Dissabte a la tarda. Arribo al centre-residència que a l’edifici històric de la parròquia de Sant Pau a Sarrià de Dalt té la Fundació Ramon Noguera. Ens reben (arriba també en Lluís Aymerich) la Pepita i la Lourdes. La gerent de la Fundació i la directora del centre, respectivament. Parlem del balanç de la Fundació, dels centres en marxa i dels projectes de futur. De la relació amb l’ajuntament i la resta d’administracions. De la interacció dels residents amb l’entorn sarrianenc: les visites al mercat, la Festa Major i els espantaocells, etc. Parlem, com no podria ser d’altra manera, de com la crisi econòmica també els afecta i de com ens cal treballar molt a tots per sortir-nos-en. Aprofitem el temps abans no arriba la visita que esperem. Finalment arriba la Consellera d’Acció Social i Ciutadania, la Carme Capdevila acompanyada del director dels serveis territorials a Girona, en Josep Viñas.
Recorrem totes les instal·lacions amb una doble mirada d’admiració: perquè no és fàcil dedicar-se a aquest àmbit i perquè són unes instal·lacions modèliques. La piscina, l’aula d’estimulació sensorial, el gimnàs... A cada sala (la Pepita ja ens ha avisat que els residents del cap de setmana estarien fent les activitats que els hi toca) ens reben mirades d’exitació. Ens ha fet molta gràcia (i una certa vergonya) saber que s’han volgut mudar per rebre “una senyora molt important”. En definitiva, no només hem escoltat sinó que hem vist. Hem comprovat la tasca que fa la fundació. Sabíem quina és la feina de la Fundació Ramon Noguera, ara la coneixem una mica més.
La consellera s’ha endut un collaret fet de peces de paper (molt oportú!) pels nois i noies del centre de treball, però estic convençut que també s’ha endut una gran impressió de la feina que es fa en aquest centre. Per part nostra, la Fundació s’ha emportat una vegada més, la voluntat de treballar conjuntament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada