Activitats (intenses) de Nadal

El Nadal, i totes les festes al seu voltant, són dies de treva. Són dies, que tenen un caràcter diferent. Sopar per aquí, dinar per allà. Trobada amb uns, sms de felicitació als altres. Intensa vida familiar, en definitiva. Són dies d’estar recollit a casa i deixar passar les hores, deixar passar la sobretaula, la migdiada i, enguany, la pluja i la fred. A fora, però, més enllà de les condicions climàtiques, també són dies de forta activitat social. A Sarrià sempre. Per aquestes dates ja ens hem acostumat a diferents actes que s’acumulen aquests dies i que fan que desafiem les baixes temperatures per gaudir d’estones amb la resta de sarrianencs i sarrianenques, que com nosaltres, tot juts paeixen l’escudella o els canelons.

Vam començar amb el concert de Nadal. Aquest any, vam celebrar la Trobada de Corals Gironines. El millor que recordo, potser. No només perquè els nostres Cantaires cada vegada són més i millors, sinó perquè a les corals aquesta vegada se li va sumar l’orquestra que va fer una interpretació magnífica. Més que patir per veure tants cantants i músics a sobre l’escenari, vam gaudir de la monumentalitat d’aquest any. Un petit secret: tan interessant va ser el concert, com sentir tots els cantants (i algun espontani que altre) cantant, els cors de Nabuco per exemple, durant el pica a pica.

I en el mateix escenari on la Núria Gibrat dirigia amb molta mà esquerra (i una mica de mà dreta), els i les nostres Cantaires hi apareixien dies després en Lluquet i la Farigola fugin de Sanatassa, Llucífer i les Calderes d’en Pere Botero. Els Pastorets, en definitiva. Què seria del Nadal sense els pastorets? Que serien aquests dies sense la Farigola menjant-se l’esmorzar d’en Jeremies? Tot una tradició que va fent. Avui els que fan de pastorets, demà faran de dimonis. Els angelets del present, en el futur seran protagonistes. I alguns saltaran de l’escenari a la platea. Llei de vida. La qüestió és que aquesta tradició es mantingui i vagin passant els actors i les actrius. Que perduri. I que a més de fer-nos sentir més Nadal hi vagi passant gent. Com els germans Pla, l’Elena Cairó que ja s’havien incorporat al Grup Teatre a les Fosques amb la Rosa Marcos, en Santi Palomeras, en Joan Puigmal i la Rosa Soler. Ja ho diuen els professionals: gran escola de teatre, els Pastorets. I no només ha estat TV3 els que ens han mostrat que els Pastorets poden ser actuals: síntesi de tradició i modernitat són les fures de l’infern ballant el “thriller” de Michel Jackson!

I entretant... la Quina. De línia a línia i de quina a quina totes les tardes entretingudes. Aquest any la UES ha agafat el relleu de la Penya Blaugrana. Igual com els primers amb èxit de gent. Des que l’any passat vam acordar amb la Penya fer-ho a la pista del Pavelló hem millorat en confort, escalfor (que no és broma!) i amplitud. El resultat: una gran participació. Hi vaig ser-hi un parell de dies, sense sort. Alguna quina va caure a la vora, però no pas a mi. Segur que l’any que ve...en qualsevol cas, es de destacar la transició feta: la Penya va donar pas a la UES i el club va respondre. La qüestió important es que l’activitat perduri i no es perdi ara que estava tan ben consolidada.

Són dies de família, però també de comunitat. Especialment pels petits. Uns nens i nenes que picaven amb totes les seves forces el tió del Pla de l’Horta. I tant si va cagar! També es va portar bé el Carter Reial, el Mag Magí que malgrat la pluja (que ens va fer anar al Pavelló) va recollir les cartes que els sarrianencs i sarrianenques van escriure amb tota la il·lusió pels Reis Mags. Uns Reis que van arribar puntualment per ser rebuts a l’Ajuntament. Enguany, ja com l’any passat, amb les seves tendes muntades al Carrer Major on van repartir més obsequis que mai (per més nens i nenes que mai) en un temps record. Per cert, una altra novetat: el flag football. Futbol americà sense contacte, una jornada organitzada per en Manel i que va fer que els hi van anar s'ho passessin d'allò més bé descobrint un nou esport.

Han passat les festes. I mica en mica, anem tornant a la normalitat. Amb la certesa que a Sarrià hi ha tradicions que no cedeixen i que també per Nadal sabem organitzar activitats i viure-les, com dèiem, en comunitat.