Regidors, regidores, conferenciant convidat, amics, amigues...
És ja una tradició consolidada a casa nostra commemorar l’11 de setembre, des d’una perspectiva sarrianenca . Amb aquestes poques edicions de l’acte institucional i des del nostre poble estant, hem aconseguit contribuir a dignificar la Diada Nacional del nostre país. No fa gaires dies ho dèiem: l’orgull d’un poble i la seva voluntat de ser es demostren també, amb la consideració que mostren als seus símbols. I nosaltres, evidentment, volem participar d’aquesta posada en valor dels nostres símbols nacionals.
La simbologia en qualsevol societat. En qualsevol grup humà és important. Perquè ens distingeix. Ens aplega i ens identifica. Avui, davant d’un món canviant en que es redescobreixen vells esquemes i es posen en dubte antigues conviccions és més transcendental que mai valorar els aspectes més emotius i simbòlics.
La Festa Nacional és en sí mateixa un emblema del passat, un senyal de present i una reivindicació de futur. De recordatori del que hem estat i del que som, és clar. Però sobretot ha de ser una reflexió del que volem ser. Perquè precisament, hem de posar l’èmfasi en la projecció cap endavant que ha de tenir aquesta diada. L’11 de setembre no ha de servir exclusivament per refermar velles conviccions, no ha de ser de cap manera un mer exercici de nostàlgia històrica, no pot ser únicament una festa folklòrica. Ha de ser una meditació de futur.
Perquè aquest és l’exercici més fonamental que es pot plantejar un país. Jo diria que no només és un dret, sinó que és un deure democràtic saber en tot moment cap on vol anar un poble. El saludable exercici de decidir col·lectivament. Hi ha múltiples maneres de preguntar i escoltar a un poble. I totes són prou vàlides si es fan lliurement i plena. Totes són vàlides si es basen en el dret a autodeterminar-se.
Venim d’on venim. Som el que som. Però també hem de ser el que vulguem ser. I tothom, en una societat democràtica com la nostra, ha de poder dir el que creu, el que vol, el que desitja per als seus.
A nosaltres els que estem davant de les institucions ens pertoca treballar per aquest futur. Proposar vies, anticipar objectius, marcar fites. Però és a tot el poble a qui li pertany el dret a decidir. Avui hem escoltat una lliçó magistral sobre un període concret. Dur i complicat, com tants d’altres. Però que va tocar viure a molts catalans i catalanes. I se’n van sortir i van aconseguir mantenir la flama d’una nació que ha anat aguantant fins avui.
Cada moment té les seves circumstàncies. Els seus dubtes i les seves certeses. Les seves dificultats i els seus anhels. Però el que caracteritza tots i cadascun d’aquests moments de la història és que els seus homes i dones amb els fets i les paraules ha determinat el seu futur. La vida és feta d’oportunitats aprofitades i d’apostes ambicioses. La nostra trajectòria està farcida d’instants en que davant d’una cruïlla hem hagut d’optar per un camí o altre. I no pas per caprici o mera voluntat de caminar sinó per buscar la millor drecera cap a un futur millor. Tots volem el millor per a la nostra gent. Per als nostres fills.
Vinguem d’on vinguem i siguem d’on siguem el que ens uneix és l’Ara i l’Aquí. I tots els que hi vivim volem el millor per aquesta terra. I sobretot volem exercir el nostre dret a decidir quin futur volem deixar als que venen darrera nostre. Hi ha una frase que m’agrada especialment i que expressa la necessitat de reflexionar sobre el futur: “els bons polítics pensen en les següents eleccions, els bons estadistes en les següents generacions”.
Siguem doncs, bons estadistes. Que cada home i cada dona d’aquest país lliurement pensi en les següents generacions i decideixi quin és el millor camí a seguir.
Visca Sarrià de Ter! Visca Catalunya!
És ja una tradició consolidada a casa nostra commemorar l’11 de setembre, des d’una perspectiva sarrianenca . Amb aquestes poques edicions de l’acte institucional i des del nostre poble estant, hem aconseguit contribuir a dignificar la Diada Nacional del nostre país. No fa gaires dies ho dèiem: l’orgull d’un poble i la seva voluntat de ser es demostren també, amb la consideració que mostren als seus símbols. I nosaltres, evidentment, volem participar d’aquesta posada en valor dels nostres símbols nacionals.
La simbologia en qualsevol societat. En qualsevol grup humà és important. Perquè ens distingeix. Ens aplega i ens identifica. Avui, davant d’un món canviant en que es redescobreixen vells esquemes i es posen en dubte antigues conviccions és més transcendental que mai valorar els aspectes més emotius i simbòlics.
La Festa Nacional és en sí mateixa un emblema del passat, un senyal de present i una reivindicació de futur. De recordatori del que hem estat i del que som, és clar. Però sobretot ha de ser una reflexió del que volem ser. Perquè precisament, hem de posar l’èmfasi en la projecció cap endavant que ha de tenir aquesta diada. L’11 de setembre no ha de servir exclusivament per refermar velles conviccions, no ha de ser de cap manera un mer exercici de nostàlgia històrica, no pot ser únicament una festa folklòrica. Ha de ser una meditació de futur.
Perquè aquest és l’exercici més fonamental que es pot plantejar un país. Jo diria que no només és un dret, sinó que és un deure democràtic saber en tot moment cap on vol anar un poble. El saludable exercici de decidir col·lectivament. Hi ha múltiples maneres de preguntar i escoltar a un poble. I totes són prou vàlides si es fan lliurement i plena. Totes són vàlides si es basen en el dret a autodeterminar-se.
Venim d’on venim. Som el que som. Però també hem de ser el que vulguem ser. I tothom, en una societat democràtica com la nostra, ha de poder dir el que creu, el que vol, el que desitja per als seus.
A nosaltres els que estem davant de les institucions ens pertoca treballar per aquest futur. Proposar vies, anticipar objectius, marcar fites. Però és a tot el poble a qui li pertany el dret a decidir. Avui hem escoltat una lliçó magistral sobre un període concret. Dur i complicat, com tants d’altres. Però que va tocar viure a molts catalans i catalanes. I se’n van sortir i van aconseguir mantenir la flama d’una nació que ha anat aguantant fins avui.
Cada moment té les seves circumstàncies. Els seus dubtes i les seves certeses. Les seves dificultats i els seus anhels. Però el que caracteritza tots i cadascun d’aquests moments de la història és que els seus homes i dones amb els fets i les paraules ha determinat el seu futur. La vida és feta d’oportunitats aprofitades i d’apostes ambicioses. La nostra trajectòria està farcida d’instants en que davant d’una cruïlla hem hagut d’optar per un camí o altre. I no pas per caprici o mera voluntat de caminar sinó per buscar la millor drecera cap a un futur millor. Tots volem el millor per a la nostra gent. Per als nostres fills.
Vinguem d’on vinguem i siguem d’on siguem el que ens uneix és l’Ara i l’Aquí. I tots els que hi vivim volem el millor per aquesta terra. I sobretot volem exercir el nostre dret a decidir quin futur volem deixar als que venen darrera nostre. Hi ha una frase que m’agrada especialment i que expressa la necessitat de reflexionar sobre el futur: “els bons polítics pensen en les següents eleccions, els bons estadistes en les següents generacions”.
Siguem doncs, bons estadistes. Que cada home i cada dona d’aquest país lliurement pensi en les següents generacions i decideixi quin és el millor camí a seguir.
Visca Sarrià de Ter! Visca Catalunya!
(*) discurs institucional de la Diada Nacional de Catalunya a Sarrià de Ter.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada