10/11/09

Tramvia: bona notícia però coixa (El projecte ha d’incloure tot Sarrià)


(El Tramvia d'Orléans, extret de lightrailnow.org)

Durant la campanya de les eleccions municipals passades, proposàvem un tramvia metropolità com a part de la solució dels problemes de circulació i mobilitat de l’àrea urbana. Llavors semblava utòpic. Si més no llunyà. Avui ja no ho és tant.

Els pressupostos de l’estat incorporen una partida de 300.000 euros per a la redacció del projecte. Un pas important i positiu, sense cap mena de dubte. Allò que semblava més propi del s.XXII que de l’actual, ja és més proper. És evident que des que es redacta un projecte a que s’inicien les obres pot passar molt de temps o fins i tot no realitzar-se mai. Ara bé, això ja representa una declaració d’intencions. Benvinguda sigui.

La proposta actual (la que hem pogut veure als diaris), dibuixa dues línies en forma de creu que anirien de la punta de Salt (Centre Comercial) al campus de la UdG a Montilivi a Girona, una i de Vilablareix a Sarrià l’altra. A grans termes, el pla em sembla raonable. Una creu que lligui tots els punt cardinals de l’àrea metropolitana és el més lògic. Però li falta quelcom imprescindible des del meu punt de vista. Hi falta el nord!.

El Periódico d’ahir destacava que “El tramvia ha d’incloure Sarrià de Ter, afirma l’alcalde de la població ”. És lògic, no? Sempre hem defensat que aquest mitjà de transport ha de seguir la línia de l’Av. França. Avui un punt important, però demà fonamental. No només perquè hi haurà la zona del campus de ciències de la salut i l’Hospital Trueta, un punt clau en l’aglomeració de persones i per tant, en les necessitats de connexió sinó perquè -n’estic convençut- aquesta via serà l’eix estructurador de la vida econòmica, cultural i fins i tot social de Sarrià.

Imaginem-nos que el tramvia seguint la l’Avinguda de França arriba fins al Pavelló Municipal, la nova Biblioteca i els grans nuclis de connexió amb els barris. Els veïns de Sarrià de Dalt, Pla de l’Horta, Pla de Vinyers i Rasa, per un costat, i els de Sarrià de Baix de l’altre, ho haurien de tenir fàcil per des de casa seva arribar a la parada més propera. I d’allà, pocs minuts: Girona centre. Poca estona: el campus de Montilivi. Un moment: Vilablareix.

Avui, el projecte únicament inclou la zona del campus de ciències de la salut. Només faltaria!. Però forçosament ha d’anar més enllà. Si de veritat vol tenir vocació de futur. Si realment vol ser un eina metropolitana cal que Sarrià de Ter hi sigui tot. Perquè la massa crítica del nostre municipi viu a l’entorn d’aquesta avinguda i evidentment, allò que dóna sentit a un mitjà de comunicació es que estigui prop de la gent. Per això ja vam reclamar que el tramvia arribi al menys, fins al centre del poble. Només d’aquesta manera seria útil per a la població de Sarrià de Ter. Seguirem insistint perquè és obvi. Treballarem perquè sigui així.

9/11/09

Ratafia: altra vegada.

La meva no ha estat pas res de l’altre món, enguany. Va ser millor la de l’any passat. Vet aquí, el secret de la ratafia que, no saps com, a vegades surt pitjor i a vegades millor. Com a l’Assumpció Grimal que aquest any ha guanyat el 28è concurs de la Ratafia de Sta. Coloma de Farners. Tret de l’any 2007, han estat ja uns quants amb el primer premi. És un orgull veure com gairebé cada any una sarrianenca o un sarrianenc s’enduen algun dels premis de Santa Coloma de Farners. Però en realitat tan se val perquè encara que a Sarrià mai haguéssim tingut cap victòria en el concurs, nosaltres ja hi hauríem guanyat.

Perquè com diem sempre, l’important es que cada vegada siguem més els que (re)trobem aquesta tradició. Que, de nou o de sempre, ens la fem nostra. Que en parlem, que en gaudim, que en fem cultura. I en fem. Perquè la gastronomia és també cultura. La que ens lliga directament amb el paisatge (que diria en Pla) i que a nosaltres ens transporta riera d’en Xuncla amunt.

Sempre és de justícia admetre la feina ben feta. Per això cal reconèixer el primer premi de l’Assumpció. Enhorabona! A la guanyadora però també a totes les Dones Més que Mai. Per haver fet la millor ratafia i sobretot per haver fet el millor per la ratafia.

La biblioteca municipial.


Les obres de la Biblioteca Municipal van a bon ritme. Van avançant segons el calendari previst amb l’hortizó del 2010 per enllestir el projecte i perquè pugui ser ja operativa. Encara falta, és clar, però va ben encaminada.

Durant els darrers mesos hem resolt les qüestions que restaven pendents: superfície i finançament. Per un costat vam tancar la discussió amb l’empresa constructora de la urbanització pel que fa a la grandària que havia de tenir l’equipament públic. Finalment, disposem de 2.228 m2. 20 metres més dels que s’havien previst en el conveni que existia des del 2004. Hi hem guanyat una mica. En total, en aquest tot aquest espai no només hi haurà la Biblioteca, amb més de 800 metres quadrats sinó que també s’hi inclourà més endavant, l’Auditori i la Sala Polivalent, en un complex cultural molt potent.

Pel que fa a la qüestió dels diners. Cal dir que aquí també vam aconseguir una petita victòria, ja que hem rebut, per part de la mateixa constructora 70.000 euros. Evidentment, aquests diners ens ajuden a finançar part del projecte. Ara a més, s’ha confirmat el que ja vaig avançar en un passat ple: una important aportació de la Diputació de Girona. Enguany són 135.572 euros. Als quals caldrà sumar una aportació idèntica el proper any. És a dir, en total uns 271.000 euros que ens permetran acabar aquest gran equipament.

Anem treballant en el continent, però també en el contingut. Ja n’anirem parlant més endavant. De moment, només podem avançar que estem buscant el suport (més enllà del nostre terme municipal) per fer front a les despeses de gestió d’aquesta infraestructura. De la mateixa manera que seguim caminant per aconseguir que la nostra Biblioteca, l’Emília Xargay, sigui també un referent metropolità. Ja n’hem començat a parlar amb els municipis de l’entorn i anem en molt bona línia.

En definitiva, la biblioteca, va agafant forma. Ja no estem davant el full en blanc sinó que se’n van escrivint les millors pàgines. Les anirem llegint.