8/7/09

Groullers


La nit del dissabte era freda per ser juliol. Acabava de ploure d’una manera violenta i gelada. De fet, varem tenir la sort que la calamarsada va durar poca estona. Per això la nit de dissabte era freda per ser juliol. Malgrat això, ens varem animar a estrenar (al menys jo) el magnífic ateneu celranenc per veure (i escoltar) els amics dels Groullers. Sempre fa de bon fer, sortir de casa per gaudir d’un espectacle cultural. D’alguna manera els de comarques, al contrari dels de ciutat, en fem un esdeveniment del fet d’anar a teatre, a concert, a veure una exposició, etc. I això es perquè històricament no hem tingut l’accés als productes culturals com han tingut els de ciutat. Avui, però, gràcies a continents com l’Ateneu de Celrà o continguts com els que programem institucions i entitats, canviem de tendència.

Per unes quantes raons, la més potent de les quals és l’amistat amb alguns dels seus membres actuals i històrics, he anat seguint molt de prop l’evolució del grup. Gairebé des que veia, des d’una generació posterior estant, com aquells nois passaven del Gas Boig a dedicar-se més seriosament a la música. Ja fa tretze anys i tres discs d’això. Precisament, dissabte en presentaven el tercer: Amb Arrels. El més fresc (i personal?). Dic això perquè com ja varem poder tastar al Centre Parroquial l’any passat es tracta d’un treball amb cançons de collita pròpia: és a dir escrites pel grup. Un grup que tot i tenir entitat jurídica pròpia està format per l’Agustí, en Miquel, l’Ivó, la Montserrat, en Jordi, en Marcel i el Sr. Ramon. Ep, i per aquest ocasió l’altre meitat dels fills Riera (la Maria, és clar).

Una alegria. Un recorregut pels Països Catalans musicalment parlant. Des d’una rumbeta que ens fa ballar, a la marxa dels moros i cristians solemne i motiva. Un disc que veu de l’experiència. I es que el grup ha madurat al ritme de les canes de tots plegats. Sempre és un plaer musical escoltar-los i un goig abraçar-los.

Enhorabona.