Setembre: quatre sarrianencs i la bibliotecària.

Amb l’Andreu Gómez fa anys que ens coneixem. Hem tingut relació institucional, ell com a president del Futbol Club Sarrià i jo com a regidor i alcalde. Una relació productiva i cordial que anava molt més enllà dels les lògics contactes entre les dues institucions que representem. Amb l’Andreu som amics. I això és clar, va molt més enllà del que haguem pogut viure d’una manera formal. Amb l’Andreu som amics i per això vaig alegrar-me enormement de que la menció especial a la trajectòria esportiva del Critèrium fos per ell. S’ho mereix. No només pels anys que ha dedicat al futbol i l’esport de base sinó sobretot per la seva filosofia aplicada a la pedrera, als esportistes més joves. De fet, ell sempre diu que quan va començar (al Pla de l’Horta) la seva única meta era recrear el club de futbol que havia desaparegut amb la Guerra Civil. I a fe que, conjuntament amb molta altra gent, ho ha aconseguit. Al club hi ha fet tots els papers de l’auca –ja sol passar- i per això cal reconèixer l’esforç fet. Estic satisfet del seu premi i sé que servirà per esperonar l’esport de base, el de veritat.

En Pere Sala ens ha tornat a sorprendre. Conjuntament amb el seu “soci” Ramon Corominas han tornat a fer del patí de casa seva al Carrer Paulí Torras es convertís en un nou punt de visita obligada per la Festa. Si l’any passat era els ninots aquesta vegada han estat els nostres gegants. En Cinto, la Maria i el cosí d’en Quimet majestosos com els originals guardaven la porta de casa en Pere. Un any de feina conjunta, a no sé quantes mans (hi ha ajudat molta gent) amb dues ànimes, les d’en Pere i en Ramon, que “només s’han discutit un cop en tot l’any!”. El resultat, clar està, una excel·lent i divertida rèplica dels gegants, amb moviment i tot. Una feinada sí però que ha donat resultats: una sofisticació d’espantaocells que fins i tot en Cinto i la Maria de veritat els van anar a visitar. Pere i Ramon, gràcies i per molt anys !.

Vam anar a visitar l’espantocells la tarda de la diada. Al matí, com ja es tradicional, l’acte institucional. Al Patronat i el seu renovat patí vam escoltar les paraules de l’Enric Saguer, historiador que aquesta edició va ser l’encarregat de fer la conferència. L’Enric va ser un clar exemple dels valors intel·lectuals del poble. Evidentment, Sarrià de Ter produeix persones amb una gran capacitat que, és clar, cultiven uns coneixements i una expertesa que volem aprofitar. I entre d’altres se’ns acut poder gaudir-los durant la diada. Aquesta vegada, la història econòmica rural de Catalunya. Paisatges i personatges, formes de vida no massa allunyades i conegudes per una bona part dels que l’escoltaven.

Paraules expertes, com les de l’Anna M. Fornells. La dedicació constant fan que al cap del temps un no només sigui un expert en l’activitat, la disciplina, la feina que fa sinó que precisament aquestes es converteixin en part fonamental de la teva vida. I amb això, és clar, passa que al recordar els episodis professionals s’està evocant la pròpia vida. Això és el que li va passar a l’Anna Maria. Enguany, protagonista indiscutible de l’inici de la Festa Major. Com que aquest serà l’any de la nova Biblioteca enteníem que no hi havia sarrianenc o sarrianenca més adequat per fer el pregó. Donar el tret de sortida a la festa des del balcó de l’ajuntament no deixa de ser un privilegi i un homenatge que els veïns i veïnes fem a un conciutadà o conciutadana. Doble homenatge doncs, aquesta festa: per un costat la nostra bibliotecària que es jubila aviat i de l’altra, un tribut a l’espai que ha regentat durant més de 20 anys, la nostra biblioteca. Tancament d’una etapa i obertura d’un altra: ben aviat estrenarem la nova Biblioteca Municipal Emília Xargay. L’Anna Maria no hi serà darrera el taulell com fins ara, però segur que li trobarem remenant llibres.