Josep M. Nolla, per la Diada Naccional a Sarrià Precís, divertit i magistral. “Qui no es vulgui mullar, pel Pont de l’Aigua haurà de passar”. Una conclusió senzilla, però brillant a més de 2000 anys d’història sarrianenca. Amb aquest epitafi, el Dr. Josep M. Nolla posava punt i final a la seva conferència de la Diada d’enguany. I resumia, d’altra banda, la importància estratègica de Sarrià de Ter al llarg dels temps.
Perquè tossuda com pocs, la orografia (malgrat els esforços humans), s’entesta a mantenir-se com és. El Ter no n’és l’excepció. Molt abans que l’home decidís viure’n a recés, el riu ja havia anat configurant aquesta vall a través de la qual els territoris del sud peninsular es connectaven amb l’Europa del nord. I és clar, passa que passaràs, aquesta ruta s’havia convertit, ja en temps dels indigets, en un lloc d’estratègica importància. O d’importància estratègica.
Sigui com sigui, els primers assentaments íbers ja es van localitzar en aquesta zona. I dic zona perquè, tal i com ens va demostrar el Dr. Nolla, no podem parlar de manera aïllada de les restes arqueològiques sarrianenques. De fet, com en tantes altres coses al llarg dels anys, els nostres orígens estan emparentats amb els de Sant Julià de Ramis i, és clar, Gerunda. A grans trets (i que em perdonin els historiadors) el Castellum Fractum de Sant Julià és l’orígen de la Gerunda romana. I precisament són els romans els que van fer de Sarrià de Ter un pas fonamental per a les seves vies, i un lloc on establir-se. D’aquí la vil·la (agrària) romana del Pla de l’Horta.
No vull reproduir la lliçó del Dr. Nolla. No només perquè no en sabria prou, sinó perquè a més a més temps hi haurà per anar-la descobrint. A través de les excavacions que farem al Pla de l’Horta, a la Vil·la Romana i d’aquí a la interpretació que en facin l’equip investigador amb el Lluís Palahí i en Josep M. Nolla al capdavant. El projecte de les excavacions arqueològiques de la Vil·la Romana és ambiciós. No tan sols perquè inclou (gairebé per primera vegada, com deien en Palahí i en Nolla) la participació de cinc institucions de cop (UdG, Diputació i Ajuntaments de Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis i Vilablareix). No només perquè de bon principi ens plantegem quatre anys d’excavacions i la implicació dels estudiants de la Universitat. Sinó que és ambiciós, sobretot perquè s’inscriu en una idea general de recuperació dels nostres orígens conjuntament amb els de la Gerunda romana.
Perquè tossuda com pocs, la orografia (malgrat els esforços humans), s’entesta a mantenir-se com és. El Ter no n’és l’excepció. Molt abans que l’home decidís viure’n a recés, el riu ja havia anat configurant aquesta vall a través de la qual els territoris del sud peninsular es connectaven amb l’Europa del nord. I és clar, passa que passaràs, aquesta ruta s’havia convertit, ja en temps dels indigets, en un lloc d’estratègica importància. O d’importància estratègica.
Sigui com sigui, els primers assentaments íbers ja es van localitzar en aquesta zona. I dic zona perquè, tal i com ens va demostrar el Dr. Nolla, no podem parlar de manera aïllada de les restes arqueològiques sarrianenques. De fet, com en tantes altres coses al llarg dels anys, els nostres orígens estan emparentats amb els de Sant Julià de Ramis i, és clar, Gerunda. A grans trets (i que em perdonin els historiadors) el Castellum Fractum de Sant Julià és l’orígen de la Gerunda romana. I precisament són els romans els que van fer de Sarrià de Ter un pas fonamental per a les seves vies, i un lloc on establir-se. D’aquí la vil·la (agrària) romana del Pla de l’Horta.
No vull reproduir la lliçó del Dr. Nolla. No només perquè no en sabria prou, sinó perquè a més a més temps hi haurà per anar-la descobrint. A través de les excavacions que farem al Pla de l’Horta, a la Vil·la Romana i d’aquí a la interpretació que en facin l’equip investigador amb el Lluís Palahí i en Josep M. Nolla al capdavant. El projecte de les excavacions arqueològiques de la Vil·la Romana és ambiciós. No tan sols perquè inclou (gairebé per primera vegada, com deien en Palahí i en Nolla) la participació de cinc institucions de cop (UdG, Diputació i Ajuntaments de Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis i Vilablareix). No només perquè de bon principi ens plantegem quatre anys d’excavacions i la implicació dels estudiants de la Universitat. Sinó que és ambiciós, sobretot perquè s’inscriu en una idea general de recuperació dels nostres orígens conjuntament amb els de la Gerunda romana.
SARRIÀ TERRA DE PAS
Amb tot, la qüestió es que a casa nostra, a Sarrià, ens servirà com a catalitzador d’un projecte que va més enllà. Va més enllà d’aquestes restes. Va més enllà del que ens pot deparar el subsòl del Pla de l’Horta. Les restes romanes, les visigodes, però també la Via Augusta i el Camí de Sant Jaume, el Pont de l’Aigua (eix fonamental), la fàbrica Mitjans, el Pi de la Bateria i l’Església de la Misericòrdia. Volem recuperar i posar en valor els escenaris de la història Sarrianenca. I de passada posar de relleu el fet de que, de sempre, Sarrià de Ter ha estat una artèria principal on hi ha tingut un paper protagonista tots els corrents que expliquen la història del país.
Catalunya ha estat (i és) un corredor humà i per tant, social, econòmic i cultural. El corredor mediterrani. I dins d’aquest, Sarrià ha estat un punt estratègic de primer ordre. Sarrià de Ter ha estat terra de pas de la història. Per això, el projecte de les Excavacions arqueològiques de la Vil·la Romana, conjuntament amb els que vindran ens ajudaran a ensenyar-ho i explicar-ho al món. I això ens servirà per saber més (molt més) dels nostres orígens, reforçar la nostra identitat, i no ens enganyem, de fer créixer la nostra autoestima com a poble.
Amb tot, la qüestió es que a casa nostra, a Sarrià, ens servirà com a catalitzador d’un projecte que va més enllà. Va més enllà d’aquestes restes. Va més enllà del que ens pot deparar el subsòl del Pla de l’Horta. Les restes romanes, les visigodes, però també la Via Augusta i el Camí de Sant Jaume, el Pont de l’Aigua (eix fonamental), la fàbrica Mitjans, el Pi de la Bateria i l’Església de la Misericòrdia. Volem recuperar i posar en valor els escenaris de la història Sarrianenca. I de passada posar de relleu el fet de que, de sempre, Sarrià de Ter ha estat una artèria principal on hi ha tingut un paper protagonista tots els corrents que expliquen la història del país.
Catalunya ha estat (i és) un corredor humà i per tant, social, econòmic i cultural. El corredor mediterrani. I dins d’aquest, Sarrià ha estat un punt estratègic de primer ordre. Sarrià de Ter ha estat terra de pas de la història. Per això, el projecte de les Excavacions arqueològiques de la Vil·la Romana, conjuntament amb els que vindran ens ajudaran a ensenyar-ho i explicar-ho al món. I això ens servirà per saber més (molt més) dels nostres orígens, reforçar la nostra identitat, i no ens enganyem, de fer créixer la nostra autoestima com a poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada