Democràcia a l’Escola

Enguany, des de l’Ajuntament conjuntament amb el CEIP Montserrat hem començat un programa nou: L’escola de democràcia. Ja saben els pares dels alumnes de cicle superior que a l’escola aprenen el funcionament d’elements tant bàsics de la nostra societat com són els conceptes de democràcia, participació, drets, deures, política, etc. En definitiva, els nens i nenes comencen a familiaritzar-se amb els pilars bàsics del nostre sistema democràtic i el funcionament de les institucions. Es tracta, potser més aviat d’un aprenentatge cívic. Això és, l’aprenentatge dels elements bàsics de la nostra vida en societat. L’esforç de les mestres va dirigit, és clar, en fer ciutadans responsables, crítics i madurs. Tot un repte pel sistema educatiu.

I en aquesta línia, es treballen els coneixements teòrics, però també els pràctics. Fa poques setmanes els escolars del CEIP Montserrat visitaven el Parlament de Catalunya. I dimecres passat, era el govern municipal qui els visitava a ells. Concretament, el primer tinent d’alcalde, Lluís Aymerich i jo mateix. L’objectiu doncs, era portar la democràcia (en aquest cas local) a l’escola. Per això en dues sessions (una pels de 5è i l’altra pels de 6è), vam explicar què és, què fa i com funciona l’Ajuntament. Qui és l’alcalde, qui són els regidors, què és un ple municipal, perquè es paguen impostos, quan són les eleccions, què vol dir majoria...just el que dèiem: conceptes tan bàsics com fonamentals.

I la resposta va ser més que encoratjadora. Els alumnes coneixen perfectament que vol dir democràcia: “el govern del poble” deia sense dubtar ni un segon un alumne. Saben que podem escollir els nostres representants des que va morir qui? En Franco, repetien tots. Aprovat en història i en valors. I tenen un incorruptible criteri: les places han d’estar netes, calen més porteries i els gossos han d’anar lligats. Una experiència molt interessant. Però queda la pràctica perquè després d’aquesta xerrada, ara els toca a ells escollir els seu 11 representants (regidors) que vindran a l’ajuntament, s’asseuran a la sala de plens i debatran sobre els temes que més els interessi (relacionats amb el poble). I llavors, serem els regidors els que seurem al públic i escoltarem el que ens han de dir aquests joves però compromesos veïns. Encara no poden votar formalment, però ja es preparen per a ser ciutadans i és clar, els futurs dirigents del poble i el país.

El dia de la Dolors (retrospectiva de la Dolors Xabé al Patronat)

Fotografies de la inauguració de l'exposició fetes per la Presen Serrano.

Ahir era el dia de la Dolors Xabé. Estava nerviosa, atrafegada, exultant. Feia dies que preparaven amb la Cristina i la Presen, el Patronat. Ahir a la tarda encara feia les darreres trucades (els bunyols!). Va arribar puntual, decidida però aclaparada. Fotos. Ara sola, ara amb la regidora de la Dona, la Dolly, ara amb la família. Més fotos. Abraçades amb velles amistats i veïns habituals. Anava arribant la gent. El Patronat ple com poques vegades. De quadres i de gent. Ple d’amics, veïns i família, gent que l’estima. Era una exposició, però no només. És la retrospectiva a la seva obra i com qui diu a la seva vida. I ja tocava! Deia la Cristina al matí. Ja tocava.

No era una presentació convencional, era molt més. Més que una inauguració va ser un acte d’estimació. Va intervenir la Dolly Grau, que va lloar la figura de la Dolors: Dona, Sarrianenca, Artista. Per aquest ordre i aprofitant que és la setmana de les Jornades de la Dona. Va agafar el repte (no podia ser d’altra manera) la Dolors i va recordar que encara hi ha moltes dones que viuen en societats masclistes amb clixés patriarcals. Conseqüent i fidel a ella mateixa.

De fet, així és com és la Dolors. Forta, intensa i amb una gran, gran, gran humanitat. És d’aquestes persones que et fan sentir bé. Que et reconcilien amb l’entorn i amb el gènere humà. L’estimem i es fa estimar. De naturalesa inquieta. Només així s’explica que sigui una dona que fa de tot i tot ho fa bé: és un personatge renaixentista. La pintura, l’escriptura, l’escultura, la ràdio...toca totes les disciplines artístiques i intel·lectuals. Estic convençut que mai ha sentit pànic davant d’un full en blanc. Davant la tel·la per estrenar. Davant el micròfon. Davant de res.

Precisament recordo que un dels primers correus electrònics que vaig rebre com alcalde va ser de la Dolors. Us prometo que des que vaig començar a llegir-lo fins al final vaig tenir un somriure dibuixat. La Dolors, no només continuava essent ella: fidel al seu tarannà, la seva força i exercint de ciutadana. Sinó que a més s’atrevia amb l’enèsima experiència: internet.

L’exposició és excepcional. Parteix dels primers dibuixos més realistes als més conceptuals. Dels exercicis tècnics primerencs evoluciona fins als darrers on hi ha un canvi important. Un gran recorregut que l’ha portat experimentant fins als darrers dibuixos més abstractes. De fet, aquests darrers treballs tenen implícit allò que només s’aconsegueix amb l’experiència: la capacitat de síntesi. Però per arribar fins aquí fa falta: els fonaments. La Dolors els té. I els cultiva. I fa que l’edifici no sigui dèbil i poc consistent sinó fort i amb solera.

Com les relacions humanes que ha anat cultivant i ha fet que tots plegats ens aboquéssim en l’acte d’ahir per fer-li costat. Gràcies Dolors per la teva humanitat, gràcies per la teva força. Enhorabona!