15/7/09

Per fi, la Universitat a Sarrià.

Amb la Rectora de la Universitat de Girona, Anna M. Geli, el dia de la signatura del Conveni.


Aquest projecte ens posa al mapa. Al mapa acadèmic. Al mapa dels pobles que saben jugar les seves cartes i aprofitar les oportunitats. El campus de Ciències de la Salut a Sarrià de Ter serà una realitat. Ara ja podem dir que, definitivament, la Universitat de Girona i la Generalitat de Catalunya han apostat, sense cap mena de dubte, per Sarrià. Nosaltres ho havíem fet abans. Ho hem fet sempre. En tot moment hem pensat (i així ho expliquem arreu) que som la millor opció per acollir aquest pol acadèmic-científic. Per situació estratègica, per proximitat a l’Hospital Josep Trueta, per comunicació, per la oportunitat i condicions dels terrenys, per la possibilitat de crear un espai partint de zero. Per tot això, però també per intangibles com és la voluntat del nostre municipi. I es que ara no sembla important, però cal recordar que hi havia altres ciutats que també volien per se el privilegi de rebre aquests equipaments. Aquesta vegada, ho hem aconseguit.
I finalment, el passat 10 de juliol, signàvem amb la Universitat de Girona el conveni a través del qual, el poble de Sarrià cedia els terrenys a la institució universitària. És el tret de sortida d’un projecte que, un cop acabat, aportarà milers d’estudiants de tot el món al nostre poble. En concret, aportem més de 20.000m2 per ubicar-hi la Facultat de Medicina, l’Escola d’Infermeria i l’Institut d’Investigació (IDIBGI). Tres infraestructures de primer ordre que juntes, faran d’aquest espai, el lloc que aglutinarà tota l’activitat formativa al voltant de les ciències de la salut. La interacció entre aquests equipaments conjuntament amb l’Hospital Trueta crearan les sinergies necessàries per “fer campus”. Un campus universitari. Aquest és precisament el concepte, perquè més enllà d’aquestes tres peces, tot el sector estarà orientat a donar resposta a les necessitats de la universitat.
La operació és complerta. Té la vocació de crear gairebé un barri universitari. Tot un sector urbanístic lligat directament al campus. Perquè no estem parlant només dels terrenys que cedim a la UdG. De fet, el conjunt del sector fa 80.000 m2 de sòl, dels quals 20.000m2 són per a la universitat. De la resta, hi haurà un 40% que es destinarà a equipaments privats per donar resposta a tots els serveis que demanden les facultats. Des de restaurants a llibreries. Des de residències d’estudiants a botigues. Evidentment, la titularitat d’aquests terrenys és privada però ja hem acordat amb els propietaris que serà conjuntament amb l’ajuntament i la pròpia UdG que buscarem el millor destí per aquests metres quadrats. I no només això sinó que a més disposarem de 10.000m2 per poder-hi construir equipaments relacionats molt directament amb l’àmbit de les Ciències de la Salut com poden ser col·legis professionals, centres d’investigació, espais per empreses socio-sanitàries. Una hectàrea que reforçarà i ampliarà el de les facultats.
Es tracta, en conjunt, d’una decisió estratègica. Que no servirà només per poder dir que som un municipi universitari, sinó fins i tot, per enfortir la nostra estructura econòmica. L’economia canvia i més en temps de crisi. I es precisament aquest temps el que hem d’aprofitar per sortir-ne transformats i per tant, enfortits. Doncs bé, està clar, que apostar avui pels serveis de qualitat i d’alt valor afegit ens farà més potents. I encara és més evident que el campus de ciències de la salut i tota l’activitat econòmica al seu voltant serà una manera de crear riquesa a i per Sarrià.
Riquesa econòmica però també riquesa acadèmica i investigadora. Els líders de les facultats de medicina, infermeria i l’Idibgi són grans professionals i persones de prestigi en el seu camp. En conseqüència, directius que aportaran la seva experiència als espais universitaris sarrianencs. I es que el que ens posa al mapa (com dèiem) no només serà el continent sinó també l’important contingut que s’hi desenvoluparà el que ens donarà prestigi.
En fi, es tracta d’una gran notícia pel present, però sobretot, el futur de Sarrià de Ter. No ha estat un camí planer, perquè hem hagut de negociar durament amb totes les parts (propietaris, UdG i Generalitat). I haig de destacar aquí, el treball fet des de l’ajuntament és clar (conjuntament amb el primer tinent d’alcalde en Lluís Aymerich), però també la generositat dels propietaris, l’aposta clara de la Universitat mitjançant la seva Rectora, l’Anna Maria Geli i la força i la decisió mostrada per la que ha estat Comissionada d’Universitats de la Generalitat de Catalunya, la Blanca Palmada.
Una conjunció d’interessos i esforços que ha anat, aquesta vegada, en benefici nostre. Hem d’estar doncs, molt satisfets. Orgullosos d’haver sabut treballar la nostra candidatura i les nostres possibilitats. Estic més que convençut que amb els anys valorarem aquest projecte històric. El dia que els primers metges i metgesses, infermers i infermeres es llicenciïn a Sarrià.

8/7/09

Groullers


La nit del dissabte era freda per ser juliol. Acabava de ploure d’una manera violenta i gelada. De fet, varem tenir la sort que la calamarsada va durar poca estona. Per això la nit de dissabte era freda per ser juliol. Malgrat això, ens varem animar a estrenar (al menys jo) el magnífic ateneu celranenc per veure (i escoltar) els amics dels Groullers. Sempre fa de bon fer, sortir de casa per gaudir d’un espectacle cultural. D’alguna manera els de comarques, al contrari dels de ciutat, en fem un esdeveniment del fet d’anar a teatre, a concert, a veure una exposició, etc. I això es perquè històricament no hem tingut l’accés als productes culturals com han tingut els de ciutat. Avui, però, gràcies a continents com l’Ateneu de Celrà o continguts com els que programem institucions i entitats, canviem de tendència.

Per unes quantes raons, la més potent de les quals és l’amistat amb alguns dels seus membres actuals i històrics, he anat seguint molt de prop l’evolució del grup. Gairebé des que veia, des d’una generació posterior estant, com aquells nois passaven del Gas Boig a dedicar-se més seriosament a la música. Ja fa tretze anys i tres discs d’això. Precisament, dissabte en presentaven el tercer: Amb Arrels. El més fresc (i personal?). Dic això perquè com ja varem poder tastar al Centre Parroquial l’any passat es tracta d’un treball amb cançons de collita pròpia: és a dir escrites pel grup. Un grup que tot i tenir entitat jurídica pròpia està format per l’Agustí, en Miquel, l’Ivó, la Montserrat, en Jordi, en Marcel i el Sr. Ramon. Ep, i per aquest ocasió l’altre meitat dels fills Riera (la Maria, és clar).

Una alegria. Un recorregut pels Països Catalans musicalment parlant. Des d’una rumbeta que ens fa ballar, a la marxa dels moros i cristians solemne i motiva. Un disc que veu de l’experiència. I es que el grup ha madurat al ritme de les canes de tots plegats. Sempre és un plaer musical escoltar-los i un goig abraçar-los.

Enhorabona.

6/7/09

Tradició i modernitat: del wimax a la flama del canigó passant per les 24h de futbol pista.

Sempre he pensat que la formula necessària per generar qualitat de vida en qualsevol poble és la que ens permeti conjugar amb la mesura justa la modernitat amb la costum. No és cap secret. Vet aquí. Però a vegades de tan senzill i obvi que sembla no en fem cas. I aleshores o bé tendim al conservacionisme acèrrim i poc raonat o bé (per allò de la llei del pèndol) ens deixem dur per les ànsies de la modernitat exagerada. La veritat però és que cal trobar el pes necessari de cada element. In medio virtus. En el terme mig hi ha la virtut, per tant, cal trobar l’encaix perfecte entre el progrés i la tradició.

Doncs bé, el principi d’estiu sarrianenc has estat una mostra d’aquesta voluntat permanent de trobar-ne l’equilibri. El passat 26 de juny presentàvem el sistema municipal de tecnologia wimax que permetrà connectar-nos a internet sense fils i a un preu comparativament molt assequible. Exemple, aquest, de la intenció de procurar els serveis de ciutat que sempre hem reclamat. El wimax és la tecnologia sense fils més actual i a més de donar-nos internet i telèfon a casa, farà que al Centre Cívic hi podem llegir webs i enviar mails gratuïtament.

Algun d’aquests mails precisament podrien ser de suport a la nostra llengua i cultura. També vol ser un missatge de defensa dels nostres trets nacionals la Flama del Canigó que aquest any va tornar a arribar puntualment el dia de la revetlla de Sant Joan al nostre poble. Seguint el seu recorregut des de Girona i cap a Sant Julià de Ramis. I de Sarrià es va estendre a tots els barris a través de les Associacions de Veïns. No obstant, aquesta és la màgia de la nit de Sant Joan i del foc portat des del cim de la muntanya del Conflent a tots els racons del país. Escampat. Igual que la nostra llengua i la nostra cultura.

La revetlla de Sant Joan: solstici d’estiu i festa arrelada al nostre país. Amb manifestacions en gairebé totes les cases i barris del poble. Una de les tradicionals és la de la Rasa. Que cada any fa de preludi festiu a les 24h de Futbol Pista. Ha estat aquest cap de setmana que les instal·lacions esportives de la Rasa han vist passar desenes d’esportistes, centenars d’espectadors i...milers de gotes d’aigua. L’organització ha hagut de treballar tan com sempre i lluitar més que mai encontra de les inclemències meterològiques. Amb bona voluntat, temps i l’ajuda del pavelló municipal se’n han sortit tan bé com sempre. I la final, a la Rasa, com és tradició.


ps.(1).- Aprofito per dir que em fa molta il·lusió haver estat el primer alcalde a haver donat la copa de guanyadors de les 24h al Futbol Club Sarrià. No havia passat mai. Enhorabona!!

ps.(2).- Parlant de tradicions: ja està a sol i serena la ratafia de casa. Amb més herbes que l'any passat gràcies a la Mercè, la Maria i la meva sogra. Ja us direm el què d'aquí 40 dies.