Totes les edats de Sarrià. Ara que fa 25 anys.

Foto de Manel Lladó (El Punt)

Aquest 3 de març passat es van complir 25 anys del retorn a la independència de Sarrià. Fer anys sempre és un motiu d'orgull (passar els dies i créixer amb el temps, no és sempre senzill) però també és una bona excusa per recordar. És un pretext més que acceptable com per fer balanç. I un quart de segle és ja una edat com per plantejar-se certes coses.

Amb aquest objectiu el diari El Punt ens va citar als exalcaldes democràtics i a mi per parlar d'aquests vint-i-cinc anys. Quatre veus dels que hem viscut -d'una manera o altra- el procés que ens ha dut fins aquí. En Jordi Cañigueral protagonista actiu (amb els altres membres del Consell) del procés de segregació i de les primeres passes del nou Sarrià de Ter. En Josep Turbau, l'alcalde del creixement i l'assentament. En Nico Pichardo, l'alcalde de la transició de l'ahir a l'avui. I jo com alcalde actual i a qui li toca gestionar el present i sobretot encarar el futur.

De fet, el recorregut va ser per totes les edats de Sarrià. Es veritat que Sarrià de Ter no té només 25 anys i que el repàs històric hauria de ser molt més llarg. Parlar del que som avui sense referir-nos, com a mínim, al que ha sigut el segle XX, no seria just. Però tampoc seria de rebut no acceptar que aquests d'independència han servit -al igual que la resta de municipis- per afiançar la democràcia, els ajuntaments i les polítiques locals. Podríem dir, i aquesta va ser una clara coincidència, que han estat els anys que ens han servit per sentar les bases dels serveis i els equipaments que avui tenim. Dels que avui gaudim.

Per dir-ho d'alguna manera, no vam començar de zero, però gairebé. Hem passat de l'asfaltat de carrers i la construcció de clavegueram al Coro i l'Escola Bressol. Dels camps a la urbanització del Pla de l'Horta. De l'ambulatori al CAP, del paper a la web. Han estat els anys que ens han portat des dels passos tímids i una mica impetuosos propis d'algú que deixa la pubertat i s'endinsa al món dels adults als passos més serens però també més determinants del que entra a la maduresa. Vint-i-cinc anys és una edat on els fonaments dels nostres projectes vitals ja estan construits i es depèn de com els gestionem, que encararem millor o pitjor les dècades que venen. De la història sempre en sorgeixen reptes. D'aquests vint-i-cinc anys en neixen projectes de futur.

Per molts anys, Sarrià de Ter!