18/4/08

De Sarrià a Holguin.




Ser alcalde m’ha permès moltes coses. Una de les que guardaré per sempre és la lliçó que he rebut aquests dies que he acompanyat al grup de GERD a Cuba. Com se sap, hem inaugurat la fàbrica de implements ortopèdics d’Holguin. Però també hem tingut la oportunitat de conèixer de primera mà tots els projectes (que no són pocs) que el Grup té a l’arxipèlag antillà i d’establir contactes amb les autoritats locals i regionals. Tota una fructífera experiència.

I la lliçó? Doncs conèixer una mica més, que fan aquest grup de conciutadans. De fet, ja ho diuen, ja, que moltes vegades cal sortir a fora per valorar el que es té a casa. Veritablement és així, perquè ens hem d’enganyar. Però aquí no parlo tan de les diferències catalano-cubanes (ja ho farem) com de la tasca que promouen els amics de GERD.

Per explicar-ho podria caure en el tòpic. En la retòrica fàcil i complaent. En la lloança excessiva o fins i tot en el llenguatge del políticament correcte. Mil coses que sonarien poc creïbles o exagerades. Intentaré no fer-ho. Només vull dibuixar, si en sóc capaç, la fortalesa, la voluntat i l’empenta que en Tano, en Jan, en Fermí i la Rossor, la Paqui i la Pili i tots els que treballen des del despatx del Carrer Firal despleguen in situ.

Independentment de les obres. Més enllà dels projectes. M’agrada destacar la determinació d’aquest grup. Insisteixo, deixant de banda els objectius plantejats i aconseguits (tan lloables) vull destacar el que he tingut oportunitat de veure en part: el camí que porta a aquestes fites. O com secundaria Kavafis, en aquest cas, tan important com el destí és el propi viatge.

Val a dir que només hi ha dues maneres de fer les coses: bé i malament. Això és així en tots els àmbits de la vida, també en el de la cooperació. I es que des del meu punt de vista (recolzat per l’experiència cubana), cooperació no vol dir voluntarisme. En aquest camp no hi té cap paper l’actitud una mica ingènua del “farem el que podrem”. En el cas de GERD –ho he viscut- cooperació vol dir professionalitat (en el millor sentit del terme), gestió efectiva i perquè no: disciplina.

De fet, les persones que formen GERD tracten als seus interlocutors (sigui qui sigui) igual que els agrada que els tractin a ells, igual que ens agrada que ens tractin a tots: de tu a tu. D’igual a igual, sense compassió. I es partint d’aquesta idea que, si convé, es queixen davant de les institucions cubanes quan les coses no es fan bé. O renyen als treballadors de la fàbrica si les coses no van com haurien de fer-ho. Una actitud encertada. Com diu el Che en la cita que presideix l’entrada a la fàbrica d’Holguin: “no hi ha objectius impossibles, sinó homes incapaços”.

Doncs això: capacitat. Capacitat no només per plantejar-se grans reptes sinó capacitat per afrontar-los. Hi ha hagut molt d’esforç darrera. Però també hi ha hagut la dolça felicitat de veure els objectius acomplerts. I en el camí també s’ho han passat bé. Els agrada –els entusiasma, diria jo- el que fan. Però això no vol dir que sigui una feina fàcil. Al contrari. Per tothom seria una empresa difícil, per ells potser encara més. I ara no es qüestió de parlar de mèrits sinó d’interpretar quin és el millor reconeixement possible a aquesta tasca. Per mi, està clar, es continuar col·laborant amb GERD. No només en general sinó específicament amb els projectes a Aguacatán (amb qui estem agermanats). Des de l’ajuntament treballarem amb ells en aquesta direcció. Espero que de la mateixa manera que nosaltres hem sigut incorporats en els projectes de GERD, molta altra gent es pugui afegir a la feina de millorar les condicions de vida dels discapacitats (i no) de l’altra banda de l’Atlàntic.
ps.- El diari Victoria de la Isla de la Juventud es fa ressò de la nostra visita: http://www.victoria.co.cu/Html/pineras/pineras(411)03-04-2008.html

12/4/08

PUOSC: 2.024.796,26 € per Sarrià

En el darrer número del Parlem de Sarrià exposava les prioritats del govern municipal per la present legislatura. Desgranàvem els projectes de magnitud, aquells que per força necessiten altres fonts de finançament que no siguin exclusivament les municipals. Dit d'una altra manera, són les grans obres locals per les quals hem de trucar a la porta de la Generalitat.

Doncs bé, aquesta setmana ha sortit publicat la resolució del Pla Únic d'Obres i Serveis (POUSC) del Departament de Governació de la Generalitat. Aquesta és la eina principal que tenim els ajuntaments per poder afrontar projectes importants a nivell econòmic. I nosaltres, per aquesta convocatòria havíem sol·licitat 2.024.796,26 € dels quals se'ns han concedit 854.853,90 €, cosa que suposa 280.000 euros més que la convocatòria passada (2004-2007).

Hem aconseguit més diners en total que la passada legislatura. Però també més percentatge ja que el que se’ns finança representa un 42% dels projectes mentre que l’anterior, va suposar un 35% de les obres sol·licitades. Així per tant, podem dir que el PUOSC 2008-2012 ha suposat una bona notícia per Sarrià de Ter. Les dades (que sempre són el millor indicador), senyalen que hem encertat a l’hora de presentar els projectes, i encara més, a l’hora de com presentar-los.

La veritat es que el PUOSC és un element importantíssim per la vida econòmica dels ajuntaments. Sense aquest Pla, difícilment podríem fer obres com el Pavelló municipal, la biblioteca, o la reforma del Carrer Major, per posar alguns exemples que han estat pagats en part gràcies a la Generalitat. És una gran ajuda per a les nostres arques. Però no ens confonem. Més que una solució, el PUOSC, representa un repte. Perquè amb els diners concedits (esperem que a través de les al·legacions en podem aconseguir més), tenim resolt el 42% del finançament dels projectes presentats. Ens cal trobar la resta, aquest 58%.

És lògic. Perquè de fet, aquest Programa és per recolzar l’ajuntament. No per subsidiar-lo. Ara ens toca, doncs, de la mateixa manera que hem sabut presentar bons projectes, trobar els diners que ens calen per acabar la Biblioteca Municipal, la Reforma del Carrer Major i la millora de l’Ajuntament, que són els projectes que ens han estat escollits.

En definitiva, cal que planifiquem bé. Cal que trobem els mitjans necessaris per acabar projectes iniciats i obres noves. Aquesta és part de la feina que hem de fer aquesta legislatura i que ja hem començat. I hem començat bé.

PUOSC 2008-2012 a Sarrià de Ter:

- any 2009: “Millora de les xarxes de serveis i adequació del carrer Major”: 354.853,90 €
- any 2010: “Reforma parcial de l'edifici de l'ajuntament”: 100.000 €
- any 2012: “Auditori i tancaments exteriors dels espais de difusió de les arts visuals i museu”: 400.000 €

* per veure més: http://www.gencat.net/sial/nou_puosc/plani_08_12_catalunya.pdf