6/7/09

Tradició i modernitat: del wimax a la flama del canigó passant per les 24h de futbol pista.

Sempre he pensat que la formula necessària per generar qualitat de vida en qualsevol poble és la que ens permeti conjugar amb la mesura justa la modernitat amb la costum. No és cap secret. Vet aquí. Però a vegades de tan senzill i obvi que sembla no en fem cas. I aleshores o bé tendim al conservacionisme acèrrim i poc raonat o bé (per allò de la llei del pèndol) ens deixem dur per les ànsies de la modernitat exagerada. La veritat però és que cal trobar el pes necessari de cada element. In medio virtus. En el terme mig hi ha la virtut, per tant, cal trobar l’encaix perfecte entre el progrés i la tradició.

Doncs bé, el principi d’estiu sarrianenc has estat una mostra d’aquesta voluntat permanent de trobar-ne l’equilibri. El passat 26 de juny presentàvem el sistema municipal de tecnologia wimax que permetrà connectar-nos a internet sense fils i a un preu comparativament molt assequible. Exemple, aquest, de la intenció de procurar els serveis de ciutat que sempre hem reclamat. El wimax és la tecnologia sense fils més actual i a més de donar-nos internet i telèfon a casa, farà que al Centre Cívic hi podem llegir webs i enviar mails gratuïtament.

Algun d’aquests mails precisament podrien ser de suport a la nostra llengua i cultura. També vol ser un missatge de defensa dels nostres trets nacionals la Flama del Canigó que aquest any va tornar a arribar puntualment el dia de la revetlla de Sant Joan al nostre poble. Seguint el seu recorregut des de Girona i cap a Sant Julià de Ramis. I de Sarrià es va estendre a tots els barris a través de les Associacions de Veïns. No obstant, aquesta és la màgia de la nit de Sant Joan i del foc portat des del cim de la muntanya del Conflent a tots els racons del país. Escampat. Igual que la nostra llengua i la nostra cultura.

La revetlla de Sant Joan: solstici d’estiu i festa arrelada al nostre país. Amb manifestacions en gairebé totes les cases i barris del poble. Una de les tradicionals és la de la Rasa. Que cada any fa de preludi festiu a les 24h de Futbol Pista. Ha estat aquest cap de setmana que les instal·lacions esportives de la Rasa han vist passar desenes d’esportistes, centenars d’espectadors i...milers de gotes d’aigua. L’organització ha hagut de treballar tan com sempre i lluitar més que mai encontra de les inclemències meterològiques. Amb bona voluntat, temps i l’ajuda del pavelló municipal se’n han sortit tan bé com sempre. I la final, a la Rasa, com és tradició.


ps.(1).- Aprofito per dir que em fa molta il·lusió haver estat el primer alcalde a haver donat la copa de guanyadors de les 24h al Futbol Club Sarrià. No havia passat mai. Enhorabona!!

ps.(2).- Parlant de tradicions: ja està a sol i serena la ratafia de casa. Amb més herbes que l'any passat gràcies a la Mercè, la Maria i la meva sogra. Ja us direm el què d'aquí 40 dies.