18/4/08

De Sarrià a Holguin.




Ser alcalde m’ha permès moltes coses. Una de les que guardaré per sempre és la lliçó que he rebut aquests dies que he acompanyat al grup de GERD a Cuba. Com se sap, hem inaugurat la fàbrica de implements ortopèdics d’Holguin. Però també hem tingut la oportunitat de conèixer de primera mà tots els projectes (que no són pocs) que el Grup té a l’arxipèlag antillà i d’establir contactes amb les autoritats locals i regionals. Tota una fructífera experiència.

I la lliçó? Doncs conèixer una mica més, que fan aquest grup de conciutadans. De fet, ja ho diuen, ja, que moltes vegades cal sortir a fora per valorar el que es té a casa. Veritablement és així, perquè ens hem d’enganyar. Però aquí no parlo tan de les diferències catalano-cubanes (ja ho farem) com de la tasca que promouen els amics de GERD.

Per explicar-ho podria caure en el tòpic. En la retòrica fàcil i complaent. En la lloança excessiva o fins i tot en el llenguatge del políticament correcte. Mil coses que sonarien poc creïbles o exagerades. Intentaré no fer-ho. Només vull dibuixar, si en sóc capaç, la fortalesa, la voluntat i l’empenta que en Tano, en Jan, en Fermí i la Rossor, la Paqui i la Pili i tots els que treballen des del despatx del Carrer Firal despleguen in situ.

Independentment de les obres. Més enllà dels projectes. M’agrada destacar la determinació d’aquest grup. Insisteixo, deixant de banda els objectius plantejats i aconseguits (tan lloables) vull destacar el que he tingut oportunitat de veure en part: el camí que porta a aquestes fites. O com secundaria Kavafis, en aquest cas, tan important com el destí és el propi viatge.

Val a dir que només hi ha dues maneres de fer les coses: bé i malament. Això és així en tots els àmbits de la vida, també en el de la cooperació. I es que des del meu punt de vista (recolzat per l’experiència cubana), cooperació no vol dir voluntarisme. En aquest camp no hi té cap paper l’actitud una mica ingènua del “farem el que podrem”. En el cas de GERD –ho he viscut- cooperació vol dir professionalitat (en el millor sentit del terme), gestió efectiva i perquè no: disciplina.

De fet, les persones que formen GERD tracten als seus interlocutors (sigui qui sigui) igual que els agrada que els tractin a ells, igual que ens agrada que ens tractin a tots: de tu a tu. D’igual a igual, sense compassió. I es partint d’aquesta idea que, si convé, es queixen davant de les institucions cubanes quan les coses no es fan bé. O renyen als treballadors de la fàbrica si les coses no van com haurien de fer-ho. Una actitud encertada. Com diu el Che en la cita que presideix l’entrada a la fàbrica d’Holguin: “no hi ha objectius impossibles, sinó homes incapaços”.

Doncs això: capacitat. Capacitat no només per plantejar-se grans reptes sinó capacitat per afrontar-los. Hi ha hagut molt d’esforç darrera. Però també hi ha hagut la dolça felicitat de veure els objectius acomplerts. I en el camí també s’ho han passat bé. Els agrada –els entusiasma, diria jo- el que fan. Però això no vol dir que sigui una feina fàcil. Al contrari. Per tothom seria una empresa difícil, per ells potser encara més. I ara no es qüestió de parlar de mèrits sinó d’interpretar quin és el millor reconeixement possible a aquesta tasca. Per mi, està clar, es continuar col·laborant amb GERD. No només en general sinó específicament amb els projectes a Aguacatán (amb qui estem agermanats). Des de l’ajuntament treballarem amb ells en aquesta direcció. Espero que de la mateixa manera que nosaltres hem sigut incorporats en els projectes de GERD, molta altra gent es pugui afegir a la feina de millorar les condicions de vida dels discapacitats (i no) de l’altra banda de l’Atlàntic.
ps.- El diari Victoria de la Isla de la Juventud es fa ressò de la nostra visita: http://www.victoria.co.cu/Html/pineras/pineras(411)03-04-2008.html

1 comentari:

xavi ha dit...

Roger,
he llegit el que va publica el diari “Victoria” referent al vostre viatge a la illa més gran del Carib, per recolzar la noble causa de la GERD. Celebro que la expedició fos un èxit. Pels lectors d’ aquest text, vull explicar que pocs dies abans de la vostre partida a iniciativa del grup d’ Esquerra a l’ Ajuntament de Sant Julià de Ramis i amb el suport del equip de govern més CIU es va aprovar una petita partida monetària per la causa que desenvolupa la GERD a favor de persones discapacitades. Jo també crec que no ja objectius impossibles, sinó homes/dones incapaços.

Felicitats.

Fins sempre,

Xavier Sayols

PD. Aprofito per dir que trobo molt maco el teu Bloc