Fotografies de la inauguració de l'exposició fetes per la Presen Serrano.
Ahir era el dia de la Dolors Xabé. Estava nerviosa, atrafegada, exultant. Feia dies que preparaven amb la Cristina i la Presen, el Patronat. Ahir a la tarda encara feia les darreres trucades (els bunyols!). Va arribar puntual, decidida però aclaparada. Fotos. Ara sola, ara amb la regidora de la Dona, la Dolly, ara amb la família. Més fotos. Abraçades amb velles amistats i veïns habituals. Anava arribant la gent. El Patronat ple com poques vegades. De quadres i de gent. Ple d’amics, veïns i família, gent que l’estima. Era una exposició, però no només. És la retrospectiva a la seva obra i com qui diu a la seva vida. I ja tocava! Deia la Cristina al matí. Ja tocava.
No era una presentació convencional, era molt més. Més que una inauguració va ser un acte d’estimació. Va intervenir la Dolly Grau, que va lloar la figura de la Dolors: Dona, Sarrianenca, Artista. Per aquest ordre i aprofitant que és la setmana de les Jornades de la Dona. Va agafar el repte (no podia ser d’altra manera) la Dolors i va recordar que encara hi ha moltes dones que viuen en societats masclistes amb clixés patriarcals. Conseqüent i fidel a ella mateixa.
De fet, així és com és la Dolors. Forta, intensa i amb una gran, gran, gran humanitat. És d’aquestes persones que et fan sentir bé. Que et reconcilien amb l’entorn i amb el gènere humà. L’estimem i es fa estimar. De naturalesa inquieta. Només així s’explica que sigui una dona que fa de tot i tot ho fa bé: és un personatge renaixentista. La pintura, l’escriptura, l’escultura, la ràdio...toca totes les disciplines artístiques i intel·lectuals. Estic convençut que mai ha sentit pànic davant d’un full en blanc. Davant la tel·la per estrenar. Davant el micròfon. Davant de res.
Precisament recordo que un dels primers correus electrònics que vaig rebre com alcalde va ser de la Dolors. Us prometo que des que vaig començar a llegir-lo fins al final vaig tenir un somriure dibuixat. La Dolors, no només continuava essent ella: fidel al seu tarannà, la seva força i exercint de ciutadana. Sinó que a més s’atrevia amb l’enèsima experiència: internet.
L’exposició és excepcional. Parteix dels primers dibuixos més realistes als més conceptuals. Dels exercicis tècnics primerencs evoluciona fins als darrers on hi ha un canvi important. Un gran recorregut que l’ha portat experimentant fins als darrers dibuixos més abstractes. De fet, aquests darrers treballs tenen implícit allò que només s’aconsegueix amb l’experiència: la capacitat de síntesi. Però per arribar fins aquí fa falta: els fonaments. La Dolors els té. I els cultiva. I fa que l’edifici no sigui dèbil i poc consistent sinó fort i amb solera.
Com les relacions humanes que ha anat cultivant i ha fet que tots plegats ens aboquéssim en l’acte d’ahir per fer-li costat. Gràcies Dolors per la teva humanitat, gràcies per la teva força. Enhorabona!
No era una presentació convencional, era molt més. Més que una inauguració va ser un acte d’estimació. Va intervenir la Dolly Grau, que va lloar la figura de la Dolors: Dona, Sarrianenca, Artista. Per aquest ordre i aprofitant que és la setmana de les Jornades de la Dona. Va agafar el repte (no podia ser d’altra manera) la Dolors i va recordar que encara hi ha moltes dones que viuen en societats masclistes amb clixés patriarcals. Conseqüent i fidel a ella mateixa.
De fet, així és com és la Dolors. Forta, intensa i amb una gran, gran, gran humanitat. És d’aquestes persones que et fan sentir bé. Que et reconcilien amb l’entorn i amb el gènere humà. L’estimem i es fa estimar. De naturalesa inquieta. Només així s’explica que sigui una dona que fa de tot i tot ho fa bé: és un personatge renaixentista. La pintura, l’escriptura, l’escultura, la ràdio...toca totes les disciplines artístiques i intel·lectuals. Estic convençut que mai ha sentit pànic davant d’un full en blanc. Davant la tel·la per estrenar. Davant el micròfon. Davant de res.
Precisament recordo que un dels primers correus electrònics que vaig rebre com alcalde va ser de la Dolors. Us prometo que des que vaig començar a llegir-lo fins al final vaig tenir un somriure dibuixat. La Dolors, no només continuava essent ella: fidel al seu tarannà, la seva força i exercint de ciutadana. Sinó que a més s’atrevia amb l’enèsima experiència: internet.
L’exposició és excepcional. Parteix dels primers dibuixos més realistes als més conceptuals. Dels exercicis tècnics primerencs evoluciona fins als darrers on hi ha un canvi important. Un gran recorregut que l’ha portat experimentant fins als darrers dibuixos més abstractes. De fet, aquests darrers treballs tenen implícit allò que només s’aconsegueix amb l’experiència: la capacitat de síntesi. Però per arribar fins aquí fa falta: els fonaments. La Dolors els té. I els cultiva. I fa que l’edifici no sigui dèbil i poc consistent sinó fort i amb solera.
Com les relacions humanes que ha anat cultivant i ha fet que tots plegats ens aboquéssim en l’acte d’ahir per fer-li costat. Gràcies Dolors per la teva humanitat, gràcies per la teva força. Enhorabona!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada