Els Regidors de Sarrià de Ter amb els representants de Gelida, Capellades, Sant Joan, Flaçà i la Riba, davant el Carrer Sant Joan les Fonts.
El meu besavi es deia Joaquim Vila i Carreras. Era nascut a Sant Joan les Fonts (Garrotxa) i després de passar per Bonmatí i València va viure a Gelida (Alt Penedès) on treballava de maquinista a La Gelidense, una de les fàbriques de paper d'aquest municipi . L'any 1935, en plena República, amb la meva besàvia i els seus dos fills ( la meva àvia i el seu germà), van arribar a Sarrià de Ter. Provenia, és clar, del món paperer i arribava al nostre poble per ser el nou encarregat general de la fàbrica que en Paulí Torras i els seus fills, Joan i Francesc, posaven en marxa. La Torras Hostench, s'iniciava doncs, amb un director provinent de Gelida.
I no es pas per parlar del meu besavi, ni per recordar la història dels Torras que volia fer aquesta petita referència biogràfica. Aquest només és un exemple del lligam, més que evident, que la indústria paperera ens ha generat amb altres parts del país. Les arrels familiars i els lligams personals són potser, el cas extrem. Però de totes maneres, està clar que els punts en comú (des d’un punt de vista econòmic i social) amb altres municipis amb indústria paperera són molts.
Hem compartit realitat econòmica. Hem compartit estructura social. Hem compartit preocupacions i realitats. Hem tingut, en part, vides paral·leles. Avui, que el pes de la indústria del paper ha canviat i no ens enganyem, s’ha reduït, tenim en comú la voluntat de recordar amb orgull el nostre passat industrial. Els nostres orígens són els que són. I lluny de ser una molèstia o fins i tot un element verg onyant (qui no recorda encara els comentaris sobre el fum i la pudor) han de ser l’element catalitzador per recuperar el nostre patrimoni comú. Per recuperar la nostra història.
Entendre-ho així i canviar de xip per donar la volta a com sempre havíem viscut el nostre passat i present, va ser una bona aposta –ajudada és clar, pel tancament de la planta de cel·lulosa-. I es partint d’aquesta base que el 1999 ens vam agermanar amb Capellades i ara, el 2008, hem inaugurat 5 carrers dedicats a municipis paperers.
El passat 31 de maig, els representants dels ajuntaments de Capellades, Gelida, Sant Joan les Fonts, Flaçà i la Riba, van compartir amb nosaltres la festa de benvinguda d’aquests nous carrers (i nou sector) al nostre poble. Amb tots hi compartim, com dèiem, bona part dels elements d’un passat industrial i avui, inquietuds, interessos i encara més: un trosset del nostre poble. Sigui com sigui, qualsevol excusa és bona aprofundir en les nostres arrels. I fer xarxa temàtica (en aquest cas de municipis paperers), és també una manera de redescubrir-se un mateix.
És per això que per mi l’acte del passat 31 de maig té tanta significació. Perquè amb un sol gest hem lligat dos conceptes. Per una banda la modernitat i la millora de Sarrià de Ter. Hem inaugurat un nou sector. Una nova part d’expansió del poble. El poble progressa i avança amb nous horitzons, nous veïns, nous serveis. I per altra banda, això ho fem en un lloc carregat d’història i absolutament lligat a la nostra tradició paperera: el Camp dels Socs. Hem posat un peu en el present i futur del poble, però també amb les arrels enclavades en el nostre passat. I ho hem fet cultivant els llaços de germanor amb els pobles paperers que ens acompanyen en aquesta aventura de dignificar la nostra trajectòria com a poble.
Es per tot plegat que em sento orgullós d’haver pogut participar en aquest gest. Es per tot plegat, que n’estic convençut, en Francesc Vila i Carreras, estaria satisfet de veure com hem evolucionat.
I no es pas per parlar del meu besavi, ni per recordar la història dels Torras que volia fer aquesta petita referència biogràfica. Aquest només és un exemple del lligam, més que evident, que la indústria paperera ens ha generat amb altres parts del país. Les arrels familiars i els lligams personals són potser, el cas extrem. Però de totes maneres, està clar que els punts en comú (des d’un punt de vista econòmic i social) amb altres municipis amb indústria paperera són molts.
Hem compartit realitat econòmica. Hem compartit estructura social. Hem compartit preocupacions i realitats. Hem tingut, en part, vides paral·leles. Avui, que el pes de la indústria del paper ha canviat i no ens enganyem, s’ha reduït, tenim en comú la voluntat de recordar amb orgull el nostre passat industrial. Els nostres orígens són els que són. I lluny de ser una molèstia o fins i tot un element verg onyant (qui no recorda encara els comentaris sobre el fum i la pudor) han de ser l’element catalitzador per recuperar el nostre patrimoni comú. Per recuperar la nostra història.
Entendre-ho així i canviar de xip per donar la volta a com sempre havíem viscut el nostre passat i present, va ser una bona aposta –ajudada és clar, pel tancament de la planta de cel·lulosa-. I es partint d’aquesta base que el 1999 ens vam agermanar amb Capellades i ara, el 2008, hem inaugurat 5 carrers dedicats a municipis paperers.
El passat 31 de maig, els representants dels ajuntaments de Capellades, Gelida, Sant Joan les Fonts, Flaçà i la Riba, van compartir amb nosaltres la festa de benvinguda d’aquests nous carrers (i nou sector) al nostre poble. Amb tots hi compartim, com dèiem, bona part dels elements d’un passat industrial i avui, inquietuds, interessos i encara més: un trosset del nostre poble. Sigui com sigui, qualsevol excusa és bona aprofundir en les nostres arrels. I fer xarxa temàtica (en aquest cas de municipis paperers), és també una manera de redescubrir-se un mateix.
És per això que per mi l’acte del passat 31 de maig té tanta significació. Perquè amb un sol gest hem lligat dos conceptes. Per una banda la modernitat i la millora de Sarrià de Ter. Hem inaugurat un nou sector. Una nova part d’expansió del poble. El poble progressa i avança amb nous horitzons, nous veïns, nous serveis. I per altra banda, això ho fem en un lloc carregat d’història i absolutament lligat a la nostra tradició paperera: el Camp dels Socs. Hem posat un peu en el present i futur del poble, però també amb les arrels enclavades en el nostre passat. I ho hem fet cultivant els llaços de germanor amb els pobles paperers que ens acompanyen en aquesta aventura de dignificar la nostra trajectòria com a poble.
Es per tot plegat que em sento orgullós d’haver pogut participar en aquest gest. Es per tot plegat, que n’estic convençut, en Francesc Vila i Carreras, estaria satisfet de veure com hem evolucionat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada