Sarrià de Ter: ara que fa 25 anys (article publicat al Diari de Girona)

ROGER TORRENT* Vint-i-cinc anys és una edat en que un comença a assentar les bases del que serà la seva vida adulta. És un moment en què es va deixant enrere l'ímpetu de la joventut per començar a entrar en la serenor i experiència de la maduresa. Aquest també és el procés que ha viscut el nostre poble en aquest quart de segle que va des de la segregació de Girona fins avui. DE L'ANY 1983 ENÇÀ, les circumstàncies, les preocupacions i les prioritats, fins i tot el paisatge físic i humà, han canviat. Sarrià de Ter ha viscut una de les transformacions més grans que hagi pogut viure cap altre municipi del nostre entorn. Hem estat capaços de canviar la nostra imatge i la nostra manera de viure. A mesura que el poble creixia s'anaven consolidant les infraestructures bàsiques i amb aquests fonaments es creava una xarxa d'equipaments i serveis que han anat millorant la nostra qualitat de vida. Per dir-ho ras i curt: hem estat capaços de canviar el nostre destí com a poble. Com molt bé diu la Raimunda Coll (qui va ser l'ànima de l'ajuntament durant molt temps), els anys de l'annexió van ser la nostra particular transició política. Es va anar gestant el que després ha esdevingut l'ajuntament democràtic i modern. D'alguna manera, es va aprendre a utilitzar la nostra pròpia autonomia local en termes de gestió quotidiana. El que ha vingut després, ja se sap, ha estat la consolidació del que s'ha gestat durant dècades: la nostra identitat i un nivell de serveis important. Això ha estat mèrit, tal com insisteix en Quim Rodríguez, dels diferents consistoris i societat civil sarrianenca. A l'hora de fer balanç (vint-i-cinc anys és una bona excusa per fer-ho), hem de ser conscients que el període de l'annexió també va tenir conseqüències positives. Vam heretar serveis i obres que d'altra manera ens hagués costat molt aconseguir. O fins i tot, no tindríem. Aquesta és, sense cap mena de dubte, la part de l'haver del que va suposar ser una part de Girona. No podem ni volem negar-ho. Sigui com sigui, la presència constant de la ciutat ens ha condicionat. Més enllà de la relació administrativa que haguem pogut tenir, està clar que formem part d'una mateixa realitat social. Salt, Girona i Sarrià de Ter vam ser un dia una mateixa cosa. Ara, partint de la nostra autonomia hem de trobar espais de confluència i cooperació per crear una Àrea Urbana real i efectiva. L'àrea dels serveis comuns. Aquest és, indefugiblement, el futur que ens espera.Si aquests vint-i-cinc anys que avui celebrem han estat els de la consolidació municipal, els que vénen han de ser els de la construcció metropolitana. Estem condemnats a enten?dre'ns. Vam ser la "núvia de Girona", ara hem festejar-nos. Hem de ser capaços de trobar espais de mutu acord on podem conviure amb respecte i entesa. Dialogant constantment. Aquesta és la base de les relacions duradores i productives. * Alcalde de Sarrià (ERC)