec que es mereix una entrada com cal:


De rosa a rosa.

Sempre ens entristeix la mort d’una persona, i encara més quan es tracta d’una persona jove, quan la malaltia li ha arrabassat la vida d’una forma prematura, quan després de mesos de tractaments, d’angoixes, de pors,…la medicina ha estat insuficient.

Per altra banda i així ho puc dir, perquè les poques vegades que havíem coincidit a l’ICO de l’Hospital Dr. Josep Trueta de Girona, n’havíem parlat. Coincidíem amb moltes opinions, coincidíem amb la manera de veure la vida durant la malaltia, contra la qual totes dues lluitàvem, alhora que a totes dues ens calien poques paraules, les justes per comprendre’ns, per saber que explicàvem el mateix, però cada una amb la seva particular manera de manifestar-ho, per comprendre que ambdues varem aprofitar aquesta etapa de la vida, que cercàvem la seva vessant amable allà on calia gratar a fons per trobar-la.

La Rosa va ser una dona valenta, forta,... ens ensenyava a tots com encarar una etapa difícil, va saber portar en dignitat la malaltia, el somriure es dibuixava quotidianament a la seva cara, no va defallir, quan en moltes ocasions se li plantejaven motius suficients per fer-ho, però ella va encarar en serenor tot el procés.

Tots trobarem a faltar a la Rosa, era una dona de poble, implicada en associacions, treballadora, de caràcter emprenedor.En aquests moments és sobrer dir que la seva família plora la seva pèrdua.Amb en Joan ens és difícil dissociar-los, una parella que des de jovenets varen prendre l’opció de compartir la vida, per ell serà dur continuar endavant amb el buit que li suposarà l’absència de la Rosa.

A l’Aïda, no li tocaria viure aquest moment, a l’Aïda li tocaria viure una etapa dolça, tendre, amb l’arribada del seu primer fill, però tot ha quedat emmascarat per aquest trist succés, però aquest nou ésser serà motiu i excusa per continuar endavant, per veure un futur esperançador.

Que li pot passar de pitjor a una mare que perdre un fill seu?, la Victòria avui és una mare desesperada, amb el cor trencat, desfeta pel dolor, un dolor irrefrenable que costarà de superar, que caldrà temps i esforços per comprendre.

En Josep és home de família, vaig poder veure, ja fa anys i també en motiu d’un trist esdeveniment, que ell estima per sobre de tot els seus, que gaudeix al seu costat, però també pateix i plora en aquest moments tristos i avui el seu cor esquinçat i malmès vessa llàgrimes.

I així tots, en Joan (pare), la Dolors,......Per últim apuntar una cançó d’en Lluís Llach que a mi m’agrada en especial i que crec que en aquest moments és molt adient. Només una petita divergència, la ROSA, no ha estat només un vianant com ens apunta en Lluís, la ROSA ha estat molt més que un vianant, i el temps ens sabrà donar la raóSi Arribeu“Si arribeu en la vida més lluny d'on pugui arribar, moriré molt gelós del que m'haureu avançat. I no em sabré resignar a no ser el millor vianant,l'atleta més fornit, ni el més frondós amant.I no em vulgueu consolar, només digueu-me, si de cas,tot allò que haureu vist, i jo no podré mirarla fondària dels rius que els meus peus no mullaran,la fragància del cos que no sabré estimar.L'immensitat d'un cel en el que mai no he volat,les espurnes d'un foc que no m'hauran cremat,les barques que a la mar no sabré amarinar.No, no em doneu consol, no em podré consolar.I perquè sé que vosaltres anireu més lluny que jo,estic gelós i content, molt gelós i contentde la sort que heu tingut, de la sort que tindreu.Que tanmateix sé que mai no he estat fornit atleta,ni tan sols digne amant, només un vianant”

Adeu Rosa

18/4/10

La Rosa

Divendres a la nit ens assabentàvem, just quan acabàvem de presentar el llibre de la Rosa Dachs, que la Rosa Viella ens havia deixat. La vida té aquestes coincidències macabres: mentre parlàvem de la crònica emotiva de superació d’una malaltia, la mateixa maltempsada s’enduia la Rosa. És tremendament injust. Enormement dur perdre una dona, una mare, una filla, una germana, una amiga tan jove. És tremendament injust i precisament per això ens aferrem, a voltes, amb tanta força a la vida. La mateixa ràbia que ens faria enviar-ho tot a pastar fang és també el motor que ens ha de fer seguir caminant. La vida és, a vegades, tremendament injusta.

No som de la mateixa generació, no. Però en molts moments de les nostres vides ens hem anat trobant en diferents espais amb la Rosa. La recordo, com ha fet avui en Joan (el seu marit), al Pavelló ajudant per la Festa Major, a la casa de Granollers de Rocacorba, en diferents escenaris i moments del poble. Això és el que té la gent que ajuda, que viu intensament el seu poble i la seva gent. Això es el que té formar part d’una comunitat i viure-la amb tota la força. La Dolors Xabé (sempre tan lúcida) ens deia ahir: fins ara la veia de tant en tant, ara la tindré sempre dins.

La vida és tremendament injusta. Això es el que deuen pensar tots els que estimen la Rosa. Tots els que la comencem a trobar a faltar. I als altres ens queden poques coses més per dir que enviar la més forta abraçada que siguem capaços de fer per a en Joan, l’Aïda, l’Adrià i tota la família.

31/3/10

Més Obres


Fa uns deies que tenim obres en marxa. S’han encavalcat unes amb les altres. Han coincidit en el temps feines que feia temps que estaven programades i d’altres que hem iniciat aquest any. Algunes van acabant, altres comencen. Aquesta setmana hem enllestit l’asfaltat del Carrer Sant Gaietà, queden alguns detalls, però segur que els problemes dels dies plujosos s’hauran acabat. Tampoc es faran més basses al aparcament del Pla de Vinyers (entre el Carrer Margarida Cases i Agustí Riera), perquè també s’ha arreglat. I alhora sembla que també s’acaba definitivament l’arranjament de l’esboranc de l’Avinguda de França per part de Fomento. I mentre això passa es comencen altres obres: les de la piscina municipal i les del pou del Molí d’en Xuncla.

Les primeres impulsades per nosaltres, per l’Ajuntament. Un canvi de cara (de tot el paviment de la platja) i intern (modifiquem la pràctica totalitat dels circuits de recollida i tractament de l’aigua). La veritat es que ja li convenia, perquè l’edat i les circumstàncies no solen fallar i feia temps que no es feia una inversió d’aquestes característiques a la Piscina Municipal. Segur que en podrem gaudir –aquest estiu- encara amb més qualitat que els darrers anys.

I com que d’aigua va la cosa, l’altre obra que tenim iniciada és la del pou del Molí d’en Xuncla. Pou que haurà d’alimentar la nova font que substituirà la que es va secar aquest estiu passat. ADIF es va comprometre davant de l’Ajuntament a restablir-lo i ja han iniciat les perforacions. Ara, caldrà analitzar l’aigua i concretar de quina manera es farà la nova font.

Bé, l’important es l’activitat. Que anem fent aquetes obres (més grans o més petites) que teníem pendents.

El Centre d’Acollida de Visitants del Gironès:

Quan l’equip de govern de Sarrià va decidir cedir al Consell Comarcal els terrenys (2.641m2) per a fer la Deixalleria Comarcal per 50 anys, nosaltres no ens hi vam oposar en absolut. Estàvem, llavors, a la oposició i sense cap voluntat de fer demagògia (ans al contrari) vam recolzar la decisió. Aquells terrenys haguessin pogut servir per infinitat de coses (per exemple, el viver d’empreses que ara surt a debat), però vam entendre la oportunitat. Sarrià de Ter tenia un equipament més.

Aquesta decisió es va prendre la passada legislatura. I no va ser l’única vegada que es va parlar de cessions. L’equip de govern també va proposar cedir els 2.000 m2 de la zona d’equipaments del Pla de Vinyers per fer-hi un centre assistencial d’una fundació privada. Finalment, aquesta opció no es va dur a terme tot i que l’equip de govern la defensava. Es tractava, també, d’una cessió per cinquanta anys (el màxim que permet la llei).

En definitiva, la cessió de terrenys i equipaments a altres administracions (o fins i tot privats, com volia fer l’anterior equip de govern) forma part de les fórmules de que disposa un Ajuntament per aconseguir serveis, inversions i oportunitats per al seu poble. Els beneficis poden ser amplis, des de la inversió directa a la creació d’ocupació. De la generació de riquesa a la consolidació d’una imatge.

Això és el que assolirem amb el Centre d’Acollida de Visitants del Gironès. Un equipament que hem aconseguit per a Sarrià de Ter davant d’altres propostes perquè hem sabut oferir un bon emplaçament. S’ubicarà a Cobega, en un espai entre l’Avinguda de França i el Carrer Sant Jordi al costat de la nova Biblioteca Municipal i de l’Auditori. Allà hi cedim uns 1000 m2 de sostre, és a dir, uns 500 de superfície (4 vegades menys del que es va cedir per a la Deixalleria). La cessió serà per 20 anys (s’ha escrit que seria per 99 anys o per sempre), mentre la que es va fer per la Deixalleria era, com hem dit, per cinc dècades. Amb tot, aconseguirem una inversió de més de 1.000.000 euros, uns diners dels que nosaltres, avui, no disposem i que pagarà integrament la Unió Europea (la primera vegada que inverteix a Sarrià) i el Consell Comarcal. L’ajuntament no haurà d’aportar directament cap euro per aquest concepte. I està clar que en temps de crisi econòmica no ens podem permetre el luxe de deixar perdre injeccions de diners vinguts d’altres administracions.

En definitiva, el Centre d’Acollida de Visitants del Gironès compleix el que s’espera de qualsevol cessió. Es tracta d’un equipament que ens posa al mapa: Sarrià de Ter serà porta d’entrada per a qualsevol turista a la nostra comarca. Sarrià de Ter serà referència. Abans, el nostre poble era conegut per altres coses no tan positives, ara ho serem des d’un punt de vista turístic-comercial. Amb aquesta mesura, doncs, contribuïm també a consolidar un canvi en el model econòmic i per tant, a generar activitat econòmica nova a casa nostra.

Serà un espai on la història del nostre municipi i la nostra comarca es promourà conjuntament amb el paquet turístic del nostre entorn. On es difondrà l’oferta gastronòmica i artesanal del Gironès. Des d’on es derivaran tots els itineraris i activitats lúdiques del públic que arribi, des d’on es podrà explicar el nostre patrimoni i on el sector hoteler, de la restauració i cultural tindrà un aparador. És per això que el Centre de Visitants crearà riquesa. No només pel projecte en sí: dinamitzant el sector turístic sinó per les dinàmiques positives que crearà al seu voltant. No en va, es preveu que hi passin més de 30.000 visitants a l’any. Amb el que això comporta no només de prestigi sinó, també ho hem esmentat, d’activitat al seu voltant.

I és cert que els sarrianencs no hi anirem cada dia. Potser ni tan sols, una vegada a la vida. És veritat que no serà un equipament d’ús freqüent dels veïns. Però quants sarrianencs faran servir directament la Facultat de Medicina? I oi que a ningú se li acut discutir els beneficis que comporta el Campus de la Salut? Doncs amb el Centre de Visitants passa el mateix.

Aquest no és el debat. Això es evident. Perquè està clar que la riquesa que ens aporta el Centre va més enllà. El que estem buscant es que vingui gent de fora. O no és el que es pretenia també quan s’imaginava un museu? Quin sentit tindria aleshores preveure un equipament d’aquest tipus sinó era atreure forans? Atreure a turistes? Perquè suposo que no es pretenia que 30.000 sarrianencs (per posar les xifres del Centre) visitessin “el seu” museu cada any. Es parla també d’Arxiu Històric: una eina interessantíssima (i ho dic jo, que sóc dels que he utilitzat el de Sant Josep a Girona on es va decidir portar els documents històrics de Sarrià de Ter) però que tampoc es un equipament de masses. En fi, és obvi que és més fàcil que sigui el Centre de Visitants que ens aporti aquests visitants a casa nostra. I tot sense renunciar a cap possibilitat.

I es que tindrem el Centre de Visitants però volem anar més enllà. Volem difondre el nostre patrimoni, però fer-ho bé. Aquest és el model: si volem museus, siguem ambiciosos. No podem parlar de vestigis arqueològics, de patrimoni paperer i de llegat artístic barrejats. Quin mèrit té un espai sense un discurs museístic clar i definit? Quants museus de poble coneixem que no tenen més interès que el que puguin generar els seus propis conciutadans? En aquest sentit, només serem atractius si som únics. Si som potents.

Aquesta és la voluntat que ens ha mogut aquesta legislatura, quan hem iniciat les excavacions de la Vil·la Romana al Pla de l’Horta i ja estem treballant conjuntament amb la Diputació de Girona i la Universitat en un Centre d’Interpretació de la Vil·la Romana i un museu de les restes arqueològiques in situ. Com que ens ho creiem treballem perquè el nostre passat romà tingui el lloc i la repercussió que es mereix. Aquest és el camí. I el mateix passa amb el patrimoni de l’Emília Xargay o la nostra tradició paperera. Si el volem mostrar, fem-ho adequadament i sobretot que desperti curiositat més enllà del nostre terme municipal. Perquè sinó, per a que fem museus?

Això, però, és un debat paral·lel. Ara del que hem de parlar es del Centre de Visitants del Gironès. Una oportunitat aprofitada. Un tren que passava ara i que no ens podíem permetre el luxe de deixar escapar. No ho hem fet amb el Campus Universitari de la Salut i tampoc ho hem fet amb el Centre de Visitants. I això ens garanteix una manera de lligar futur i passat. Promoció econòmica i divulgació de la nostra riquesa patrimonial. Així doncs, no només es tracta, fent balanç, d’un projecte molt positiu per a Sarrià sinó que a més, permet fer-lo compatible amb totes les altres idees, reflexions o desitjos que es tinguessin.

Tots estem d’acord que aquest és un projecte interessant per a Sarrià de Ter i la cessió de l’espai és l’eina necessària per aconseguir-lo. La mateixa eina que s’ha usat per fer venir la Universitat de Girona a Sarrià i que es va fer servir per la Deixalleria Comarcal. Els ajuntaments hi som per això, per aconseguir inversions interessants per al nostre poble.

11/2/10

Sarrià de Ter 2000-2010: Del canvi d’imatge al Canvi de destí (publicat a El Punt)


Els pobles que avancen són els que saben canviar el seu rumb per adequar-se a les circumstàncies de cada moment. La visió de futur i la capacitat d’adaptació és el que fa que les debilitats es transformin en oportunitats. Les pors en certeses. Ara fa una dècada, a finals dels noranta, Sarrià de Ter va saber aprofitar una conjuntura favorable per variar la seva situació i millorar les seves perspectives. Vam ser capaços de convertir allò que a priori era negatiu, la desindustrialització, en quelcom positiu. Va ser un clar pas endavant. A l’entorn d’una NII que s’humanitzava creixia urbanísticament el poble. Canviàvem la cara que no ens era favorable per un espai més amable.

Avui, deu anys després, i amb una crisi econòmica i dificultats socials evidents, ens toca fer un nou salt. Entrats de ple al segle XXI els canvis han de ser més agosarats, encara.
Perquè durant aquesta passada dècada, de la mateixa manera que ho feia el nostre paisatge quotidià, la societat ha anat canviant. Ens cal tenir la clarividència i l’esperit de treball necessaris per trobar les receptes noves i profundes que ens faran encarar el futur amb més garanties que mai.

En els darrers temps hem començat a fer un esforç important per dibuixar aquest nou full de ruta. Amb els elements que ens ajudaran a sortir d’aquest moment reforçats i amb millors perspectives que quan hi vam entrar. I això no és retòrica. No és només un discurs. Són realitats.

Just fa mig any, signàvem amb la Universitat de Girona i la Generalitat de Catalunya, el conveni en virtut del qual el Campus de Ciències de la Salut s’ubicarà a Sarrià. Aquest serà un punt de referència. Un espai que ens posa al mapa i que generarà no només una activitat acadèmica potent sinó les sinèrgies necessàries per dinamitzar l’entorn. Al sud del nostre terme, doncs, es consolidarà un pol d’atracció internacional que és la prova empírica més clara de que formar part de l’àrea urbana de Girona també pot significar rebre equipaments de primer ordre.

Sarrià de Ter és un punt estratègic i això no és nou. De fet, des dels primers assentaments romans el nostre espai s’ha revelat com un punt geogràficament transcendent. I precisament aquest és el paper que volem reivindicar. Sarrià ha estat terra de pas, per on ha transcorregut la història. Amb el projecte de les excavacions arqueològiques de la vila romana del Pla de l’Horta i la necròpolis visigoda posem de manifest el nostre passat. Posem en valor un patrimoni històric, fins ara ocult i generem un altre punt d’interès local i supramunicipal.

L’excel·lència universitària i la difusió del nostre patrimoni són dos de les potes fonamentals del que ha de ser el Sarrià de Ter del futur. Juntament amb un altre projecte, el més recent però també igualment poderós: el Centre d’Acollida de Visitants Comarcal. Una inversió de prop d’un milió d’euros feta pel Consell Comarcal i els Fons FEDER de la Unió Europea, per crear un equipament preparat per rebre més de 30.000 visitants a l’any. Es tracta doncs, d’una nova infraestructura que serà “l’aparador” del Gironès.

El Centre d’Acollida s’ubicarà just al costat de la nova Biblioteca Municipal (prevista per aquest any) i l’Auditori. En conjunt, un nou i potent motor d’activitat per al poble en una Avinguda França que, mica en mica, va canviant la seva fisonomia de carretera per esdevenir, la veritable columna vertebral de Sarrià. Un eix comercial i de serveis.

Fem passos que ens acostem a l’ideal que sempre ens hem plantejat: un Sarrià que mantingui els valors de ser un poble i alhora es gaudeixin dels serveis propis d’una àrea urbana. Consolidem una idea clara del municipi que volem i a més ens procurem les millors eines possibles per afrontar els dies que vindran. En definitiva, fa una dècada es va canviar la imatge de Sarrià de Ter, ara fem un nou pas i en canviem el destí.

16/1/10

Això és el que volem ser (El Centre d'Acollida de Visitants per Sarrià)

El Consell Comarcal va aprovar per pràctica unanimitat, la ubicació del Centre d'Acollida de Visitants comarcal a Sarrià de Ter. Un espai que s’havia previst en altres municipis i que al qual ara n’hi optaven uns altres. La proposta de Sarrià ha estat, finalment, l'escollida. La situació, accessibilitat, visibilitat i estat actual de l'edifici han jugat a favor de Sarrià en un projecte molt important pel sector turístic i l'economia local i comarcal.

Aquesta és una gran notícia. No només pel fet en sí: rebre un equipament supralocal, sinó pel que suposarà de canvi de model per al municipi. Moltes vegades havíem vist, amb una certa enveja, que altres municipis aconseguien ser els escollits per inversions d’aquest tipus, mentre que nosaltres ho veiem a distància. Amb aquest projecte, conjuntament amb el Campus de la Salut, les coses canvien. Allò important comença a passar a Sarrià. Allò que ens semblava que no tindríem mai, ara forma part de la nostra vida futura. Fins ara hem estat centre (per ubicació geogràfica) ara serem centrals.

El Centre d’Acollida és un equipament de referència comarcal que no només ens permetrà donar contingut i acabar un edifici que, fins ara, no tenia finançament adequat. En aquest sentit cal tenir en compte que la inversió del Consell conjuntament amb el Fons FEDER serà de 900.000 euros. Una xifra molt important per Sarrià en un període dur econòmicament parlant. I a més, val la pena remarcar que el funcionament va a càrrec del Consell, de manera que no suposa una nova despesa per als sarrianencs.

Es tracta, doncs, d'una injecció directa de diners que suposarà també una ajuda fonamental per a l'economia local. Es calcula que aquest espai pot atreure uns 30.000 visitants anuals, amb tot el que això comporta d'activitat i sinèrgies positives amb l'entorn més immediat. I per descomptat serà un element més de potenciació del sector comercial i dels serveis al nostre municipi.Alhora cal tenir en compte que en l'acord amb el Consell es preveu també un espai destacable per a destinar a la difusió del patrimoni cultural, artístic i històric de Sarrià. Així, doncs, un doble objectiu acomplert: projecció externa i divulgació interna.

Està clar que aquesta infraestructura conjuntament amb el campus de Ciències de la Salut són elements que contribueixen a millorar també, la imatge de Sarrià i a definir l'Av. de França com un veritable eix de serveis, cultural i comercial del poble i de tota l'àrea urbana. L'aposta de l'ajuntament, en aquest sentit és clara: transformar la imatge de Sarrià, posar-lo al mapa i enfortir-ne l'estructura econòmica.Per altra banda, cal dir que l'any vinent en aquest mateix edifici s'acabarà la Biblioteca municipal i el 2012, l'Auditori. Així doncs, en un període de dos anys tindrem -els sarrianencs- tres equipaments de primer ordre i no un projecte inacabat que s'eternitza.

Per l'alcalde de Sarrià aquesta està essent la legislatura en que el poble busca les oportunitats i les aprofita. Sarrià de Ter, després d'anys de patir infraestructures que aixafen el territori, ara comencem a rebre equipaments molt positius. Això és el que som, això es el que volem ser.