Ja ho dèiem fa uns dies: l’ajuntament haurà de passar de la cultura de la despesa a la de la gestió. No és el mateix, està clar. Durant uns anys, la bonança econòmica va permetre gastar per obtenir serveis sense tenir massa en compte el futur. Ara, al contrari, ens toca canviar de filosofia i gestionar els serveis el més eficient possible per tal d’estalviar diners. Dit d’una altra manera: hem d’aconseguir els mateixos serveis amb menys despesa. Això, en una empresa seria: millorar la productivitat.
Gastar-nos menys i tenir el mateix: tan senzill i a l’hora tan complex com això. Però ho anem fet. Mica en mica anem ordenant diferents aspectes del dia a dia de l’ajuntament de Sarrià de Ter que ens permeten ser més eficients en la despesa ordinària. Hem començat amb tres aspectes que poden semblar molt llunyans al conjunt dels ciutadans però que tenen un paper bàsic en el funcionament diari de la casa consistorial. Em refereixo als canvis de contracte amb la Gestoria i Assessoria Laboral, les assegurances municipals i el contracte de telefonia.
Hem millorat les prestacions en els tres àmbits però estalviant-nos diners. Entre tots: uns 22.000 euros cada any. No és poca cosa. Són diners que ens vindran molt bé per poder destinar a d’altres conceptes. I no ha estat excessivament complicat, ha estat simplement una qüestió de negociar-ho bé. El problema era que mai fins ara no s’havia fet. Un exemple clar: el regidor de noves tecnologies es va sorprendre que mai ningú hagués aconseguit, com si ho va fer ell, que les trucades entre telèfons mòbils de l’ajuntament (tots) fossin a cost 0.
Mai fins ara s’havia pensat que ens podíem estalviar diners gestionant millor aquestes petites (però transcendentals coses). Una cosa, que és l’abc més elemental de qualsevol economia. Fins i tot, de les familiars.
Gastar-nos menys i tenir el mateix: tan senzill i a l’hora tan complex com això. Però ho anem fet. Mica en mica anem ordenant diferents aspectes del dia a dia de l’ajuntament de Sarrià de Ter que ens permeten ser més eficients en la despesa ordinària. Hem començat amb tres aspectes que poden semblar molt llunyans al conjunt dels ciutadans però que tenen un paper bàsic en el funcionament diari de la casa consistorial. Em refereixo als canvis de contracte amb la Gestoria i Assessoria Laboral, les assegurances municipals i el contracte de telefonia.
Hem millorat les prestacions en els tres àmbits però estalviant-nos diners. Entre tots: uns 22.000 euros cada any. No és poca cosa. Són diners que ens vindran molt bé per poder destinar a d’altres conceptes. I no ha estat excessivament complicat, ha estat simplement una qüestió de negociar-ho bé. El problema era que mai fins ara no s’havia fet. Un exemple clar: el regidor de noves tecnologies es va sorprendre que mai ningú hagués aconseguit, com si ho va fer ell, que les trucades entre telèfons mòbils de l’ajuntament (tots) fossin a cost 0.
Mai fins ara s’havia pensat que ens podíem estalviar diners gestionant millor aquestes petites (però transcendentals coses). Una cosa, que és l’abc més elemental de qualsevol economia. Fins i tot, de les familiars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada