6/10/09

amatl

(foto de Quim Llunell)




A dalt, una nena escolta el mariachi el dia de la Fira del Paper.
Al mig, un sorprès Tintin de l'exposició de Ventura & Hosta.
A sota, l'Anotni Font amb en Lluís Aymerich i un servidor.

De paper va la cosa. El passat dia, l'Antoni Font cedia al municipi de Sarrià els butlletins informatius de la Torras. Els butlletins van des de l'any 62, el primer, al 82, el darrer. Fa gràcia veure com amics i coneguts hi apareixen (més joves que ara) en l'apartat de les noves incorporacions a la fàbrica. Era la vida interna d'una gran fàbrica, ara és història d'un poble. A través de les seves pàgines no només es dibuixa el dia a dia de Torras Papel sinó que es testimonia una època.

Ha estat prudent i encertada la decisió d'en Tonet de guardar durant tots aquests anys totes aquestes publicacions. Interessant i digne d’agrair el fet de cedir-ho al poble. Té el valor de ser una col·lecció complerta que engruixirà el fons arxivístic de Sarrià. Són “petites joies” documentals que ajudaran a entendre el nostre poble i la nostra manera de fer.

I del paper imprès al paper maché. Dimarts, 22 de setembre, amb en Sergi Torrentà, regidor de cultura, vam anar a l'acte d'entrega del títol de Mestre Artesà a en David Ventura. Autor dels nostres gegants, en David conjuntament amb la seva companya, la Neus Hosta són "els culpables" de gegants, cap grossos, bestiari i tot un reguitzell de figures deliciosament aconseguides. L'art de Ventura i Hosta, el de les figures de paper maché, és un plaer infantilment adult. Mirem les obres amb la barreja del reconeixement de la maduresa i un somriure que ens transporta a la infantesa.

Una infantesa on els còmics jugaven un paper essencial. En parlem amb la família Sansalvador abans d’inaugurar l’exposició. Quin Tintin ? És clar, coses de tintinaires. Les figures més arrelades a la nostra cultura popular comparteixen espai amb d’altres més pròpies de l’imaginari global. I es que precisament, si quelcom ha aconseguit aquestes XI Jornades del Paper ha estat conjugar les nostres arrels amb una visió globalitzada del paper i les seves manifestacions populars. Li ha tocat a Mèxic ser l’exponent d’una cultura en la qual l’“amatl” (paper, en les llengües precolombines) té un lloc predominant.

Hem gaudit de la senzillesa i contundència a la vegada de les paraules i les imatges. D’imatges com les de les aquarel·les d’en Francesc Bardallo que sintetitzen tota la força d’un paissatge, d’una terra, de la natura en un punt molt concret. En una instantània que des de la subtilesa del detall fa que puguis imaginar-te la força i complexitat del conjunt. Les exposicions de Ventura & Hosta i Bardallo (B. Quelart) han aportat el contrapunt artístic a unes noves jornades marcades per la presència de la civilització convidada.

Aquestes jornades ens han servit per endinsar-nos en la cultura mexicana i repassar la nostra. Allò que s’ha fet i es fa aquí amb allò que es fa allà. De fet, l’any passat va suposar la internacionalització de les Jornades i enguany hi hem contribuït encara més. Aquest any era com una revàlida, després de l’importantíssim èxit de l’any passat, tancàvem un cicle. I calia obrir-ne un de nou amb nota. Ho hem fet. Amb participació i contingut. En qualitat i quantitat hem reeixit. Comencem a treballar per les XII, amb la força de saber que les coses han anat bé.