3/6/08

Sa Balanguera i l'Homenatge de la Vellesa.




Sóc de l’opinió que l’Homenatge a la Vellesa és una de les festes més maques que fem a Sarrià de Ter. No ho dic només perquè ens apleguem més de 500 persones en una de les jornades més festives i agradables que vivim a Sarrià. Sinó també pel que representa. Homenatjar la gent gran és un senyal de civilització. És un senyal de respecte pels nostres orígens. De respecte per nosaltres mateixos. Es per això que cal destacar la pensada que, ara fa 36 anys, van tenir un grup de veïns per homenatjar una altre grup de veïns (els més grans).

Ens vam llevar amb un dia no gaire indicat (plovia, com pràcticament cada dia d’aquesta primavera poc usual), però el dia va ser excepcional. La veu dels Cantaires de Sarrià (jo ja li dic sempre a l’Assumpció Viñals: progressen molt adequadament) es va escampar per tota l’Església. Escoltar cant coral en un àmbit com el de la Parròquia de la Mare de Déu de la Misericòrdia va ser un plaer dominical. Continuava plovent i vam mullar-nos per arribar al Pavelló. On les darreres reformes i el parament del dinar es conjuntaven perfectament per fer un escenari de gala.


En Sergi Torrentà, feia de mestre de cerimònies. Ha treballat. Han treballat des de Serveis Socials per millorar. Perquè cada any sigui una Festa més lluïda. I per això no podia faltar en Pere Coll, l’Esteve Pineda (es noten els anys de Teatre i l’ànima de showman), en Lluís Torner i la Dolors Xabé. “Girant l'ullada cap enrera, guaita les ombres de l'avior.I de la nova primavera sap on s'amaga la llavor”. Molt ben escollida La Balanguera, que va recitar (de memòria!!!) la Dolors, com a símil i imatge de la vellesa. Del pas per la vida. Anar filant, anar teixint. I els homenatjats: tots, es clar. Els que hi eren de nou i els que malauradament no ens van poder acompanyar (tots els tenim al cap, tots els tenim al cor). I en d’ells en Joaquim Ramírez de Cartagena, l’Anna Verdaguer Dorca (suposo que no s’enfadarà si li dic l’Annita Mera) en Rafael Carreras i en Miquel Resplandis. Tots ells van ser els que van ser els símbols de l’homenatge, com deia, a la nostra pròpia trajectòria com a poble. I aquesta és precisament l’essència de la Festa: que els més joves, agafem el relleu i cada any reconeixem la vida d’esforç, treballi dedicació dels nostres avis i àvies. “De tradicions i d'esperances, teix la senyera pel jovent” .