Climatològicament parlant, la setmana de Sant Jordi, ha estat variada. Coses de la primavera, diuen els meteoròlegs i corrobora el refranyer popular. Setmana variada, setmana intensa. Culturalment intensa perquè a Sarrià a més de la preceptiva diada (roses i llibres inclosos) hem tingut l’entrega dels premis literaris i diferents celebracions. Enguany, amb la màxima participació. Primera bona notícia: hem incrementat el nombre d’obres rebudes respecte anys anteriors. Però també amb més públic: segon element positiu.
Començàvem dijous amb diferents racons del poble tenyits del vermell de les roses i del groc de les senyeres. Flors i llibres (com els de la parada de l’Anna M. de la Biblioteca Municipal).
Seguíem divendres. Era el torn dels Centres Educatius del poble. A primera hora de la tarda, els guanyadors i guanyadores dels premis en categories infantils compartien el seu èxit amb tots els i les alumnes del CEIP Montserrat. Tots van poder gaudir de la Festa: alumnes, molts pares i mares i el claustre de professors al complert. Fins i tot la biblioteca del CEIP que va rebre (puntualment) els lots de llibres. Els petits sarrianencs i sarrianenques escriptors (i una noia de Terrassa) rebien l’obsequi pertinent. Ep! Aquest any amb novetat inclosa: el conte de la Llegenda de Sant Jordi, editat i il·lustrat per un sarrianenc, l’Àlex Martin. Més petits encara, eren els espectadors de l’hora del conte programada a l’Escola Bressol Municipal Confetti. Relats i la xocolata de la Ramona per començar a viure la festa.
I dissabte: els grans. El matí (malgrat l’amenaça) va ser, a la fi, benigne i ens va permetre gaudir d’un entorn ideal. Estrenàvem format, l’esmorzar literari. L’excel·lent mestre de cerimònies, en Josep M. Sansalvador, deia que res no tenia a envejar al Palau de Pedralbes. No sé si va ser una exageració (o, tractant-se de Sant Jordi, una llicència poètica), en qualsevol cas, el jardí de l’Hotel Nord Gironí va ser un escenari idoni per rebre com es mereixen els guanyadors dels premis literaris. Enguany van ser en Santiago Diaz en narrativa, l’Albert Garcia en poesia i en Francesc Orenes en la modalitat de haikus. Als quals s’ha d’afegir el presentador, en Josep M. Sansalvador, que amb les seves aportacions literàries va perfeccionar l’acte.
Potser fins ara no prestàvem prou atenció als guanyadors del concurs. No els donàvem el protagonisme que els tocava. Vam poder prestar tota l’atenció que es mereixien a les obres guanyadores. Amb aquest nou acte vam poder gaudir amb tota la intensitat de l’acte d’entrega dels premis, dels autors i les obres i de la música de l’Helena. Un bon programa per un fi de festa de Sant Jordi. Una edició més (i ja en són 29) de la nostra petita contribució a la defensa i promoció de la nostra llengua i la nostra cultura. El nostre petit granet de sorra en la normalització del nostre país. Aquest és l’esforç que fa l’Ajuntament, aquesta és nostra contribució: no només a la dinamització de la vida cultural del poble sinó també a l’impuls de la cultura catalana arreu dels Països Catalans.
1 comentari:
Enhorabona per la iniciativa de recuperar el Fons sardanístic del Dr.Garriga i felicitats a n'en Maties Marti per la idea.
En quant al tema dels premis St. jordi, al meu parer, crec que no es pot programar a cop de talonari. L'assistència de bons escriptors es deu a que en el seu dia es va millorar la quantia del premi. Dos dels autors premiats, Oscar Palazón i Nuria Marti enguany han presentat llibre, amb el Fotògraf i les Hores Prohibides. Però al mateix temps que creix la participació dels de fóra, disminueix la dels de casa per no poder competir. Els premis de literatura a nivell de Catalunya corresponen a la Generalitat i als editors. La política cultural d'un poble ha de ser el foment de totes les disciplines artístiques entre els veïns, tant l'escriptura, el teatre com la música i l'art. I això només s'aconsegueix amb la participació, no passiva, sinó activa. És a dir, no assistint a l'acte d'entrega dels premis, sinó participant en el concurs. D'aqui la nostra proposta d'un accèssit local que no devaluaria en absolut els premis actuals.
Publica un comentari a l'entrada