Aquest cap de setmana ens ha deixat en Quim Pradas. La veritat es que la meva relació amb en Quim, des que sóc a l’alcaldia, ha estat poca, ja que malauradament ja feia més d’un any (tretze mesos, em deia la família) que arrossegava el mal que se l’ha acabat enduent. Abans, havíem omplert moltes converses: a les exposicions de la Festa Major, a la Rasa o quan incansablement feia “campanya” per a sumar més i més i més donants de sang. Una de les darreres vegades que vam parlar va ser durant l’acte de la rebuda del foc de Sant Joan. Vam parlar i riure. Aquest és un dels darrers records. Com el de la inauguració de la placa de l’escultura als Donants de Sang. Ell ja no ens hi va poder acompanyar. Però segur que els nens i nenes del CEIP Montserrat que han apadrinat l’escultura mai oblidaran que en Quim Pradas i en Joan Cassassas (que també ens va deixar fa poc) van ser els autors d’aquesta escultura davant del Pavelló Municipal. De fet, l’escultura als donants és una bona síntesi de dos aspectes fonamentals de la vida d’en Quim: l’artística i la solidària. Són les que trobarem a faltar, com les que van fer d’ell un bon veí. Un bon amic. Des d’aquí, vull donar una forta abraçada a la família.
Descansa en pau, Quim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada